DIUMENGE XXXI / Cicle B
Lectura primera Dt 6,2-6
Escolta, Israel: Ama el Senyor, el teu Déu,amb tot el corLectura del llibre del DeuteronomiEn aquells dies, Moisés digué al poble: «Venera el Senyor, el teu Déu, guardant durant tota la vida els manaments que et done, tant tu, com els teus fills i els fills dels teus fills. Així viuràs anys i més anys. Escolta, Israel, i mira de posar-los en pràctica; així seràs un poble feliç i creixeràs molt en un país que regala llet i mel, tal com el Senyor, Déu dels teus pares, et va prometre . Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces.Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que hui et done».
Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)
Vos ame, Senyor, fortalesa meua,roca i muralla que m'allibera.R. Vos ame, Senyor, fortalesa meua.Déu meu, penyal on m'empare,escut i força que em salva.Clame al Senyor, digne d'alabança:ell em salva dels enemics. R.Viu el Senyor! Beneït siga el meu penyal.Siga enaltit el Déu que em salva.Ell dona grans victòries al seu rei,es mostra fidel al seu Ungit. R.
Lectura segona He 7,23-28
Jesús, com que viu per sempre,no traspassa a ningú el seu sacerdociLectura de la carta als cristians hebreusGermans, els sacerdots de l'antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia continuar en les seues funcions. Però Jesús, com que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci. Per això té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d'ells. Este és realment el gran sacerdot que ens calia: sant, innocent i sense taca; separat dels pecadors i enaltit més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir sacrificis cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir ell mateix una sola vegada. La Llei fa sacerdots uns hòmens plens de debilitats, però la paraula del jurament, que ha substituït la Llei, fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m'estima, farà cas de les meues paraules,diu el Senyor;mon Pare l'estimarà i vindrem a viure en ell.
Evangeli Mc 12,28b-34
Ama el Senyor, el teu Déu. Estima els altres᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, un dels mestres de la Llei es va acostar a Jesús i li va fer esta pregunta: «¿Quin és el primer de tots els manaments?». Jesús li respongué: «El primer és: "Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces". El segon és este: "Estima els altres com a tu mateix". No hi ha cap manament més gran que estos». El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que el Senyor és l'únic i que no n'hi ha cap altre fora d'ell, i que amar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis». Jesús, veent que havia parlat sàviament, li digué: «No estàs lluny del Regne de Déu». I ningú s'atreví a fer-li cap altra pregunta.
Avançar cap als béns que Déu ens promet és possible unint l'amor a Déu i al proïsme. Necessitem reflexionar cada dia sobre esta unitat inseparable que Jesús ens presenta, és el nostre examen de consciència diari, i contínuament hem d'estar revivant en nosaltres este amor. Este és el sentit de la vida del cristià i el signe que ens ha de distingir. Demanem este diumenge que sigam capaços de renovar cada dia este amor, i quan sentim que alguna cosa està trencada, busquem sempre perdonar i ser perdonats, perquè només a través del perdó entrem en la comprensió de l'amor verdader.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt:.
* * * * *
Sant Martí de Porres
Sant Martí de Porres, religiós de l'Orde de Predicadors, fill d'un espanyol i d'una dona de color, qui, ja des de xiquet, a pesar de les limitacions provinents de la seua condició de fill il·legítim i mulat, va aprendre la medicina que, després, sent religiós, va exercir generosament a Lima, ciutat del Perú, a favor dels pobres. Entregat al dejuni, a la penitència i a l'oració, va viure una existència austera i humil, però irradiant de caritat. (1639)
- J.M. Bausset: Sant Martí de Porres (2014)
Beats valencians Francesc (Leònides) Colom i González (memòria a Santa Magdalena de Polpis) i Josep Joaquim (Crisòstom) Llorach i Bretó (memòria a Benicarló), germans de La Salle, màrtirs. (1936)
Martirologi Romà
2. A Cesarea de Capadòcia, hui a Turquia, sants Germà, Teòfil i Ciril, màrtirs. (s. inc.)
3. A Agrigent, lloc de Sicília, en l'actual Itàlia, sant Llibertí, bisbe i màrtir. (s. III/IV)
4. A la regió de Lauragués, a la Gàl·lia Narbonesa, França actualment, sant Pàpol [o Pàbol] de Tolosa, venerat com a màrtir. (s. III/IV)
5. A Viterbo, a la regió italiana del Laci, sants Valentí, prevere, i Hilari, diaca, màrtirs. (s. inc.)
7. A Roma, commemoració de santa Sílvia, mare del papa sant Gregori el Gran, de la qual el mateix Pontífex va deixar escrit que havia aconseguit el cim de l'oració i de la penitència, i fou òptim exemple per als altres. (s. VII)
8. Al monestir de Hornbach, al costat d'Estrasburg, a Burgúndia, també a França, sepultura de sant Pirmí, bisbe i abat de Reichenau, que va evangelitzar alamans i bavaresos, va fundar molts monestirs i va compondre per als seus deixebles un llibre per a catequitzar els llauradors. (s. III/IV)
9. Al cenobi d'Antidi, a Bitínia, hui Turquia, sant Joanici, monjo, qui, després de més de vint anys al servici de les armes, va viure solitari en diverses muntanyes de l'Olimp, on solia acompanyar la seua oració amb estes paraules: «Déu és la meua esperança, Crist el meu refugi, l'Esperit Sant el meu protector». (846)
10. A Alem, lloc de Flandes, actual Holanda, commemoració de santa Odrada, verge. (c. s. XI)
11. A Urgell, a la regió hispànica de Catalunya, sant Ermengol [o Armengol ], bisbe, un dels preclars pastors que es van cuidar de restablir l'Església en les terres rescatades del jou dels sarraïns. Va construir un pont posant els materials i la seua mà d'obra, però, en esvarar des de dalt, va morir entre les pedres per fractura del crani. (1035)
Fill del vescomte de Conflent, va succeir el seu oncle Sala en el govern de la diòcesi d'Urgell. Va renovar l'església de Santa Maria, edificada als afores de la ciutat. Va ser un home de gran activitat i va treballar molt per la reconstrucció material i espiritual del seu bisbat. Va morir l'any 1035 mentre col·laborava en la construcció d'un pont sobre el Segre. Sis anys després ja li era tributat un culte litúrgic. [font]
12. Al territori dels marsis, als Abruços, a la Itàlia actual, beat Berard, bisbe, que va sobreeixir en l'extirpació de la simonia, la restauració de la disciplina clerical i el socors i protecció dels pobres. (1130)
13. A Cudot, a la regió de Sens, a França, beata Alpaïs, verge, que, sent joveneta, cruelment ferida i abandonada pels seus, va viure reclosa en una minúscula cel·la fins a l'ancianitat. (1211)
14. Prop del monestir de Fieschingen, a l'actual Suïssa, santa Ida, de vida reclosa. (1226)
15. A Rímini, de l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beat Simó Balacchi, religiós de l'Orde de Predicadors, que va entregar tota la seua vida al servici dels germans, dedicat a la penitència i a l'oració. (1319)
16. A Milà, a Llombardia, també a Itàlia, mort de sant Carles Borromeo, bisbe, la memòria del qual se celebra demà. (1584)
17. Al costat de la fortalesa Xa Doai, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Francesc Néron, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va viure tres mesos tancat en una cova estretíssima, on, ferit atroçment amb vares, es va abstindre durant tres setmanes de tot aliment, i va consumar el seu martiri en ser finalment decapitat. (1860)
18. Beat Manuel Lozano Garrido, escriptor i periodista (Linares 1920 - 1971). “Lolo”, com se'n deia normalment, va ser un escriptor i periodista membre d'Acció Catòlica. Va estar malalt amb paràlisi, cosa que el va obligar a viure 29 anys en cadira de rodes; i en els seus 9 últims anys de vida a més va quedar cego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada