4 de novembre de 2024, dilluns XXXI

DILLUNS DE LA SETMANA XXXI / II

Lectura primera Fl 2,1-4

Doneu-me plenament el goig de vore-vos units

per uns mateixos sentiments

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, per tot allò que trobeu en Crist de fortalesa d'ànima, d'amor que consola, de comunió en l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió, vos suplique que em doneu plenament el goig de vore-vos units per uns mateixos sentiments i per un mateix amor dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú es guie pels propis interessos, sinó que mire pels altres.

Salm responsorial 130,1.2.3

El meu cor no és ambiciós, Senyor,

no són altius els meus ulls;

no pretenc grandeses

que superen la meua capacitat.

R. Guardeu-me en pau en els vostres braços, Senyor.

Jo em mantinc en pau,

tinc l'ànima serena.

com un xiquet en les faldes de sa mare

se sent la meua ànima. R.

Israel espera en el Senyor

ara i per tots els segles. R.

Al·leluia Jo 8,31b-32

Si vos manteniu ferms en el que jo vos dic,

sereu de veres deixebles meus,

i coneixereu la veritat, diu el Senyor.

Evangeli Lc 14,12-14

Quan faces una festa, no convides els teus amics;

en canvi, convida pobres i invàlids

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué a un home principal dels fariseus que l'havia convidat: «Quan faces un dinar o un sopar, no convides els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la recompensa. En canvi, quan faces un banquet, convida pobres, invàlids, coixos i cegos. Feliç tu, perquè ells no tenen res per a recompensar-t'ho, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitaran els justs».

* * * * *

Sant Carles Borromeo

Sant Carles Borromeo, bisbe (memòria ob.), titular de l'església parroquial d'Albal, una d'Ontinyent i una de Mislata. És patró dels catequistes, dels seminaristes i dels bisbes.

Memòria de sant Carles Borromeo, bisbe, que nomenat cardenal pel seu oncle matern, el papa Pius IV, i elegit bisbe de Milà, va ser en esta seu un verdader pastor fidel, preocupat per les necessitats de l'Església del seu temps. Per a la formació del clero va convocar sínodes i va erigir seminaris, va visitar moltes vegades tota la seua diòcesi amb la finalitat de fomentar els costums cristians i va donar moltes normes per a bé dels fidels. Va passar a la pàtria celeste en la data d'ahir. (1584)

• J.M. Bausset: Sant Carles Borromeo (2014)

Martirologi Romà

2. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, a la Itàlia actual, sants Vidal i Agrícola, màrtirs, el primer dels quals, segons ens referix sant Ambròs, va ser abans servent del segon, i després company i col·lega en el martiri. Vidal va patir tants turments que no li va quedar part del seu cos sense ferides, i Agrícola, al seu torn, sense intimidar-se davant del suplici del seu antic criat, el va imitar en el mateix martiri en ser crucificat. (304)

3. A Mira, lloc de Lícia, hui Turquia, sants màrtirs Nicandre, bisbe, i Hermes, prevere. (c. s. IV)

4. Commemoració de sant Pieri, prevere d'Alexandria, a Egipte, il·lustrat en els temes filosòfics, però més esclarit encara per la integritat de la seua vida i la seua voluntària pobresa. Mentre Teones regia l'Església alexandrina, va explicar amb profunditat al poble les divines Escriptures, i a Roma, després de la persecució, va descansar en pau. (s. IV)

5. A Rodés [Rodez], població d'Aquitània, actual França, sant Amanci [o Amanç], bisbe, a qui es té com a primer d'esta ciutat. (s. V)

6. A Maastrich, al costat del Mosa, a la regió de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Perpetu, bisbe. (c. 620)

7. A Trèveris, localitat d'Austràsia, a l'Alemanya actual, santa Modesta, abadessa, que, consagrada a Déu des de la infància, va ser la primera que va presidir la comunitat de monges del cenobi "ad Horreum" (Oeren) a la ciutat, i va estar unida amb santa Gertrudis de Nivelles en total familiaritat, basada en Déu. (680)

8. Al costat de Székesfehérvár, a Pannònia, actual Hongria, sant Emeric o Imre o Enric, fill de sant Esteve, rei dels hongaresos, sorprés per una mort imprevista. (1031)

9. A Pàdua, a la regió actualment italiana de Vèneto, beata Elena Enselmini, verge de l'Orde de Santa Clara, que va patir amb admirable paciència multitud de dolors i fins a la pèrdua de la parla. (1242)

10. A Cerfroid, al territori de Meaux, a França, sant Fèlix de Valois, a qui, després d'una llarga vida d'ermità, se'l considera company de sant Joan de Mata en la fundació de l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1212)

11. Al convent de la Mare de Déu des Cöts, a Nantes, ciutat de França, beata Francesca d'Amboise, que, sent duquessa de Bretanya, va fundar a Vannes el primer Carmel femení francés, on es va retirar com a serventa de Crist en quedar viuda. (1475)

12. Beata Teresa Manganiello (1849- Montefusco 1876). Laica, del Tercer Orde de Sant Francesc, dedicà la seua curta vida a la pregària, a la penitència i a ajudar els necessitats.