18 de març de 2024, dilluns V de Quaresma

Demà és Sant Josep

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Sant Josep, model per als pares (2024, març 13)

DILLUNS DE LA SETMANA V DE QUARESMA

Quaresma: Déu salva, no condemna

Lectura primera Dn 13,1-9.15-17.19-30.33-62

Hauré de morir sense haver fet res d'això

Lectura de la profecia de Daniel

En aquells dies, vivia a Babilònia un home que es deia Joaquim. S'havia casat amb Susanna, filla d'Helquies, una dona de gran bellesa que reverenciava a Déu. Els seus pares, que eren justos, l'havien educada en la Llei de Moisés. Joaquim era molt ric. Tocant a sa casa tenia un jardí on els jueus es reunien, perquè Joaquim era el més honorable de tots.

Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals havia dit el Senyor: «A Babilònia, la maldat ve dels ancians, dels jutges que passen per ser guies del poble». Estos dos acudien cada dia a casa de Joaquim, on acudien tots els qui tenien algun litigi.

Al migdia, quan la gent es retirava, Susanna anava a passejar pel jardí del seu marit. Els dos ancians, que cada dia la veien arribar, es van apassionar per ella. La passió els va encegar, i s'oblidaren de Déu i dels deures de justícia. I esperaven una ocasió favorable.

Un dia Susanna va entrar al jardí, com sempre, amb dos criades, i va voler banyar-se, perquè feia calor. No hi havia ningú més que els dos ancians, que l'espiaven d'amagat. Susanna va dir a les criades: «Porteu-me sabó i perfum i tanqueu les portes, que vullc banyar-me». 

Una vegada sola, els dos ancians van córrer cap a Susanna i li digueren: «Mira, les portes estan tancades, no ens veu ningú i nosaltres desitjàvem este moment. Complau-nos, si no, t'acusarem que hi havia un jove amb tu i que per això has fet marxar les criades». Susanna va sospirar: «No tinc per on eixir-me'n: si faig el que voleu, m'amenaça la mort, i si no ho faig, no m'escaparé de les vostres mans. Però m'estime més caure en les vostres mans sense haver fet res de mal, que pecar contra el Senyor». Llavors Susanna va cridar, i cridaren també els dos ancians. U d'ells va córrer i va obrir les portes del jardí. 

Quan els criats de la casa sentiren els crits, entraren per la porta lateral, a vore què passava. En sentir el que deien els ancians, els criats quedaren afrontats: no s'havia dit mai de Susanna res de semblant .

L'endemà, quan el poble es va reunir en casa de Joaquim, el marit de Susanna, es van presentar també els dos ancians, amb el propòsit criminal de condemnar-la a mort, i digueren al poble: «Feu vindre a Susanna, filla d'Helquies, la dona de Joaquim». L'anaren a buscar, i ella va acudir amb els seus pares, els seus fills i tots els parents. Els seus familiars i tots els qui la veien ploraven. Els dos ancians, drets enmig del poble, li posaren les mans sobre el cap. Ella, plorant, va mirar al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor. Els ancians declararen: «Ens passejàvem a soles dins del jardí quan esta dona va entrar amb dos criades. Ella les va fer marxar, va tancar les portes, i un jove, que estava amagat, se li va acostar. Nosaltres, que estàvem en un racó del jardí, quan vérem aquella infàmia, vam córrer cap a ells i els trobàrem junts. No poguérem atrapar el jove, que era més fort que nosaltres. Ell obrí la porta i se'n va anar. A ella, l'atrapàrem i li preguntàrem qui era el jove, però no ho ha volgut dir. De tot açò, nosaltres en som testimonis».

Tot el poble, reunit en assemblea, els va creure com a ancians i jutges que eren, i la condemnaren a mort. Susanna va cridar ben alt: «Déu etern, vós que coneixeu les coses amagades i ho veieu tot abans que existixca, vós sabeu que m'acusen falsament. I ara hauré de morir sense haver fet res del que s'han inventat contra mi».

El Senyor va escoltar el clam de Susanna i, quan se l'enduien per a matar-la, va desvetlar l'esperit de santedat en un jovenet que es deia Daniel. El jove es va posar a cridar: «Soc innocent de la sang d'esta dona». Tot el poble es va girar i li va preguntar: «Què vols dir?» Ell, dret al mig de tots, els va dir: «¿Tan poc d'enteniment teniu, fills d'Israel? Sense haver examinat la causa ni comprovar si és certa, heu condemnat una filla d'Israel. Torneu al lloc del juí, que l'acusació era falsa». 

De seguida tot el poble se'n va tornar, i els ancians del poble digueren a Daniel: «Posa't entre nosaltres i parla, que Déu t'ha donat un coneiximent d'ancià». Daniel els va dir: «Separeu-los ben lluny l'u de l'altre i els jutjaré». 

Una vegada separats, en va cridar un i li va dir: «Home envellit en el mal! Ara pagaràs per tots els pecats que cometies amb les teues sentències injustes, condemnant els innocents i absolent els culpables, per més que el Senyor diu: "No condemnes a mort l'innocent o el just". Si realment vas vore esta dona, digues davall de quin arbre els has vistos junts». Ell va respondre: «Davall d'un freixe» Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu ja ha rebut l'orde de partir-te pel mig». 

Després el fa retirar, ordena que vinga l'altre i li diu: «¡Fill de Canaan i no de Judà! T'ha seduït la bellesa d'una dona, i la passió t'ha encegat. Açò és el que féieu amb les filles d'Israel, i elles cedien per por, però una filla de Judà no ha pogut consentir la vostra maldat. Ara, digues davall de quin arbre els has atrapat junts». Ell va respondre: «Davall d'una carrasca». Li diu Daniel: «Has encertat la mentira que et costarà el cap, perquè l'àngel de Déu, que està esperant amb l'espasa en la mà, et partirà pel mig i vos matarà als dos».

Tota l'assemblea del poble es va posar a cridar, i beneïen a Déu, que salva els qui esperen en ell. Després agarraren els dos ancians, que Daniel, amb les seues paraules, havia deixat convictes del crim d'acusació falsa. Els van infligir la mateixa pena que ells havien tramat contra un altre, tal com mana la Llei de Moisès, i els condemnaren a mort. Aquell dia Déu va salvar una vida innocent.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 4ab)

El Senyor és el meu pastor:

no em falta res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em porta al repòs vora l'aigua,

i allí em retorna les forces.

Em guia per camins segurs

per l'amor del seu nom.

R. Ni que passe per una vall fosca

no tinc gens de por, perquè vos tinc al meu costat.

Ni que passe per una vall fosca

no tinc gens de por.

Vos tinc al meu costat:

la vostra vara i el vostre bastó

em donen confiança. R.

Pareu una taula davant de mi,

enfront dels enemics;

m'heu ungit el cap amb perfums,

i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor 

m'acompanyen tota la vida.

I viuré anys i més anys

en la casa del Senyor. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor: «No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Jo 8,1-11

Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que tire la primera pedra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar a la muntanya de les Oliveres i l'endemà de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia al seu entorn. Ell es va assentar i començà a instruir-los.

Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia sigut sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, esta dona ha sigut sorpresa en flagrant adulteri. Moisés en la Llei ens ordenà apedregar estes dones. I vós, què en dieu?» Li feien esta pregunta per a parar-li una trampa i tindre un pretext per a acusar-lo. 

Però Jesús es va acatxar i es va posar a escriure en terra amb el dit. Com que continuaren insistint en la pregunta, Jesús es va incorporar i els va dir: «Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que tire la primera pedra». Després es va tornar a acatxar i va continuar escrivint en terra. Ells, quan el sentiren, anaren retirant-se l'u darrere de l'altre, començant pels més vells. 

Jesús es va quedar a soles, i la dona estava allí al mig. Jesús es va posar dret i va dir: «Dona, on estan els altres? ¿No t'ha condemnat ningú?» Ella va contestar: «Ningú, Senyor». Jesús va dir: «Jo tampoc et condemne. Ves-te'n i, d'ara en avant, no peques més».

• Setmana V de Quaresma. Missa de lliure elecció: "La resurrecció de Llàtzer".

* * * * *

Commemoració de Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i doctor de l'Església

Ciril de Jerusalem (~315-387), va nàixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seues Catequesis. El seu episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem. 

Després d’uns anys de persecució tornà a la seua seu episcopal i parti­cipà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882. [font]

Aniversari del naiximent del pintor Josep Segrelles i Albert (Albaida, 1885)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 de març