DISSABTE DE LA SETMANA XXXII / II
Lectura primera 3Jo 5-8
És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant els germans
Lectura de la tercera carta de sant Joan
Estimat amic, és ben propi d'un creient tot el que fas pels germans, i més quan són forasters. Davant de la comunitat reunida, ells han parlat del teu amor. Faràs bé de proveir-los per al viatge, tal com pertoca a uns hòmens de Déu que s'han posat en camí per causa del nom de Jesucrist, sense acceptar res dels pagans. És el nostre deure fer-nos cooperadors de la veritat ajudant uns hòmens com estos.
Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justs.
R. Feliç aquell que venera el Senyor.
En sa casa hi ha riquesa i abundància,la seua bondat dura per sempre.Apunta en la foscor com una llumel qui és compassiu, piadós i just. R.
Feliç aquell que s'apiada i presta,i administra els seus béns amb justícia.El just no caurà mai,i serà recordat eternament. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Salm responsorial 111,1-2.3-4. (R.: 1a)
Feliç aquell que venera el Senyori estima de cor els seus preceptes.La seua descendència serà gran en el país,serà beneït el llinatge dels justs.R. Feliç aquell que venera el Senyor.En sa casa hi ha riquesa i abundància,la seua bondat dura per sempre.Apunta en la foscor com una llumel qui és compassiu, piadós i just. R.Feliç aquell que s'apiada i presta,i administra els seus béns amb justícia.El just no caurà mai,i serà recordat eternament. R.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.
Evangeli Lc 18,1-8
Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús proposà als deixebles esta paràbola, per a ensenyar-los que cal pregar sempre sense desanimar-se:«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molts dies el jutge no no en feia cas, però finalment pensà: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint ací fins que no podré aguantar més"».I el Senyor afegí:«Fixeu-vos què diu eixe jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»
En aquell temps, Jesús proposà als deixebles esta paràbola, per a ensenyar-los que cal pregar sempre sense desanimar-se:«En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones. En la mateixa ciutat hi havia una viuda que anava a buscar-lo sovint i li deia: "Feu-me justícia contra el meu adversari". Durant molts dies el jutge no no en feia cas, però finalment pensà: "Jo no tinc temor de Déu ni consideració a les persones, però esta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint ací fins que no podré aguantar més"».I el Senyor afegí:«Fixeu-vos què diu eixe jutge injust. ¿I Déu no farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? Vos assegure que els farà justícia molt prompte. Però el Fill de l'home, quan vinga, ¿trobarà fe en la terra?»
Per a meditar l'evangeli
Papa Francesc, Homilia, 16 d'octubre de 2016
Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.
Hem escoltat la promesa de Jesús en l'Evangeli: Déu farà justícia als seus elegits que s'aclamen a ell de dia i de nit (cf. Lc 18, 7). Este és el misteri de l'oració: cridar, no cansar-se i, si et canses, demana ajuda per a mantindre les mans alçades. Esta és l'oració que Jesús ens ha revelat i ens ha donat a través de l'Esperit Sant. Orar no és refugiar-se en un món ideal, no és fugir a una falsa quietud. Per contra, pregar i lluitar, i deixar que també l'Esperit Sant pregue en nosaltres. És l'Esperit Sant qui ens ensenya a resar, qui ens guia en l'oració i ens fa orar com a fills.
Memòries
 |
| Santa Margarida d'Escòcia |
Fem memòria hui de santa Margarida, nascuda a Hongria cap a l'any 1046. Casada amb el rei d'Escòcia, va donar a llum huit fills i va ser summament sol·lícita pel bé del regne i de l'Església; a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, i fou exemple d'esposa, mare i reina. Va morir a Edimburg l'any 1093.
Santa Gertrudis la Gran (mem. ll.).
Santa Gertrudis, cognomenada "Magna", verge, que entregada des de la seua infància, amb molt de fervor i decisió, a la soledat i a l'estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar en el monestir cistercenc de Helfta, prop d'Eisleben, a Saxònia, a l'actual Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de perfecció, consagrant-se a l'oració i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia dèsset. (1301/1302)
- J.M. Bausset: Santa Gertrudis la Gran (2015)
Tota classe d'intolerància fonamentalista danya les relacions entre persones, grups i pobles. Esforcem-nos per a viure i ensenyar el valor del respecte, l'amor capaç d'assumir les diferències, la prioritat de la dignitat humana (Papa Francesc: twit del 16 de novembre de 2020).
Aniversari de l'assassinat d'Ignasi Ellacuría, prevere i teòleg (San Salvador, 1989)
Sant Alfric d'Abigdon, bisbe de Canterbury (1005)
Martirologi Romà
3. A Càpua, lloc de Campània, sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l'imperi de Deci. (c. 250)
4. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia, hui França, commemoració dels sants Leocadi i Ludre [o Lusor], el primer dels quals, sent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en este territori i va convertir en església la seua pròpia casa; del segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. (s. IV)
5. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Euqueri, de l'orde senatorial, que primer es va retirar amb la seua família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. (449)
6. A la regió d'Helvècia, actual Suïssa, sant Otmar, abat, que al costat de la cel·la construïda per sant Gal va fundar un xicotet hospital per a leprosos i un cenobi sota l'observança de la Regla de sant Benet, i per defendre els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. (759)
7. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió de l'actual Itàlia, beat Simeó, abat. (1141)
 |
| Santa Ainés d'Assís |
9. A Assís, població de l'Úmbria, a Itàlia, al convent de sant Damià, santa Ainés [o Agnés], verge, que en la flor de la joventut, seguint la seua germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa, sota la direcció de sant Francesc. (1253)
- Agnés [o Ainés] de Faverone nasqué a Assís l’any 1197. El seu nom de baptisme era Caterina. El 1212 seguí la seua germana Clara i abraçà la seua vida de pobresa. Fou enviada a fundar un nou monestir a Florència. Després va tornar a Assís, on va morir poc temps després de la seua germana, probablement el 27 d’agost de 1253.
- J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)
10. A York, a Anglaterra, beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a Anglaterra com a sacerdot va ser condemnat a mort i penjat, en temps de la reina Isabel I. (1594)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada