28 de novembre de 2024, dijous XXXIV

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIV / II

Lectura primera Ap 18,1-2.21-23;19,1-3.9a

Ha caigut Babilònia, la gran capital

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore un àngel molt poderós que baixava del cel. La resplandor de la seua glòria va il·luminar tota la terra, i cridà amb veu potent: «Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits malignes, de tots els ocells malignes i de totes les bèsties malignes i detestables».

Després un àngel robust va alçar una pedra gran com una mola i la llançà a la mar dient: «Babilònia, la gran capital, serà precipitada com esta pedra amb tota la força, i no la trobaran mai més. Dins de tu, Babilònia, ningú sentirà més els cants acompanyats d'arpa, ni les flautes, ni les trompetes, ni músiques; no hi haurà més artesans, ni s'hi sentirà el so de la mola. Dins de tu s'ha apagat per sempre la llum dels cresols, i la festa de les bodes. És que tu, valent-te dels poderosos de la terra, amb els quals comerciaves, vas desencaminar tots els pobles oferint-los la copa de les teues bruixeries».

Després vaig sentir en el cel el clamor d'una gran multitud que cantava: «Al·leluia! És l'hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu. Les seues sentències són justes, no van mai errades. Ell ha condemnat la prostituta que havia corromput tota la terra; ara demana comptes de la sang dels servents de Déu, que ella havia escampat amb les seues mans». I cantaven encara: «Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà cel amunt pels segles dels segles». Després l'àngel em va dir: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de bodes de l'Anyell».

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: Ap 19,9a)

Aclameu el Senyor, per tota la terra,

honoreu el Senyor amb cants de festa,

entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Feliços els convidats

al banquet de bodes de l'Anyell.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,

que és el nostre creador i que som seus,

som el seu poble i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,

canteu alabances als seus atris,

enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!

Perdura eternament el seu amor,

és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Lc 21,28

Poseu-vos drets i alceu el cap,

perquè s'acosta el vostre alliberament.

Evangeli Lc 21,20-28

Els pagans xafaran Jerusalem

fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan voreu que les legions rodegen Jerusalem, sapiau que s'acosta la seua devastació. En aquella hora, els qui es troben a Judea, que fuigguen a les muntanyes, els qui es troben dins de la ciutat, que l'abandonen, i els qui es troben en el camp, que no entren en la ciutat. És el moment que Déu jutjarà la ciutat i es complirà tot allò que diu l'Escriptura. Ai de les dones que estan esperant un fill o criant-lo, perquè aquells dies caurà sobre el país una gran calamitat, una gran indignació de Déu contra este poble; uns moriran a colps d'espasa, d'altres seran enduts captius per totes les nacions, i des d'aquell moment, els pagans xafaran Jerusalem fins que s'acabarà el temps que Déu els ha concedit.

Després hi haurà prodigis en el sol, en la lluna i en les estrles. En la terra, la gent viura amb angoixa, alarmada per l'estrèpit de la mar i de les ones. La gent flaquejarà de por i d'ansietat pel que passarà per tot el món, perquè tots els poders del cel tremolaran. De seguida voran vindre el Fill de l'home sobre un núvol, amb gran poder i majestat. Quan tot això comence a passar, poseu-vos drets i alceu el cap, perquè s'acosta el vostre alliberament».

* * * * *

Aniversari de la mort del cardenal Tarancon (València 1994)

Aniversari de la defunció de monsenyor Ramon Arnau i Garcia (Quart de Poblet 2008)

• Gaspar Navarro: Ramon Arnau i Garcia.

Dia Mundial sense compres

Reflexió del papa Francesc sobre el consumisme

Papa Francesc: Audiència general, 5 de juny de 2013.

Esta cultura del rebuig ens ha fet insensibles també al malbaratament i al desaprofitament d'aliments, cosa encara més deplorable quan en qualsevol lloc del món, lamentablement, moltes persones i famílies patixen fam i malnutrició. En un altre temps els nostres avis cuidaven molt que no es tirara gens de menjar sobrant. El consumisme ens ha induït a acostumar-nos a les superfluïtats i al desaprofitament quotidià d'aliment, al qual a vegades ja no som capaços de donar el valor just, que va més enllà dels mers paràmetres econòmics. ¡Però recordem bé que l'aliment que es rebutja és com si es robara de la taula del pobre, de qui té gana! Convide a tots a reflexionar sobre el problema de la pèrdua i del desaprofitament de l'aliment a fi d'identificar vies i maneres que, afrontant seriosament tal problemàtica, siguen vehicle de solidaritat i de compartició amb els més necessitats.

Martirologi Romà

1. A Sebaste [o Sivas], a l'antiga Armènia, actualment Turquia, sant Irenarc, màrtir, que exercint de botxí es va convertir a Crist motivat per la constància de les dones cristianes, i sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Màxim, va morir decapitat. (s. IV)

2. Al regne vàndal d'Àfrica, a l'actual territori de Líbia i Tunísia, commemoració dels sants màrtirs Papinià, bisbe de Vita, i Mansuet, bisbe d'Urusi, que, en la persecució desencadenada pels vàndals, durant el regnat de l'arrià Genseric, per defensar la fe catòlica van ser cremats en tot el seu cos amb planxes de ferro incandescents, i així van consumar la seua gloriosa agonia. En eixe mateix temps, altres sants bisbes van ser primer exiliats, i després van coronar la carrera de la seua vida amb la confessió de la fe: Urbà de Girba, Crescent de Bizacena, Hebetdeu de Teudali, Eustasi de Sufes, Cresconi d'Oea, Vicis de Sabrata i Fèlix d'Adrumetum, i més avant, baix Hunneric, fill de Genseric, Hortolà de Bennefa i Florencià de Midila. (s. V)

3. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Esteve el Jove, monjo i màrtir, que, en temps de l'emperador Constantí Coprònim, per donar culte a les imatges sagrades va ser turmentat amb suplicis variats, i va confirmar la veritat catòlica amb l'escampament de la seua sang. (764)

4. Prop de Rossano, a Calàbria, actual Itàlia, santa Teodora, abadessa, deixebla de sant Nil el Jove, mestra en la vida monàstica. (980)

5. A Nàpols, a Campània, també a Itàlia, sepultura de sant Jaume Picé o de la Marca, prevere de l'Orde dels Germans Menors, esclarit per la seua predicació i austeritat de vida. (1476)

6. A York, a Anglaterra, beat Jaume Thomson, prevere i màrtir, que, durant el regnat d'Isabel I, condemnat a la pena capital per haver reconciliat a molts amb l'Església catòlica, va patir els suplicis del patíbul. (1582)

7. Al territori de Khám Duong, a Annam, hui Vietnam, sant Andreu Tran Van Trông, màrtir, que empresonat i turmentat atroçment per negar-se a xafar la Creu, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. (1835)

8. A Paracuellos del Jarama, prop de Madrid, beats Joan Jesús (Marià) Adradas Gonzalo, prevere i catorze companys, màrtirs i religiosos de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. (1936)

Entre ells el valencià Guillem (Vicent) Llop Gayà (memòria a Vila-real)*

*Els altres són: beats Clement Díaz Sahagún, Llàtzer (Joan Maria) Múgica Goiburu, Martinià (Antoni) Meléndez Sánchez, Pere Maria Alcalde Negredo, Julià Plazaola Artola, Hilari (Antoni) Delgado Vílchez, religiosos professos; Pere d'Alcántara Bernalte Calzado, Joan Alcalde y Alcalde, Isidor Martínez Izquierdo, Àngel Sastre Corporales, novicis; Josep Mora Velasco, prevere i postulant; Josep Ruiz Cuesta, postulant; i Eduard Bautista Jiménez.

9. Al Picador de Paterna, beat valencià Lluís Campos Górriz, advocat, màrtir, que va culminar amb el seu gloriós martiri una vida fervorosament entregada a l'apostolat i a la caritat. (1936) (memòria a València)

10. Beat Francesc Esteban Lacal i 21 companys* de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, i el valencià Càndid Castán San José, laic, pare de família (mem. a Benifaio) (Madrid 1936). Assassinats per odi a la fe durant l'última guerra civil.

*Els noms són: Vicent Blanco Guadilla, Josep Vega Riaño, Joan Antoni Pérez Mayo, Gregori Escobar García, sacerdots; Just Gil Pardo, diaca; Manuel Gutiérrez Martín, subdiaca; Cecili Vega Domínguez, Publi Rodríguez Moslares, Joan Pere Cotillo Fernández, Francesc Polvorines Gómez, Josep Guerra Andrés, Just González Lorente, Servilià Riaño Herrero, Daniel Gómez Lucas, Just Fernández González, Pasqual Aláez Medina, Clement Rodríguez Tejerina, Àngel Francesc Bocos Hernando, Marcel·lí Sánchez Fernández, Eleuteri Prado Villarroel, religiosos.