12 de novembre de 2024, dimarts XXXII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXII / II

Lectura primera Tt 2,1-8.11-14

Viscam una vida de pietat

mentres esperem que es complixca feliçment

la nostra esperança,

que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu i salvador nostre

Lectura de la carta de sant Pau a Titus

Benvolgut, que tot el que dius estiga d'acord amb les exigències de la sana doctrina. Digues als de més edat que siguen sobris, respectables, sensats, forts en la fe, en l'amor i en la constància. A les dones d'edat, digues-los que es comporten dignament: que no siguen murmuradores, ni donades a beure massa; que siguen bones conselleres i sàpien encaminar les més jóvens a estimar el marit i els fills, a ser sensates, castes, diligents en la faena de casa, bones, submises al seu marit; així no donaran a ningú motiu de malparlar de la paraula de Déu.

Recomana també als jóvens que tinguen enteniment. Dona bon exemple en tot: quan ensenyes, evita qualsevol desviació o falta de dignitat i dona doctrina sana, que ningú no puga desaprovar. Així els qui són contraris, no podent dir res de mal de nosaltres, quedaran avergonyits.

S'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tota la humanitat, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desitjos mundans, per a viure en este món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentres esperem que es complixca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per a rescatar-nos de l'esclavitud de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Salm responsorial 36,3-4.18 i 23.27 i 29 (R.: 39a)

Confia en el Senyor i fes el bé;

i viuràs segur en la teua terra;

el Senyor, la teua delícia,

omplirà el teu cor.

R. El Senyor és qui salva els justs.

El Senyor guarda els dies dels bons,

i la seua herència perdurarà.

El Senyor

 guia els passos de l'home,

es complau en els seus camins. R.

Aparta't del mal i fes el bé,

i sempre tindràs una casa;

els justs heretaran la terra,

l'habitaran per sempre més. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima farà cas de les meues paraules;

el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Lc 17,7-10

Som servents sense cap mèrit:

hem fet només el que havíem de fer

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor digué: «¿Qui de vosaltres, si té un criat llaurant o pasturant el ramat, quan torna del camp li dirà: "Vine de seguida i posa't a taula"? ¿No li dirà, més prompte, "Prepara'm alguna cosa de sopar, i estigues a punt de servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu"? ¿És que donarà les gràcies al criat perquè ha fet allò que se Ii havia manat? Igualment vosaltres, quan haureu complit tot allò que Déu vos ha manat, digueu: "Som servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer"».

* * * * *

Sant Josafat de Lituània

Sant Josafat, bisbe i màrtir.

Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewič,  bisbe de Polotsk, a Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va cultivar amb piadosa dedicació el ritu bizantí-eslau a Vítsiebsk, a Bielorússia, que llavors estava sota la jurisdicció de Polònia, i, cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l'Església i la defensa de la veritat catòlica. (1623)

• J.M. Bausset: Sant Josafat, bisbe i màrtir (2015)

Martirologi Romà

2. A Ankara, a Galàcia, hui Turquia, sant Nil el Vell, abat, que, considerat deixeble de sant Joan Crisòstom, va estar al capdavant del seu monestir molt de temps i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. (340)

3. A l'illa de Mull, a Escòcia, sant Macari, bisbe, oriünd d'Irlanda, a qui se'l considera deixeble de sant Columba i fundador d'esta Església. (s. VI)

4. A Viena del Delfinat [Vienne], a la regió de Burgúndia, actual França, sant Hesiqui [o Isici], bisbe, promogut des de la dignitat de senador a l'episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l'Església de Valença [Valence, França], i Avit, que el va succeir en la seu de Vienne. (552)

5. En les muntanyes de la regió de la Cogolla, no lluny de la ciutat de Logronyo, sant Emilià, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical va abraçar la monàstica, i es va fer famós per la seua generositat envers els pobres i el do de profecia. (574)

6. A Colònia, a Austràsia, Alemanya en l'actualitat, sant Cunibert, bisbe, que després de les invasions dels bàrbars va renovar a la ciutat i en tots els pobles la vida de l'Església i la pietat dels fidels. (663)

7. A Deventer, lloc de Frísia, hui a Holanda, sant Lebuí, prevere i monjo, procedent d'Anglaterra, que es va dedicar a procurar la pau i salvació de Crist a tots els habitants de la regió. (650)

8. A Kazimierz, al costat del riu Varta, a Polònia, sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d'aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també a Cristià, el seu criat, penjat vora la capella. (1005)

9. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Joan Cini, cognomenat "de la Pau", que va passar del servici militar al servici de Déu en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1335)

Sant Dídac d'Alcalà

10. A Alcalá de Henares, a Espanya, sant Dídac [o Diego], religiós de l'Orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com en el cenobi de Santa Maria d'Araceli, a Roma, per la seua humilitat i caritat en la cura dels malalts. (1463)

Sant Dídac [o Diego] d'Alcalà és titular de l'església parroquial de Llocnou d'en Fenollet i cotitular de l'església parroquial de Rafelcofer. 

• J.M. Bausset: Sant Dídac d'Alcalà (2014)

11. A Tuliman, a Mèxic, sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l'Església, a causa de la seua condició de sacerdot, va obtindre la glòria del martiri en ser empresonat i afusellat. (1927)

12. A l'Alcúdia, a la Ribera Alta, beat valencià Josep Medes i Ferris, casat, màrtir. (1936) (memòria a Algemesí).