5 de novembre de 2024, dimarts XXXI

DIMARTS DE LA SETMANA XXXI / II

Lectura primera Fl 2,5-11

Jesucrist s'abaixà. Per això Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans,

Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist:

ell, que era de condició divina,

no volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu,

sinó que es va fer no-res,

fins a prendre la condició d'esclau.

i fer-se semblant als hòmens.

Començà a comportar-se com un home qualsevol,

s'abaixà

i es feu obedient fins a acceptar la mort,

i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom,

a fi que tots, en el cel, en la terra i més avall de la terra,

dobleguen el genoll al nom de Jesús,

i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor,

a glòria de Déu Pare.

Salm responsorial 21,26b-27.28-30a.31-32 (R.: 26a)

Davant dels fidels, Senyor,

compliré les promeses.

Els pobres menjaran fins a assaciar-se,

albaran el Senyor els qui el busquen,

i diran: «Que tingau llarga vida».

R. En vós, Senyor, s'inspirarà el meu cant

davant de tot el poble.

Ho tindran present i tornaran al Senyor

tots els països de la terra;

s'inclinaran en la seua presència

gent de totes les nacions.

Perquè el regne és del Senyor,

ell és sobirà dels pobles.

Fins les cendres de les tombes l'adoraran. R.

Els meu llinatge el servirà.

Parlaran del Senyor a les generacions futures.

Vindran a anunciar al seua justícia

al poble que ha de nàixer, i diran:

«El Senyor ha fet tot açò». R.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;

jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,15-24

Ix pels camins i pels horts

i insistix que vinga gent

fins que s'òmpliga la casa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, u dels qui menjaven amb Jesús va exclamar:

«¡Feliços els qui podran posar-se a taula en el Regne de Déu!»

Jesús li va dir:

«Un home que feia una gran festa va convidar molta gent. A l'hora del banquet va enviar el seu criat a avisar als convidats: "Veniu, que tot està a punt". Però tots, sense excepció, començaren a excusar-se. El primer deia: "He comprat un camp i he d'anar a vore'l. Dispensa'm, per favor". Un altre deia: "He comprat cinc parelles de bous i me'n vaig a provar-los. Dispensa'm, per favor". Un tercer deia: "M'he casat fa poc i no puc anar". El criat se'n va tornar, i ho va contar tot a l'amo. Ell, indignat, li va dir: "Ix corrents a les places i els carrers de la ciutat i fes vindre els pobres, invàlids, cegos i coixos". El criat li va dir: "Senyor, he fet el que m'havíeu manat, però encara queda lloc". L'amo va dir: "Ix pels camins i pels horts i insistix que vinga gent fins que s'òmpliga la casa. Vos assegure que ningú dels qui jo havia convidat tastarà el meu banquet"».

 

Santa Àngela de la Creu

Sor Àngela de la Creu

Santa Àngela de la Creu

Celebrem hui santa Àngela de la Creu, verge, que va nàixer a Sevilla en 1846. Amb una escassa formació i una salut dèbil, no va aconseguir entrar en aquelles congregacions religioses que van rebre la seua petició. Durant cinc anys va estar madurant el seu projecte fundacional alhora que experimentava en la seua vida la crida a fer-se pobra amb els pobres, a ajudar els pobres des de dins, sent ella rigorosament pobra. Anys més tard va fundar l'institut de la Companyia de la Creu, el carisma de la qual és donar testimoniatge evangèlic des de dins de la pobresa, la necessitat i la renúncia. Va morir en 1932, ja anciana, envoltada de l'afecte de la ciutat on va nàixer. Va ser canonitzada per sant Joan Pau II el 4 de maig de 2003. 

• J.M. Bausset: Santa Àngela de la Creu (2015)

Aniversari de l'ordenació episcopal d'Antoni Deig i Clotet (1977), que havia sigut secretari de monsenyor Josep Pont i Gol.

Martirologi Romà

1. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Domní, màrtir, jove metge, que al començament de la persecució sota l'emperador Dioclecià el van condemnar a les mines de Fanènsia, on, després de patir cruels vexacions, per orde del prefecte Urbà el van entregar al foc, l'any cinqué de la persecució, en haver-se mantingut ferm en la confessió de la fe. (307)

2. A la mateixa ciutat, memòria dels sants Teòtim, Filoteu i Timoteu, màrtirs, que, sent encara jóvens, van ser destinats als jocs del circ per a diversió de la plebs i se'ls va entregar a les bèsties, igual que sant Ausenci, que era ja ancià. (307)

3. A la regió de la Pulla, a la Itàlia actual, sant Marc, bisbe d'Eca, hui Troia. (s. V)

4. A Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, sant Fibici, bisbe. (500)

5. A la Bretanya Menor, França en l'actualitat, sant Guetnoci [o Venec, Venoc, Guenoc, etc], venerat com a germà dels sants Guenolé i Jacut. (s. VI)

6. Al cenobi de Chelles, al costat de Meaux, a la Gàl·lia Lugdunense, també a França, santa Bertila, la seua primera abadessa. (s. VI)

7. A Besiers [Béziers], a la Gàl·lia Narbonesa, de nou a França, sant Guerau [o Gerald o Guerald o Girald], bisbe, home d'admirable honradesa i senzillesa, al qual sent canonge regular se'l va obligar a acceptar l'episcopat, en la dignitat del qual va ser encara més humil. (1123)

8. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, beat Gòmides Keumurdjan (Cosme de Carboniano), prevere i màrtir, que sent pare de família, nascut i ordenat a l'Església d'Armènia, per mantindre amb fermesa i propagar la fe catòlica professada en el Concili de Calcedònia, va patir enormement i al final va morir decapitat mentre recitava el símbol nicé. (1707)

9. Prop del riu Hung Ien, a Tonkín, hui Vietnam, sant Doménec Mau, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en la persecució sota l'emperador Tu Duc, per exhortar els cristians a la professió de la fe portant el rosari, mostrant la seua fidelitat a Crist, va ser conduït al patíbul per a ser decapitat, amb les mans juntes, com per a pujar a l'altar. (1858)

10. A Parma, ciutat d'Itàlia, beat Guiu Maria Conforti, bisbe i bon pastor, sempre vetlant per la defensa de l'Església i de la fe del seu poble; mogut per l'anhel de l'evangelització dels pobles, va fundar els Missioners Xaverians. (1931)

11. A Madrid, a Espanya, beat Joan Antoni Burró Más, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, màrtir. (1936)

12. Al Saler, prop de València, beata valenciana Maria del Carme Viel Ferrando, verge i màrtir. (1936) [memòria a Sueca]

13. Al llogaret de Hof, a Alemanya, beat Bernat Lichtenberg, prevere i màrtir, que, en veure xafada la dignitat de Déu i dels hòmens, no cessava de resar en públic pels jueus inhumanament torturats i detinguts i, per això, va ser també capturat i destinat al camp de concentració de Dachau, on, destrossat pels maltractaments, però impàvid, va donar la seua vida per Crist. (1943)

14. Al camp de concentració de la ciutat d'Abez, a la regió russa de Sibèria, beat Gregori Lakota, bisbe de Przemysl i màrtir, que, en veure menyspreada la fe de la seua pàtria pels perseguidors, va superar els turments corporals en morir intrèpidament per Crist. (1950)