DIUMENGE XXXIII / Cicle B
Lectura primera Dn 12,1-3
En aquell moment serà salvat el poble
Lectura de la profecia de Daniel
En aquell temps es presentarà Miquel, el gran àngel, que vetla pels fills del teu poble; hi haurà un temps de tribulacions com no se n'havien vist des que existixen les nacions fins a aquell moment.
I en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui es troben inscrits en el llibre. Molts dels qui dormen en la pols de la terra es desvetlaran, uns per a la vida eterna, altres per a l'oprobi etern.
Els savis resplandiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït a molts per camíns de justícia brillaran com les estreles per sempre.
Salm responsorial 15,5 i 8.9-10.11 (R.: 1)
Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, no cauré mai.
R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.
Per això s'alegra el meu cor
i exulta la meua ànima;
també el meu cos reposa confiat:
no m'abandonareu entre dels morts,
ni deixareu caure el vostre amic en la fossa. R.
M'ensenyareu el camí que du a la vida:
en la vostra presència, alegria plena;
al vostre costat, delícies per sempre. R.
Lectura segona He 10,11-14.18
Amb una única ofrena, ha portat per sempre a la plenitudels qui ara són santificats
Lectura de la carta als cristians hebreus
Tot sacerdot celebra cada dia i oferix moltes vegades els mateixos sacrificis, que no poden llevar mai els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, «s'ha assentat per sempre a la dreta de Déu», i mentrestant «espera que faça dels seus enemics la banqueta dels seus peus». Amb una única ofrena, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. Ara bé; quan s'han perdonat els pecats, ja no cal presentar més ofrenes pel pecat.
Al·leluia Lc 21,36
Vetleu i pregueu en tot momentper a poder presentar-vos sense temordavant el Fill de l'home.
Evangeli Mc 13,24-32
Reunirà els seus elegits, que vindran des dels quatre vents
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Després de la tribulació, el sol s'enfosquirà, la lluna ja no farà claror, les estreles aniran caient del cel i els estols celestials tremolaran. De seguida voran vindre el Fill de l'home sobre els núvols amb gran poder i majestat. Mentrestant enviarà els àngels per a reunir els seus elegits, que vindran des dels quatre vents, de l'extrem de la terra a l'extrem del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seues branques es tornen tendres i naixen les fulles sabeu que l'estiu s'acosta. Igualment, quan vosaltres voreu tot això, sapiau que ell s'acosta, que ja és en les portes. Vos dic de veres que no passarà esta generació sense que s'haja complit tot això. El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran. Ara, del dia i de l'hora, no en sap res ningú, ni els àngels en el cel ni el Fill; només ho sap el Pare».
La Paraula d'est ediumenge ens convida a llegir la història i el nostre present des de la vinguda terrible i misericordiosa del Senyor. Una vinguda que només Déu coneix, però davant de la qual nosaltres hem d'estar sempre atents. Quan ell vinga tots el reconeixerem, també els qui no l'han reconegut en esta vida, i han ofés a Jesús o han ofés al pobre, o a les víctimes de tantes injustícies. Les paraules de Jesús ens ajuden a vigilar i a no acomodar-nos, a alegrar-nos sempre en el seu servici deixant-nos santificar per ell, i a discernir amb intel·ligència espiritual els signes dels temps i els esdeveniments de la nostra vida.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: La fe ens revela la vertadera esperança.
* * * * *
JORNADA MUNDIAL DELS POBRES
- Papa Francesc: Missatge per a la VIII Jornada Mundial dels Pobres (2024)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: L'oració del pobre pujà fins a Déu (2024, novembre 13)
Santa Isabel d'Hongria
Elisabet o Isabel, filla del rei Andreu d’Hongria, nasqué l’any 1207, i fou promesa com a esposa a un duc de Turíngia (Alemanya), Lluís, amb qui es casà a catorze anys i de qui tingué tres fills. Vivia tota donada a la meditació de les coses del cel. Després de la mort prematura del seu marit, abraçà la vida de pobresa, com a penitent franciscana. A l’hospital que erigí, ella mateixa servia els malalts. Morí el 1231 a Marburg.
- J.M. Bausset: Santa Isabel d'Hongria (2014)
Pregària a Santa Isabel
Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d’Hongria
reconéixer i venerar a Crist en els indigents:
concediu-nos, per la seua intercessió,
que pugam servir els pobres i els afligits amb una caritat incansable.
reconéixer i venerar a Crist en els indigents:
concediu-nos, per la seua intercessió,
que pugam servir els pobres i els afligits amb una caritat incansable.
Martirologi Romà
2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Gregori, bisbe, que sent encara adolescent va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seua doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, fou anomenat "Taumaturg". (270)
3. A Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seues forces a Déu i a Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, en el primer any de la persecució ordenada per l'emperador Dioclecià. (303)
4. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Aciscle [o Iscle] i santa Victòria, màrtirs. (s. IV)
L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seua gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per a interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú. [font]
5. A Orleans, de la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l'auxili del qual no cessava de demanar amb oracions i llàgrimes, va alliberar la seua ciutat, assetjada pels huns. (c. 453)
6. A Viena del Delfinat (Vienne), a la regió de Burgúndia, també a França, sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament oficis civils, i que va regir i va honrar la seu episcopal. (599)
7. A Tours, al territori de Nèustria, de nou a França, sant Gregori, bisbe, successor de sant Eufroni, que va escriure en llenguatge clar i senzill la història dels francs. (594)
 |
| Santa Hilda de Whitby, per Archibald Keightley Nicholson - Bradford (Anglaterra) |
9. A Ramosch, lloc de Rècia, a l'actual Suïssa, sant Florí, prevere, fidelment dedicat a la labor parroquial. (856)
10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Llàtzer, monjo, nascut a Armènia, el qual, insigne en la pintura artística d'imatges sagrades, va ser turmentat amb cruels suplicis en negar-se a destruir les seues obres per orde de l'emperador iconoclasta Teòfil, encara que després, apaivagades les controvèrsies sobre el culte degut a les imatges, l'emperador Miquel III el va enviar a Roma per a afermar la concòrdia i unitat de tota l'Església. (c. 867)
11. A Novara, a la regió italiana de Sicília, sant Hug, abat, que, enviat per sant Bernat de Claravall, va establir l'Orde cistercenc allí mateix i a Calàbria. (1172)
12. A Lincoln, a Anglaterra, sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà en veure's cridat a regir l'església d'esta ciutat, on va fer un treball excel·lent, igual en la defensa de les llibertats de l'Església que a arrancar els jueus de les mans dels seus enemics. (1200)
13. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu espòs, el rei Colomà, va professar la Regla de les Clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. (1268)
14. A Helfta, a la rodalia d'Eisleben, a Saxònia, actual Alemanya, aniversari de la mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebrà el dia d'ahir. (1301/1302)
15. A Asunción, a Paraguai, sant Joan del Castillo, prevere de l'Ordre de la Companyia de Jesús i màrtir, que, al poblat de les reduccions fundat aquell mateix any per sant Roc González i encomanat a les seues cures, per instigació d'un individu aficionat a arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, cosa que el va portar a la mort donant testimoniatge de Crist. (1628)
16. A Nagasaki, del Japó, sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l'Evangeli a les illes Filipines abans de passar al Japó, i el segon, primer a l'illa de Formosa, i després, en els seus últims anys i en la seua mateixa pàtria, va ser un incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, van ser sotmesos durant set dies als cruels turments de la forca i del tancament en una fossa, fins a entregar la seua vida. (1634)
17. En la mar, davant de Rochefort, a França, beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una vella nau allí ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. (1794)
18. A la localitat de Capaivca, al territori de Kíev, a Ucraïna, beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemyśl i màrtir, que, durant l'opressió a la seua pàtria per un règim enemic de Déu, va entregar la seua ànima com a deixeble fidel de Crist. (1947)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada