19 de novembre de 2024, dimarts XXXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / II

Lectura primera Ap 3,1-6.14-22

Si algú obri la porta,

entraré a sa casa i menjaré amb ell

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardes, escriu-li: Açò diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estreles: Conec les teues obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet estàs mort. Desvetla't i, abans no es muiguen, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teues obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyança que vas rebre, convertix-te i complix-la d'ara en avant. Si no et desvetles, vindré com un lladre: no sabràs l'hora que vindré. Però a Sardes tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Estes aniran amb mi vestides de blanc, perquè ho han merescut. Les qui aconseguiran la victòria aniran, per tant, vestides de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que les reconeixeré davant de mon Pare i dels seus àngels. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats cristianes.

I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Açò diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teues obres i sé que no eres ni fred ni calent. Si fores fred o calent! Però, ja que no eres ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que eres ric, molt ric, i que no et falta res, però no veus que eres el més miserable i digne de compassió, pobre, cego i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teua nuesa vergonyosa, si hi vols vore, et recomane que em compres a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo reprenc tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i convertix-te. Mira, estic a la porta i toque. Si algú m'escolta i obri la porta, entraré a sa casa i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'assentar-se amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assentat amb mon Pare en el seu tron. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats.

Salm responsorial 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: Ap 3,21)

Senyor, qui podrà viure en la muntanya sagrada?

El qui obra honradament,

practica la justícia

i diu la veritat com la pensa;

quan parla, no escampa calúmnies.

R. Als qui aconseguiran la victòria,

els concediré assentar-se amb mi en el meu tron.

Mai no fa mal als altres,

ni carrega a ningú res infamant,

No compten als seus ulls els descreguts,

però honra els fidels del Senyor. R.

No fia els seus diners a interès,

ni accepta suborn contra l'innocent.

El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha estimat primer,

i ha enviat el seu Fill

com a víctima que expia els nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar

i a salvar allò que s'havia perdut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va anar de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia perquè era baix d'estatura. Per això, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar els ulls i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar a ta casa». Zaqueu va baixar de seguida i el va acollir amb alegria.

Tot aquell que ho va vore murmurava contra Jesús i comentava el fet que s'haguera quedat en casa d'un pecador. Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restituiré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui s'ha salvat esta casa, ja que este home també és un fill d'Abraham. És que el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).

• J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)

Pregària a Santa Ainés d'Assís

Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, tot imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més d'apaivagar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).