DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII / II
Lectura primera Ap 1,1-4;2,1-5
Recorda com eres abans de decaure i convertix-teComença l'Apocalipsi de sant Joan
Revelació que Déu donà a Jesucrist, per a que fera conéixer als seus servents els fets que s'han de complir prompte. Jesucrist envià el seu àngel per comunicarla a Joan, el seu servent, i Joan dona testimoni de tot el que ha vist, de les paraules de Déu, confirmades per Jesucrist. Feliços els lectors d'esta profecia i els qui l'escolten, si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta.Joan, a les set comunitats cristianes de la província d'Àsia. Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de vindre, i dels Set Esperits que estan davant del seu tron.Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana d'Efes, escriu-li: Açò diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or: Conec les teues obres, sé les penes que passes i la teua constància: sé també que no pots suportar els malvats: els qui es diuen apòstols, però no ho són, els has posat a prova i els has trobat falsos; eres pacient i constant, i no has flaquejat quan sofries pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l'amor que abans tenies. Recorda com eres abans i com has decaigut. Convertix-te i torna a obrar com abans.
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Ap 2,7b)
Feliç aquell que no es guia pels consells dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. Als qui aconseguiran la victòria,els concediré menjar els fruits de l'arbre de la vida.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el temps,les fulles no li cauen mai,totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injusts;seran com la palla que escampa el vent.El Senyor guarda els camins dels justs,i els dels malvats acaben mal. R.
Al·leluia Jo 8,12
Jo soc la llum del món,diu el Senyor;el qui em seguix tindrà la llum de la vida.
Evangeli Lc 18,35-43
¿Què vols que faça per tu? Senyor, feu que hi veja᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cego, demanant caritat. En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò, i li digueren que passava Jesús de Natzaret. Ell va cridar: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el reprenia per a fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi».Jesús es va detindre i va manar que li portaren el cego. Quan ja estava prop, li va preguntar: «¿Què vols que faça per tu?» Ell va respondre: «Senyor, feu que hi veja». Jesús li diu: «Recobra la vista; la teua fe t'ha salvat». A l'instant va recuperar la vista, i seguia a Jesús glorificant a Déu. També tot el poble, en vore-ho, va alabar a Déu.
DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS
Memòria lliure
Recordem en esta celebració la Dedicació de les basíliques dels sants apòstols Pere i Pau a Roma. La primera d'elles va ser edificada per l'emperador Constantí sobre el sepulcre de sant Pere al pujol del Vaticà; en deteriorar-se pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada en este mateix dia del seu aniversari, l'any 1626. L'altra, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la Via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi, va ser reedificada íntegrament i dedicada el 10 de desembre de 1854. Amb la seua comuna commemoració es vol significar, d'alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat en l'Església.
- J.M. Bausset: La Dedicació de les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau (2014)
Lectura primera Fets 28,11-16.30-31
Finalment arribàrem a RomaLectura dels Fets dels ApòstolsTres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i clarins. R.
Al·leluia
Oh Déu, vos alabem.Senyor, vos glorifiquem.El cor gloriós dels apòstolsvos dona alabança.
Evangeli Mt 14,22-33
Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquells dies, quan la gent ja havia menjat, Jesús va obligar els deixebles a pujar a la barca i avançar-se-li cap a l'altra vora, mentres ell deia adéu a la gent. Després de dir-los adéu, va pujar a soles a la muntanya a pregar. A la vesprada encara estava allí a soles.La barca ja s'havia allunyat un bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l'aigua. Quan els deixebles el veren, s'espantaren pensant que era una fantasma, i xillaren de por. Però Jesús els va dir de seguida: «No tingueu por, que soc jo».Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua». Jesús va contestar: «Ja pots vindre». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar sobre l'aigua i va anar cap a Jesús. Però en vore que el vent era fort, es va acovardir i va començar a afonar-se. En eixe moment va cridar: «Senyor, salveu-me». A l'instant Jesús li va donar la mà i li va dir: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui estaven en la barca es prosternaren i digueren: «Realment sou Fill de Déu».
Meditació de l'evangeli
Este relat és una bella imatge de la fe de l'apòstol Pere. En la veu de Jesús que li diu: "Vine", ell va reconéixer el ressò del primer encontre en la riba d'eixe mateix llac, i immediatament, una vegada més, va deixar la barca i es va dirigir cap al Mestre. I va caminar sobre les aigües. La resposta confiada i disponible davant la crida del Senyor permet realitzar sempre coses extraordinàries. Però Jesús mateix ens va dir que som capaços de fer miracles amb la nostra fe, la fe en Ell, la fe en la seua paraula, la fe en la seua veu. En canvi, Pere comença a afonar-se en el moment en què aparta la mirada de Jesús i es deixa atropellar per les adversitats que l'envolten. Però el Senyor està sempre allí, i quan Pere l'invoca, Jesús el salva del perill. En el personatge de Pere, amb els seus impulsos i les seues debilitats, es descriu la nostra fe: sempre fràgil i pobra, inquieta i, amb tot, victoriosa, la fe del cristià camina cap a l'encontre del Senyor ressuscitat, enmig de les tempestats i perills del món.
Martirologi Romà
2. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Romà, màrtir, diaca a l'Església de Cesarea, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en vore com els cristians obeïen els seus decrets i s'acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i després de tallar-li la llengua, va consumar el seu gloriós martiri en ser estrangulat a la presó. (304)
3. A Colombier, a la regió de Bourges, a Aquitània, hui França, sant Patrocle [o Pàtrocle], prevere, que va ser ermità i missioner. (c. 576)
4. A la Bretanya Menor, també a França, sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica en una illa deserta, i com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre el nombre dels seus deixebles. (s. VI)
 |
| Sant Romacari |
6. A la regió de Velai, a Aquitània, així mateix a França, sant Teofred, abat i màrtir. (c. 752)
7. A Tours, població de Nèustria, actualment també a França, trànsit de sant Odó [o Ot], abat de Cluny, que va instaurar l'observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d'Aniana. (942)
8. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Doménec Jorge, tots els quals, pel nom de Crist, van ser cremats vius. (1619)
9. A Saint-Charles, a l'estat de Missouri, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Rosa Filipina Duchesne, verge de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i es va traslladar a Amèrica, on va obrir moltes escoles. (1852)
10. A Ceccano, al costat de Frosinone, a Itàlia, beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que, quan es preparava amb fervor i alegria al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. (1902)
11. Al lloc de Wal-Ruda, a Polònia, beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el fragor de la guerra, quan encara era adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defendre la seua castedat, agredida per un soldat. (1914)
12. A Madrid, beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa i Naveros i cinc companyes*, vèrgens de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs. (1936)
*Els noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany i Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera i Izaguirre, Maria Ainés (Ainés) Zudaire i Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola i Garagarza, i Maria Gràcia (Josepa Joaquima) Lecuona i Aramburu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada