11 de novembre de 2023, dilluns: Sant Martí de Tours

DILLUNS DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera Tt 1,1-9

Posa preveres que reunixquen les condicions que jo et vaig indicar

Comença la carta de sant Pau a Titus

Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits a la fe i al coneiximent de la religió verdadera, en l'esperança de la vida eterna. Déu, que no mentix, l'havia promesa des de temps immemorial i, arribat el moment apropiat, ha fet conéixer la seua paraula, per la predicació que m'ha sigut confiada, tal com ho ha disposat Déu, el nostre Salvador.

Titus, fill verdader en la fe que ens unix: et desitge la gràcia i la pau de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre Salvador. Et vaig deixar a Creta per a que acabares d'organitzar el que faltava, i a cada població posares preveres que reuniren les condicions que jo et vaig indicar. Han de ser persones de qui ningú no tinga res a dir: casats una sola vegada; que els seus fills siguen creients, i no rebels no indisciplinats. El prevere és administrador de la casa de Déu. Per això cal que siga un home de qui ningú no tinga res a dir; no ha de ser presumptuós, ni de mal geni, ni bevedor, ni violent, ni amic dels diners; ha de ser acollidor, sempre a punt per a fer el bé, sensat, just, piadós, sobri, fidel a la doctrina que li han ensenyat, per a que siga capaç d'exhortar i instruir amb una ensenyança sana, i de convéncer els qui el contradiuen.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui te el cor net i les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Fl 2,15d.16a

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplandiu com estreles en un cel de nit.

Evangeli Lc 17,1-6

Si set vegades al dia et demana perdó, perdona'l sempre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Sempre hi haurà algú que farà caure els altres, però ai d'aquell que ho fa! Valdria més que li lligaren al coll una roda de molí i el llançaren al mar, abans que desencaminara un d'estos menuts.  Estigueu alerta! Si el teu germà peca, reprèn-lo, i si es penedix, perdona'l. Si peca contra tu set vegades al dia i set vegades et demana perdó, perdona'l sempre».

I els apòstols digueren: «Doneu-nos més fe». El Senyor els contestà: «Només que tinguéreu una fe com un gra de mostassa, diríeu a eixa morera: "Arranca't de soca-rel i planta't al mig del mar", i vos obeiria».

 

Sant Martí de Tours

Església de Sant Martí i
Sant Antoni, a València

Sant Martí de Tours, bisbe (memòria ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alcàsser i Callosa de Segura i cotitular d'una de València.

Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seua sepultura. Nascut a Pannònia, a l'actual Hongria, de pares gentils, quan era soldat a les Gàl·lies i encara catecumen, va cobrir amb el seu mantell a Crist en la persona d'un pobre, i després, rebut el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant dels seus ulls l'exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clero i va evangelitzar els llauradors, fins que va anar a l'encontre del Senyor a Candes, població de França. (397)

• J. M. Bausset: Sant Martí (2014)

Oració a Sant Martí

    1      O gran sacerdot humil i benigne,
    2      i ver confessor, Martí gloriós,
    3      o bisbe molt sant, perfet i molt digne,
    4      i fel cavaller prudent i insigne,
    5      del Rei eternal qui és tot poderós,
    6      puix sou tan amat d’aquell Rei de glòria
    7      qui el cel senyoreja, la terra i la mar,
    8      vullau-nos tenir a tots en memòria,
    9      pregant a Jesús que ens done victòria
    10     del gran Satanàs qui ens vol devorar.

    11     Puix és tant beneita la vostra història
    12     i feu per aquells qui us volen lloar,
    13     hajau-nos la vida que no és transitòria,
    14     puix és manifest i cosa notòria
    15     que vos la'ns podeu de Déu recaptar.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Josep Cecili de Jesús Maria (Josep) Alberich Lluch (memòria a Benicarló)

Nascut el 7/02/1865 a Benicarló (Castelló), mort l’11/11/1936 a Torredembarra (Tarragonès).Va fer el noviciat i professà al Desert de les Palmes. Entre altres activitats, es dedicà als malalts i a recollir almoines per al manteniment del col·legi carmelità. Va ser conventual de València, Matanzas (Cuba), San Clemente (Cuenca), Caravaca, Borriana i Castelló.

A l’inici de la guerra civil estava en el convent de San Clemente i fugí a refugiar-se a casa dels seus pares a Benicarló. Detingut a Vinaròs, va ser enviat al vaixell presó “Río Segre”, al port de Tarragona, on hi havia altres carmelites. Allí renovà els seus vots a mans del P. Elipi. Amb els seus companys, l’11 de novembre va ser afusellat al cementeri de Torredembarra.

Aniversari de la mort de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (1971)

Aniversari de la mort del poeta Xavier Casp i Verger (2004)

Martirologi Romà

2. Al costat del llac Mareotis [o Mariut], a Egipte, sant Menes [o Menna], màrtir. (295)

3. A Vença [Vence], lloc de Provença, a la Gàl·lia, hui França, commemoració de sant Verà, bisbe, que sent fill de sant Euqueri, bisbe de Lió, va ser educat en el monestir de Lerins i va escriure al papa sant Lleó el Gran agraint-li la seua professió de fe en l'encarnació del Verb continguda en la carta a Flavià. (s. V)

4. A Molise, a la Itàlia actual, memòria de sant Menes, ermità, de les virtuts del qual fa esment el papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

5. A Limassol, a l'illa de Xipre, trànsit de sant Joan el Caritatiu, bisbe d'Alexandria, famós per la seua compassió cap als pobres, i tan curull de caritat envers tots que va fer construir moltes esglésies, hospitals i orfenats, per a alleujar totes les necessitats de la ciutat, aportant per a això els béns de l'Església i exhortant contínuament els rics a l'exercici de la beneficència. (620)

6. Al monestir de Malonne, a Brabant, actual França, sant Bertuí, venerat com a bisbe i abat. (698)

7. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor Estudita, abat, que va fer del seu monestir una escola de savis, sants i màrtirs, que van morir víctimes de les persecucions promogudes pels iconoclastes. Va ser tres vegades expulsat al desterrament, va tindre entranyable veneració per les tradicions dels pares de l'Església i va escriure tractats famosos sobre la fe catòlica, en els quals exposava la doctrina cristiana. (826)

• J.M. Bausset: Sant Teodor Estudita (2014).

8. Al monestir de Grottaferrata, en la rodalia de Frascati, pròxim a Roma, sant Bertomeu, abat, que, nascut a Calàbria, va anar a l'encontre de sant Nil, la vida i els costums del qual va deixar per escrit, i al costat del qual va estar fins a la seua mort en el cenobi tusculà que havia fundat sota la disciplina ascètica dels orientals, obra que ell va continuar convertint-la en una escola de ciències i d'art. (1065)

9. A Nagasaki, al Japó, santa Marina d'Omura, verge i màrtir, que, empresonada i portada a la força a una casa pública per a escarni de la seua castedat, va ser finalment cremada viva. (1634)

10. A Laski Piasnica, prop de Wejherowo, a Polònia, beata Alicia Kotowska, verge, de la Congregació de Germanes de la Resurrecció i màrtir, que va ser afusellada per mantindre fidelment les seues creences en Crist. (1939)

11. A Sofia, a Bulgària, passió del beat Vicent Eugeni Bossilkov, bisbe de Nicòpolis i màrtir, de la Congregació Passionista de Jesucrist, que sota el règim comunista, per negar-se a trencar la comunió amb Roma, va ser empresonat, cruelment vexat com a reu de lesa majestat, condemnat a la pena capital i finalment afusellat. (1952)