DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II
Lectura primera Ap 10,8-11
Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjarLectura de l'Apocalipsi de sant JoanJo, Joan, vaig tornar a sentir la veu del cel que m'havia parlat abans. Em deia: «Ves a agarrar el llibret obert de la mà de l'àngel que està plantat damunt del mar i la terra». Jo vaig anar a demanar a l'àngel que em donara el llibret, i ell em digué: «Pren-lo i menja-te'l. Al paladar el trobaràs dolç com la mel, però una vegada l'hauràs engolit el trobaràs amarg». Vaig agarrar, per tant, el llibret de la mà de l'àngel i me'l vaig menjar; al paladar el trobava dolç com la mel, però després d'engolir-me'l, m'omplí d'amargor. I em digueren que encara havia de profetitzar sobre diversos pobles, nacions i llengües, i sobre molts reis.
Salm responsorial 118,14.24.72.103.111.131 (R.: 103a)
Soc feliç guardant el vostre pactemés que amb totes les riqueses.R. Senyor, ¡quina dolçor les vostres promeses!Els vostres manaments fan la meua delícia,esots decrets són els meus consellers. R.M'ha fet més bé la Llei dels vostres llavis,que mil monedes d'or o de plata. R.¡Quina dolçor les vostres promeses:més que mel en la boca! R.Els vostres dictats són la meua herència per sempre,són l'alegria del meu cor. R.Òbric els llavis i respire:¡m'agraden tant els vostres manaments! R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;també jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Lc 19,45-48
Heu fet de la casa de Déu una cova de lladres᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va anar al temple i es va posar a expulsar els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "Ma casa serà casa d'oració". Però vosaltres l'heu convertida en una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del poble volien matar-lo, però no trobaven com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent d'ell i l'escoltava.
* * * * *
 |
| Santa Cecília entre sant Valerià i sant Tiburci, de Francesco Botticini (Museu Tyssen- Bornemisza, Madrid) |
Santa Cecília, verge i màrtir, segons la tradició, va aconseguir la doble palma per amor a Jesucrist, al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma. El títol d'una església al Trastevere porta des d'antic el seu nom (s. inc.).
- J.M. Bausset: Santa Cecília (2014)
- Manuel Tomàs: El miracle de Santa Cecília (2018)
Dia Internacional de la Música
La música crea ponts
Papa Francesc: Discurs a les Scholae Cantorum de l'Associació Italiana Santa Cecília (28 de setembre de 2018).
La música sacra també exercix una altra tasca, la de soldar la història cristiana: en la Litúrgia ressonen el cant gregorià, la polifonia, la música popular i la música contemporània. És com si en eixe moment totes les generacions passades i presents alabaren a Déu, cadascuna amb la seua pròpia sensibilitat. No sols: la música sacra ―i la música en general― crea ponts, acosta les persones, fins i tot els més distants; no coneix barreres de nacionalitat, ètnia, color de pell, sinó que embolcalla a tots en un llenguatge superior, i aconseguix sempre sintonitzar persones i grups de molt diferents procedències. La música sacra acurta les distàncies, també amb aquells germans i germanes que a vegades no sentim pròxims.
Martirologi Romà
2. Commemoració de sant Filemó, de Colosses, a l'actual Turquia, de l'amor a Crist Jesús del qual s'alegra l'apòstol sant Pau, i que rep culte al costat de santa Àpia, la seua esposa. (s. I)
3. A Arbela [Irbil], lloc de Pèrsia, hui l'Iran, sant Ananies, màrtir, que, en temps de la persecució sota el rei Sapor II, per mandat del arximag Ardisag va ser fet presoner; tres vegades el van apallissar amb tanta crueltat, que els botxins, creient que ja havia mort, el van deixar tirat a la plaça, però a la nit els cristians el van portar a sa casa, on finalment, va exhalar el seu esperit. (345)
4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Benigne, bisbe, que en la contesa provocada per les invasions va dirigir, amb gran tenacitat i religiositat, l'Església a ell encomanada. (c. 470)
5. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pragmaci, bisbe. (c. 517)
6. Al costat del riu Zihun, prop de la ciutat de Maraix, a Cilícia, hui territori de la moderna Turquia, beats Salvador Lillo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Joan, fill de Balzi, i uns altres sis companys de família armènia*, tots màrtirs, que, davant la imposició dels soldats otomans de renegar de Crist, per no accedir a trair la seua fe, van emigrar al regne etern llancejats. (1895)
* Heus ací els noms: beats K´adir, fill de Xodianin; Cerun, fill de K´urazi; Vardavar, fill Dimbalac; Pau, fill de Jeremies; David i Teodor, germans, fills de David.
7. Al llogaret de Triora, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat Tomàs Reggio, bisbe de Gènova, qui a l'austeritat de vida va saber unir una admirable mansuetud, va aconseguir mantindre la concòrdia entre els ciutadans i va atendre de mil maneres els necessitats, fent fora mida per a solucionar les dificultats de la convivència humana. (1901)
8. A la ciutat de Teocaltitlán, a Mèxic, sant Pere Esqueda Ramírez, prevere i màrtir, que, per ser sacerdot, durant la Revolució mexicana, va ser empresonat i afusellat. (1927)
9. A Paterna, beats Elies (Julià) Torrijo Sánchez i Bertran (Francesc) Lahoz Moliner, religiosos de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada