DIVENDRES DE LA SETMANA XXXII / II
Lectura primera 2Jo 4-9
Els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill
Lectura de la segona carta de sant Joan
Senyora, l'Elegida, m'ha ompit de goig trobar alguns dels teus fills que viuen en la veritat, d'acord amb el manament que el Pare ens va donar. I ara, Senyora, vos demane una cosa: que ens estimem els uns als altres. Açò que vos escric no és cap manament nou; és el mateix que tenim des del principi. I estimar vol dir complir els manaments de Déu. Este és el manament que ha de guiar la vostra vida, tal com el vau sentir des del principi. Pel món corren molts impostors. No reconeixen que Jesucrist es va fer home; este és el distintiu de tot impostor i de l'Anticrist.
Estigau alerta, que no es perda el fruit del vostre treball i que un dia pugau cobrar la plena recompensa. Tot aquell que avança més enllà de la doctrina del Crist, es queda sense Déu. Però els qui es mantenen en la doctrina tenen tant el Pare com el Fill.
Salm responsorial 118,1.2.10.11.17.18 (R.: 1b)
Feliços els de conducta irreprensible,
que caminen en la llei del Senyor.
R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.
Feliços els qui guarden el seu
pactei busquen el Senyor amb tot el cor..
Vos he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m'aparte dels manaments. R.
Guarde les vostres promeses en el cor,
per a no pecar contra vós. R.
Concediu la vida al vostre servent:
viuré i compliré les teues paraules. R.
Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei. R.
Al·leluia Lc 21,28
Alceu el cap ben alt
perquè molt prompte sereu alliberats.
Evangeli Lc 17,26-37
El dia que es manifestarà el Fill de l'home
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Els dies del Fill de l'home passarà com en temps de Noè: tots menjaven i bevien i es casaven ells i elles, fins al dia que Noé entrà en l'arca. El diluvi els sorprengué, i va acabar amb tots. Igual va passar en temps de Lot: tots menjaven i bevien, compraven i venien, sembraven i construïen. Però quan Lot va eixir de Sodoma, va ploure del cel foc i sofre, i tots van morir. Igual passarà el dia que es manifestarà el Fill de l'home.
Aquell dia, el qui es trobe en el terrat i tinga les seues coses dins de casa, que no baixe a arreplegar-les. I el qui es trobe en el camp, que no es gire cap arrere. Recordeu-vos de la dona de Lot. El que vullga conservar la seua vida, la perdrà; però el qui la perda, la recobrarà.
Jo vos dic que aquella nit, si n'hi han dos en un mateix llit, l'u se l'enduran i l'altre el deixaran; si hi ha dos dones molent juntes, l'una se l'enduran i l'altra la deixaran».
Ells li preguntaren: «¿A on aniran, Senyor?» Jesús els respongué: «A on hi ha un cadàver, allí es congreguen els voltors».
Sant Albert el Gran
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor, titular d'una església parroquial a València (mem. ll.).Sant Albert, anomenat "Magne", bisbe i doctor de l’Església, que va ingressar en l'Orde de Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va vore obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, des de la qual es va esforçar assíduament a enfortir la pau entre els pobles, encara que al cap d'un any va preferir la pobresa de l'Orde a tota classe d'honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia Germànica, actual Alemanya. (1280)
- J.M. Bausset: Sant Albert el Gran (2014)
Dia Mundial de la Filosofia
El bon teòleg i filòsof té un pensament obert
Papa Francesc: Discurs a la comunitat de la Universitat Gregoriana, 10 d'abril de 2014.
Este és un dels desafiaments del nostre temps: transmetre el saber i oferir-li una clau de comprensió vital, no un cúmul de nocions no relacionades entre si. Hi ha necessitat d'una autèntica hermenèutica evangèlica per a comprendre millor la vida, el món, els hòmens, no d'una síntesi sinó d'una atmosfera espiritual de cerca i certesa basada en les veritats de raó i de fe. La filosofia i la teologia permeten adquirir les conviccions que estructuren i enfortixen la intel·ligència i il·luminen la voluntat... però tot açò és fecund només si es fa amb la ment oberta i de genolls. El teòleg que es complau en el seu pensament complet i acabat és un mediocre. El bon teòleg i filòsof té un pensament obert, és a dir, incomplet, sempre obert al maius de Déu i de la veritat, sempre en desenvolupament, segons la llei que sant Vicent de Lerins descriu així: «annis consolidetur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Commonitorium primum, 23: PL 50, 668): es consolide amb els anys, es dilate amb el temps, s'aprofundisca amb l'edat. Este és el teòleg que té la ment oberta. I el teòleg que no resa i no adora a Déu acaba afonat en el més desagradable narcisisme. I esta és una malaltia eclesiàstica. Fa molt mal el narcisisme dels teòlegs, dels pensadors, és desagradable.
Martirologi Romà
2. A Hipona Règia, lloc de Numídia, Algèria actualment, els vint sants màrtirs la fe victoriosa dels quals va celebrar sant Agustí i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. (s. III/IV)
3. A Edessa, de la regió d'Osroene, a la Turquia actual, sants màrtirs Guries, asceta, i Samones, que baix Dioclecià, després de prolongats i cruels turments, van ser condemnats a mort pel prefecte Missià i decapitats. (305)
4. A la ciutat de Nola, a Campània, sant Fèlix, amb les atencions pastorals del qual i devoció s'honra la ciutat. (s. IV/V)
5. A la Bretanya Menor, a la França actual, sant Maclovi o Macut, bisbe d'Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a la diòcesi de Saintes. (640)
6. A Caors [Cahors], lloc d'Aquitània, també a França, sant Desideri, bisbe, que va construir esglésies, monestirs i edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celest Espòs, com a verdaders temples de Crist. (655)
7. A la muntanya d'Irschenberg, a Baviera, a l'actual Alemanya, sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. (s. VII/VIII)
8. Prop de Roan [Rouen], població de Nèustria, hui França,
sant Sidoni, abat, oriünd d'Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al
monestir d'Her, a l'illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saëns, fundat per ell mateix.
(c. 684)
9. A Rheinau, a la regió d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Fintà, procedent d'Irlanda, que va viure molt de temps en un monestir, però es va recloure després en una cel·la menuda, al costat de l'església, amagat per amor de Déu. (879)
10. Al cenobi de Klosterneuburg, a Àustria, sepultura de
sant Leopold, príncep d'eixa província, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», perquè va ser sempre portador de pau i amic dels pobres i del clero.
(1136) Patró d'Àustria i de Viena.
11. A Reading, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l'Orde de sant Benet, Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se l'autoritat de l'Església, i per eixa causa, acusats de traïció, davant del monestir van ser penjats i esquarterats. (1539)
12. A Glastonbury, també a Anglaterra, beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roger James i Joan Thorne, preveres de l'Orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el mateix regnat van ser penjats també i esquarterats (1539).
13. A Ferrara, a Emília-Romanya, beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que tant en el matrimoni com en el monestir del Tercer Orde Dominicà va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. (1544)
14. A Nagasaki, al Japó, beat Cai Coreà, màrtir, que, sent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. (1627)
15. A Caaró, lloc del Paraguai, sants Roc González i Alfons Rodríguez, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades "reduccions", on el treball i la vida social es compaginaven lliurement amb els valors del cristianisme i, per això, van ser assassinats a traïció pel sicari d'un personatge addicte a les arts màgiques. (1628)
 |
Sant Josep Pignatelli |
16. A Roma, sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a reforçar-la en un moment perillós d'extinció i es va significar per la seua caritat i integritat de costums, sempre amb les mires posades en la major glòria de Déu. (1811)
17. A Mengo, lloc d'Uganda, sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que, estant al capdavant del palau reial, rebut el baptisme, va guanyar molts jóvens per a Crist i va defendre els xiquets de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, per la qual cosa el rei, enfurit, va ordenar decapitar-lo a vint-i-cinc anys. (1885)
18. A Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i senzillesa de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servici de la dona en terres de missió. (1904)
19. A Wadowice, a Polònia, sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que durant la guerra, en la insurrecció del poble contra l'opressor, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria; després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar en l'Orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. (1907)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada