Festa de la Dedicació de la Basílica de Sant Joan del Laterà
Celebrem hui l'aniversari de la dedicació de la basílica del Laterà en honor de Crist Salvador, construïda per l'emperador Constantí com a seu dels bisbes de Roma. La seua celebració anual en tota l'Església llatina és un signe permanent d'amor i d'unitat amb el pontífex romà.
- J.M. Bausset: La Dedicació de la Basílica del Laterà (2015)
Lectures de la missa de la festa
Lectura primera Ez 47,1-2.8-9.12
Vaig vore que naixia aigua del santuari.Allà on arribe l'aigua del riu, tot viuràLectura de la profecia d'EzequielEn aquells dies, l'àngel em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de baix del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret.
I em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».
Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 5)
Déu és la nostra força i el nostre cau,auxili cert en hores de perill.No tenim por si la terra tremola,i les muntanyes s'afonen en el mar.R. Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,la casa més sagrada de l'Altíssim.Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,la casa més sagrada de l'Altíssim.Déu està enmig d'ella: no se somou.Déu la socorre de bon matí. R.El Senyor de l'univers està amb nosaltres,el nostre castell és el Déu de Jacob.Veniu, mireu els fets del Senyor,
les meravelles que escampa pel món. R.
Lectura segona 1C 3,9b-13.16-17
Sou temple de DéuLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, vosaltres sou un edifici construït per Déu. Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m'ha donat, he posat el fonament, i d'altres continuen construint. Que cada u mire bé com construïx. De fonament, ningú no en pot posar cap altre que el que està posat: Jesucrist.No sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li'n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i este temple sou vosaltres.
Al·leluia 2Cr 7,16
Diu el Senyor:He escollit este temple i l'he consagratper a que porte per sempre el meu nom.
Evangeli Jo 2,13-22
Ell es referia al santuari del seu cos᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanQuan s'acostava la Pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes assentats en els seus llocs.Es va fer un assot de cordes i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Escampà per terra les monedes dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d'ací; no convertiu en mercat la casa del meu Pare». Els deixebles recordaren allò que diuen les Escriptures: «El zel del vostre temple em consumix».I els jueus el van interrogar: «¿Quin senyal ens dones que t'autoritze a fer això?». Jesús els contestà: «Destruïu este santuari i jo el reconstruiré en tres dies». Els jueus replicaren: «Este santuari ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?». Però ell es referia al santuari del seu cos.Quan Jesús ressuscità d'entre els morts, els deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en les Escriptures i en la paraula de Jesús.
Festa del Crist del Salvador
Patró del Cabanyal (València)
- Felip Bens: El Crist viatger que vingué de Beirut a València i d'ací al Cabanyal (2018).
En l'antic Martirologi Romà, tal dia com hui: "Beryti, in Syria, commemoratio Imaginis Salvatoris, quae, a Judaeis crucifixa, tam copiosum emisit sanguinem, ut Orientales et Occidentales Ecclesiae ex eo ubertim acceperint". És a dir: "A Beirut de Síria, commemoració de la Imatge del Salvador, que, crucificada pels jueus, va escampar tanta sang, que les esglésies Orientals i Occidentals n'han rebut copiosament".
Altres memòries
Aniversari del naiximent del bisbe valencià Josep Meseguer i Costa (1843)
A Benifaió, beata valenciana Ma Salut (Ma Miquela) Baldoví i Trull, abadessa cistercenca, màrtir (memòria a Algemesí).
- J.M. Bausset: Les monges i els monjos valencians cistercencs màrtirs (2015)
Martirologi Romà
2. A Bourges, a la Gàl·lia, actual França, sant Ursí, el seu primer bisbe, que va anunciar a Crist Senyor al poble i va convertir en església la casa de Leocadi, senador de les Gàl·lies, encara pagà, per a ús dels fidels, la major part pobres. (s. III)
3. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia actualment, sant Agripí, bisbe, un dels primers que van presidir esta església i que els antics monuments assenyalen com a defensor de la ciutat. (s. III)
4. A Verdun, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Vitó, bisbe. (525)
5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santes Eustòlia i Sopatra, vèrgens i monges. (s. VII)
6. A Lodeva, a la Gàl·lia Narbonesa, actualment França, sant Jordi, bisbe. (c. 870)
7. A Signa, prop de Florència, a la regió italiana de Toscana, beata Joana, verge, que per Crist va portar vida solitària. (1307)
8. A Ancona, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Gabriel Ferretti, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va brillar per la seua sol·licitud amb els xiquets i malalts, així com per la seua obediència i l'observança de la Regla. (1456)
9. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Lluís Morbioli, el qual, convertit al Senyor, deixant la senda dels vicis va fer penitència i va elegir una vida austeríssima, i amb la seua paraula i exemple va recobrar els seus conciutadans per a la vida de pietat. (1485)
10. A Murano, prop de Venècia, territori novament de la Itàlia actual, beat Gracià de Kotor, religiós de l'Orde de Sant Agustí, que en temps d'enorme escassetat, mentre conduïa una barca a la recerca d'aliments, mogut per la predicació del beat Simó de Camerino va demanar l'hàbit religiós i va portar una vida piadosíssima. (1508)
11. A Oxford, a Anglaterra, beat Jordi Napper, prevere i màrtir, que tant en el seu ministeri clandestí com en la presó va treballar amb obstinació per guanyar persones per a Crist i l'Església, i sota el regnat de Jaume I va meréixer la corona del martiri per la seua condició de sacerdot. (1610)
12.
Beata Carme de l'Infant Jesús González Ramos (Antequera, Espanya, 1834-1899). Religiosa, va fundar l'institut religiós de les Germanes Franciscanes dels Sagrats Cors.
13. A Dijon, a França, santa Isabel de la Santíssima Trinitat Catez, verge de l'Orde de Carmelites Descalces, que des de xiqueta va anhelar buscar en el profund del seu cor el coneiximent i la contemplació de la Trinitat, i afligida per molts sofriments, encara jove va continuar caminant, com sempre havia somiat, «cap a l'amor, cap a la llum i cap a la vida». (1906)
- J.M. Bausset: Sor Isabel de la Trinitat (2014)
14. A Borysów, població de Polònia, beat Enric Hlebowicz, prevere i màrtir, que en la guerra cruel va morir afusellat pels qui odiaven la fe. (1941)
15. A Roma, beat Lluís Beltrame Quattrocchi, el qual, pare de família, tant en els assumptes públics com en la vida familiar, va seguir els preceptes de Crist i els va proclamar amb fidelitat i enteresa de vida. (1951)
- J.M. Bausset: Beats Lluís Beltrame i Maria Corsini (2015)
Sant Crist del Salvador
L'any 1250, regnant encara en Jaume I el Conqueridor i sent bisbe de València fra Andreu Albalat, un bon dia vingué surant sobre les aigües del riu una imatge de Jesús crucificat, contra el corrent de les aigües, la qual en arribar al bell mig entre el pont de la Trinitat i el de fusta (encara no hi eren aquests ponts) es va aturar. El poble, emocionat davant del fet, arreplegà amb tota cura i devoció aquesta sagrada imatge, i començaren de fer gestions arreu del món per tal d'esbrinar d'on venia.
[...]
Aquesta sagrada imatge fon instal·lada en l'església parroquial del Salvador, en aquell temps designada pel poble amb el nom de Sant Jordi.
[...]
La devoció el Sant Crist del Salvador no ha estat pas exclusiva d'una barriada, sinó general de tota la ciutat i àdhuc venien a visitar-lo dels pobles dels voltants. El municipi prengué part molta activa en les restauracions i conservació d'aquesta església, i contribuí amb esplendidesa al seu culte. La festa anyal és el dia 9 de novembre, dia en el qual l'Església Universal celebra la dedicació de l'arxibasílica del Salvador, catedral de Roma i cap de totes les esglésies del món, i la commemoració del Sant Crist de Beirut.
Baldament que el dia propi del Salvador és el 6 d'agost, festa de la Transfiguració del Senyor; els valencians que porten aquest nom solen celebrar llur onomàstic el 9 de novembre, per devoció tradicional a aquesta sagrada imatge.
[...] encara s'ompli l'església durant el novenari que li dedicà la confraria, el qual comença el 9 de novembre, i no són poques les persones que hi van cada divendres de l'any al devot exercici que es fa al capvespre a honor de la Sagrada Passió de Jesús.
Malgrat la gran devoció de la ciutat envers aquesta sagrada imatge, els cultes han estat sempre en l'interior del temple.
[...]
Havem vist la importància d'aquesta imatge i del seu santuari. No crec que a la nostra ciutat hi haja una altra imatge de Jesús crucificat més antiga, si exceptuem potser, la del Sant Bult. Una prova més de la seua importància la tenim en el fet que quan la principal de la Mare de Déu dels Desemparats ix al carrer en ocasions extraordinàries, ans de retornar a la seua capella sol fer una visita al seu Fill representat en el Sant Crist del Salvador.
Procurem, doncs, que aquesta devoció tan valenciana no minve ni desaparega, visitem sovint el Sant Crist del Salvador, especialment els divendres, en recordança de la Sagrada Passió del Senyor. Els Reis d'Espanya estaven inscrits en la seua confraria i costejaven la funció del Divendres Sant; els Papes han concedit moltes indulgències no tan sols els confrares, sinó també als devots que visiten el Senyor en aquest santuari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada