7 de març de 2024, dijous III de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA III DE QUARESMA

La Quaresma: vetlar per a no tancar-se a la salvació

Lectura primera Jr 7,23-28

Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu 

 

Lectura del llibre de Jeremies 

 

El Senyor diu: 

 «Quan vaig traure d'Egipte els vostres pares, els vaig manar que m'obeïren, i els vaig dir: 

"Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble. Seguiu els camins que jo vos indique, i tot vos anirà bé". 

Però no em van escoltar ni em van fer cas. Van seguir l'obstinació del seu cor endurit i em van donar l'esquena, no la cara. 

Des del dia que els vostres pares eixiren d'Egipte fins hui, no m'he cansat d'enviar-vos cada dia els meus servents, els profetes; però no m'heu escoltat ni heu fet cas de mi, teniu el cap dur: sou pitjor que els vostres pares. 

Els repetiràs estes paraules, però no t'escoltaran; els cridaràs però no et respondran. En eixe moment els diràs: 

"Este és el poble que no escolta la veu del Senyor, el seu Déu, ni es vol corregir. No té mai la veritat als llavis, l'ha perduda del tot"».

Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,

aclamem la Roca que ens salva;

presentem-nos davant d'ell a donar-li gràcies,

aclamem-lo amb els nostres cants.

R. ¡Si sentíreu hui la veu de Déu!:

«No enduriu els vostres cors».

Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,

agenollem-nos davant del Senyor

que ens ha creat;

ell és el nostre Déu,

i nosaltres som el poble que ell pastura,

el ramat que ell mateix guia. R.

¡Si sentíreu hui la veu de Déu!:

«No enduriu els cors com a Meribà,

com el dia de Massà, en el desert,

quan em posaren a prova els vostres pares,

i em temptaren,

encara que havien vist les meues obres». R.

Vers abans de l'evangeli Jl 2,12-13

Reconcilieu-vos amb mi de tot cor,

diu el Senyor,

que soc clement i misericordiós.

Evangeli Lc 11,14-23

Qui no està amb mi, està contra mi

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús estava expulsant un dimoni que havia deixat mut un home. Així que el dimoni va eixir, el mut va parlar, i la gent n'estava meravellada. Però alguns digueren: «Este expulsa els dimonis pel poder de Beelzebul, el rei dels dimonis».
D'altres, per a posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. Jesús, coneixent els seus pensaments, els va dir: 

«Tot regne dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i les famílies s'ataquen les unes a les altres. Igualment, si el regne de Satanàs està dividit, ¿com podrà durar? Si jo expulse els dimonis pel poder de Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, ¿amb quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo expulse els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja està ací amb vosaltres. Quan un home valent i ben armat guarda sa casa, tots els seus béns estan segurs. Però, si l'ataca i el derrota un altre de més valent, li lleva  les armes en què confiava, i repartix el seu botí. 

Qui no està amb mi, està contra mi; qui no arreplega amb mi, escampa». 

 

• Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).

* * * * *

Santes Perpètua i Felicitat. màrtirs (comm.).

Memòria de santa Perpètua i santa Felicitat, màrtirs, que en temps de l'emperador Septimi Sever van ser detingudes a Cartago, actual Tunísia, juntament amb uns altres catecúmens. Perpètua, matrona d'uns vint anys, era mare d'un xiquet encara lactant, mentre que Felicitat, la seua esclava, estava llavors embarassada, per la qual cosa, segons les lleis, no podia ser martiritzada fins que donara a llum. Arribat el moment, enmig dels dolors del part es va alegrar de ser exposada a les feres, i així, amb rostre alegre, van passar les dos de la presó a l'amfiteatre, segures de partir cap al cel. (203)

• J.M. Bausset: Les santes Perpètua i Felicitat (2015)

► “Si el febrer no febreja, i el març no marceja, tot l’any li porta enveja”.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 de març

2. També a Cartago, passió dels sants Sàtir, Saturní, Revocat i Secundí, que en la mateixa persecució sota Septimi Sever, l'últim d'ells va morir en la presó, mentre que els altres, maltractats per diverses bèsties, van acabar degollats després de donar-se l'òscul de la pau. (203)

3. A Cesarea de Palestina, passió de sant Eubuli, que va ser company de sant Adrià, i l'endemà passat d'ell va aconseguir la glòria en ser destrossat pels lleons i decapitat. (309)

4. Al Quersonés, a l'actual Grècia, sants Basili, Eugeni, Agatodor, Elpidi, Eteri, Capitó, i Efrem [o Efraïm], bisbes i màrtirs. (c. s. IV)

5. A la regió de Tebaida, a Egipte, sant Pau, per sobrenom "Simple", deixeble de sant Antoni. (s. IV)

6. A Brescia, a la regió de Venècia, a l'actual Itàlia sant Gaudiós, bisbe. (s. V)

7. A l'abadia d'Aniana, al territori de Septimània, hui França, sant Ardó Esmaragde, prevere, company de sant Benet d'Aniana en la vida cenobítica. (843)

8. A Prusa, a Bitínia, actual Turquia, sant Pau, bisbe, que per defensar el culte de les sagrades imatges va ser expulsat de la pàtria i va morir en l'exili. (850)

9. Al monestir de Fossanova de l'Orde Cistercenc, a la regió italiana del Laci, trànsit de sant Tomàs d'Aquino, la memòria del qual se celebra el dia 28 de gener. (1274)

10. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Joan Larke i Joan Ireland, preveres, i Germà Gardiner, tots els quals, per la seua fidelitat al Romà Pontífex, van ser penjats a Tyburn, en temps del rei Enric VIII. (1544)

11. A Florència, població de Toscana, a Itàlia, santa Teresa Margarida Redi, verge, que, havent entrat en l'Orde de Carmelites Descalces, va avançar per l'ardu camí de la perfecció i va morir sent encara jove. (1770)

12. Beata Maria Antònia de Sant Josep de Paz y Figueroa (1730- Buenos Aires Argentina 1799). Verge, fundadora del Beateri dels Exercicis Espirituals de Buenos Aires a l'Argentina. Coneguda popularment com a "Mama Antula".

13. A Seül, ciutat de Corea, sant Joan Baptista Nam Chong-sam, màrtir. (1866)

14. Al lloc de Sai-Nam-Hte, també a Corea, sants màrtirs Simeó Berneux, bisbe, Just Ranfer de Bretenières, Lluís Beaulieu i Pere Enric Dorie, preveres de la Societat de Missions Estrangeres de París, que van ser decapitats per afirmar amb decisió que havien vingut a Corea en nom de Crist per a salvar ànimes. (1866)

15. Beat Josep Olallo Valdés (1820- Puerto Príncipe, hui Camagüey, 1889). Religiós cubà de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Va dedicar heroicament tota la seua vida a la cura dels malalts.

16. A la ciutat de Kirov, a Rússia, beat Leònides Fëdorov, bisbe i màrtir, el qual, sent exarca apostòlic dels catòlics russos de ritu bizantí, va meréixer ser deixeble fidel a Crist fins a la mort, sota un règim contrari a la religió. (1934)