26 de novembre de 2024, dimarts XXXIV

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIV / II

Lectura primera Ap 14,14-19

Ha arribat el temps de la sega.

El sembrat de la terra ja està madur

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un núvol blanc damunt del qual estava un, semblant a un Fill d'home, coronat amb una corona d'or. Duia a la mà una falç esmolada. Un àngel va eixir del temple i li cridà amb totes les forces: «Fes córrer la falç, que ha arribat el temps de la sega. El sembrat de la terra ja està madur». I el qui estava assentat en el núvol passà la seua falç per la terra i la terra va quedar segada.

Després va eixir del temple del cel un altre àngel amb una falceta esmolada. Va eixir també de l'altar l'àngel que vetla el foc i li cridà amb totes les seues forces: «Fes córrer la teua falceta esmolat i verema els raïms del cep de la terra, que ja estan madurs». I l'àngel va passar la seua falceta per la terra, veremà el cep i abocà els raïms al trull de la gran indignació de Déu.

Salm responsorial 95,10.11-12.13 (R.: 13b)

Digau a tots els pobles: «El Senyor és rei!»

Manté ferm tot el món, incommovible;

governa els pobles amb rectitud.

R. El Senyor ve a judicar la terra.

El cel se n'alegra, la terra ho celebra,

brama el mar amb tot el que conté,

exulten els camps amb tot el que hi ha,

fan festa els arbres del bosc. R.

Davant del Senyor, que ja arriba,

que ja ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Ap 2,10c

Sigues fidel fins a la mort,

diu el Senyor,

i et donaré la corona de la vida.

Evangeli Lc 21,5-11

No quedarà pedra sobre pedra

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús va dir: «Açò que contempleu, vindrà un dia que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra».

I li preguntaren: «Mestre, ¿quan passarà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de passar?»

Jesús va respondre: «Estigau alerta, no vos deixeu enganyar, perquè vindran molts que es valdran del meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "El temps s'acosta".No aneu darrere d'ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no vos alarmeu. Això ha de succeir primer, però el final no vindrà en seguida».

Després digué: «Una poble s'alçarà contra un altre, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes per totes parts, passaran fets espantosos i apareixeran en el cel grans senyals». 

Bisbe Josep Pont i Gol

* * * * *

Aniversari del nomenament de Josep Pont i Gol com a arquebisbe de Tarragona (1970), aleshores bisbe de Sogorg-Castelló.

Martirologi Romà

1. Al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, a Roma, sant Sirici, papa, a qui alaba sant Ambrosi com a verdader mestre, ja que, conscient de la seua responsabilitat sobre tots els bisbes, els va donar a conéixer els documents dels Pares, i els va confirmar amb la seua autoritat apostòlica. (399)

2. A Adrianòpolis [actual Edirne], ciutat de Paflagònia, a l'actual Turquia, sant Alipi, diaca i estilita, que va morir quasi centenari. (s. IV)

3. A Constança, a la regió de Suàbia, a Germània, hui Alemanya, sant Conrad, bisbe, òptim pastor del seu ramat, el qual va fer generosa provisió dels seus béns en favor de l'Església i dels pobres. (975)

4. A Lacedemònia, al Peloponés, actualment Grècia, sant Nicó, monjo, que, després d'una vida cenobita i eremítica transcorreguda a Àsia, va treballar amb zel evangèlic per portar a la vida cristiana els habitants de l'illa de Creta, acabada d'alliberar del jou dels sarraïns, i després va recórrer Grècia predicant la penitència, fins que va morir al monestir d'Esparta, fundació seua. (998)

5. Als boscos pròxims a Fratta [Fratta Polesine], al territori de Rovigo, a l'actual Itàlia, passió de sant Bel·lí, bisbe de Pàdua i màrtir, defensor eximi de l'Església, que, cruelment malferit per uns sicaris, va morir a conseqüència de les lesions rebudes. (1151)

6. Al monestir de Sixt [Sixt-Fer-à-Cheval], de Canonges Regulars, a Savoia, hui França, beat Ponç de Faucigny, que va ser primer abat a Abondance i, renunciant al càrrec, va voler morir com un senzill religiós. (1179)

7. Al costat de Fabriano, al Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Silvestre Guzzolini, abat, que, havent calat fins al fons la vanitat de totes les coses del món, a la vista de la sepultura oberta d'un amic mort poc abans, es va retirar a l'erm, on va canviar algunes vegades de lloc per a romandre més ocult als hòmens, i per fi, en un lloc apartat pròxim a Montefano, va traçar les bases de l'Orde de Monjos Silvestrins, sota la Regla de sant Benet. (1267)

8. A Ate o At [Apt], lloc de Provença, a França, beata Delfina, esposa de sant Ausiàs de Sabran, amb el qual va prometre guardar la castedat, i que, després de la mort del seu espòs, va romandre en la pobresa i en l'oració. (1358/1360)

9. A York, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Taylor, prevere, i Marmaduco Bowes, que en temps de la reina Isabel I van ser portats al suplici del patíbul, acusats, el primer, jove encara, d'haver entrat a Anglaterra sent sacerdot, i el segon, en canvi, ja ancià per haver-lo ajudat. (1585)

10. A Bisignano, lloc de Calàbria, a Itàlia, beat Humil (Lluc Antoni) Pirozzo, religiós de l'Orde dels Germans Menors, famós pel seu esperit de profecia i èxtasis freqüents. (1637)

11. A Roma, al convent de Sant Bonaventura, al Palatí, sant Lleonard de Porto Maurizio, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, desbordant de zel per les persones, va emprar quasi tota la seua vida en la predicació, en la publicació de llibres de pietat i a donar més de tres-centes missions a l'Urbs, a l'illa de Còrsega i per tot Itàlia septentrional. (1751)

Fill d’un capità de marina, la família volia que el jove Paolo fora metge. Ell, però, estudià amb els jesuïtes a Roma, per acabar entrant amb els franciscans de l’estricta observança, on va prendre el nom de Lleonard (1697). Havia de ser enviat com a missioner a la Xina, però raons de salut ho van desaconsellar.

Des de Porto Mau­rizio va predicar per Florència i la Toscana, escampant la devoció al Santíssim Sagrament, el Sagrat Cor, la Immaculada Concepció i, sobretot, el Viacrucis, que el va fer molt popular entre el món catòlic: el va instal·lar en més de cinc-cents llocs, entre ells el Colosseu de Roma. Des­prés d’una darrera missió a Còrsega, per a posar fi al malestar social, polític i religiós que vivia l’illa, va morir a Roma. Canonitzat el 1867 per Pius IX. [font]

 

Beat Jaume Alberione 

12. A Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Tomàs Dinh Viét Du i Doménec Nguyen Van Xuyên, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que per decret de l'emperador Minh Mang van ser decapitats al mateix temps. (1839)

13. A Bassano [Bassano del Grappa], prop de Vicenza, a Itàlia, beata Gaietana Sterni, religiosa, que, havent enviduat sent encara jove, es va entregar al servici dels pobres, i va fundar l'Orde de Germanes de la Divina Voluntat, per a atendre els necessitosos i malalts. (1889)

14. A Roma, beat Jaume Alberione, prevere, que, sol·lícit per l'evangelització, es va dedicar completament a posar al servici de la societat els instruments de comunicació social per a promoure la veritat de Crist, i va instaurar, a més, la Pia Societat de Sant Pau. (1971)