DIMECRES DE LA SETMANA XXXII / II
Lectura primera Tt 3,1-7
Anàvem desencaminats,però la bondat de Déu ens salva
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Benvolgut, recorda a tots el deure que tenen de sotmetre's a l'autoritat dels governants i d'obeir-los. Que estiguen sempre disposats a fer el bé. Que no malparlen de ningú ni es posen en baralles, que siguen de bon tracte i visquen en pau amb tots.En altre temps també nosaltres érem insensats, rebels, desencaminats, esclaus de tota classe de passions i plaers, maliciosos, envejosos, antipàtics, i ens odiàvem els uns als altres. Però quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres bones que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha abocat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, fets justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar.
Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor:no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segurs,per l'amor del seu nom.R. El Senyor és el meu pastor,no em falta res.Ni quan passe per una vall fosca,no tinc gens de por.Vos esteu al meu costat:la vostra vara i el vostre bastóem donen confiança. R.Vos pareu una taula davant de mienfront dels enemics;m'heu ungit el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R..
Al·leluia 1Te 5,18
Doneu gràcies en tota ocasió.Açò és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.
Evangeli Lc 17,11-19
¿Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Un dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea.
A l'entrada d'un poblet li eixiren a l'encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distància i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore'ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots». Mentres hi anaven, quedaren nets.
Un d'ells, quan va advertir que havia sigut curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.
Jesús digué: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n'hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d'este estranger?» I li digué: «Alça't i ves-te'n. La teua fe t'ha salvat».
Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica
És bonic vore que aquell home curat, que era un samarità, expressa l'alegria amb tot el seu ser: lloa a Déu a crits, es prostra, agraïx (cf. vv. 15-16). El cim del camí de fe és viure donant gràcies. Podem preguntar-nos: els que tenim fe, ¿vivim les jornades com un pes a carregar o com una lloança a oferir? ¿Estem centrats en nosaltres mateixos en espera de demanar la pròxima gràcia o trobem la nostra alegria en donar gràcies? Quan agraïm, el Pare es commou i escampa sobre nosaltres l'Esperit Sant. Agrair no és qüestió de cortesia, d'etiqueta, és qüestió de fe. Un cor que agraïx sempre és jove. Dir: "Gràcies, Senyor" en despertar, durant el dia, abans de ficar-se al llit és l'antídot a l'envelliment del cor, perquè el cor envellix i es malacostuma. Així també en família, entre esposos: recordar-se de dir gràcies. Gràcies és la paraula més senzilla i benèfica.
* * * * *
Sants
 |
| Sant Leandre (Murillo) |
Sant Leandre, bisbe, germà dels sants Isidor, Fulgenci i Florentina, que a la ciutat de Sevilla, a Hispània, amb la seua predicació i sol·lícita caritat va convertir els visigots de l'heretgia arriana a la fe catòlica, comptant amb l'ajuda del rei Recared. (c. 600)
Sant Breç [o Briç o Brici], bisbe de Tours.
A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Breç [o Briç o Brici], bisbe, deixeble de sant Martí, que va succeir el seu mestre i durant quaranta-set anys va patir moltes adversitats. (444)
Oració a sant Breç de Tours
2 sent Breç gloriós, per Déu molt amat,
3 pastor excellent de molta prudència
4 i ver sacerdot molt gran en ciència,
5 vaixell de virtuts per Déu estimat,
6 puix vos, beneït sant, sou llum i drecera
7 de tanta virtut que guia los cecs,
8 vullau-nos mostrar del cel la carrera,
9 de Déu impetrant-nos salut verdadera,
10 puix vos hi bastau ab vostres sants precs,
11 i puix dels seus béns Aquell vos hereta,
12 feu vós que ens herete de vida perfeta.
Amen.(Font: Cançoner sagrat de vides de sants).
Aniversari del naiximent de sant Agustí d'Hipona (Tagaste, 354)
Martirologi Romà
2. A Cesarea de Palestina, actual Israel, passió dels sants màrtirs Antoní, Nicèfor, Zebinas i Germà, i Manata, verge. Esta última, en temps de l'emperador Galeri Maximià, després de ser assotada, va ser cremada viva, i els primers van ser decapitats per haver retret valentament a plens pulmons la impietat del prefecte Firmilià, que oferia sacrificis als déus. (297)
3. A Ais de Provença, a la Gàl·lia Narbonesa, hui França, sant Mitre, que, malgrat la seua condició servil, va ser per la seua santedat espiritualment lliure. (s. IV)
5. A Àfrica, commemoració dels sants màrtirs hispans Arcadi, Pascasi, Probe i Eutiquià, que, per no voler adherir-se de cap manera a l'heretgia d'Arri, primerament van ser proscrits per Genseric, rei dels vàndals, després exiliats i turmentats amb atroços suplicis fins a patir la mort de diferents maneres. Va ser llavors quan el xiquet Paulí, germà de Pascasi i Eutiquià, va brillar per la seua constància, ja que, al no poder arrancar-lo de la seua fe catòlica, va ser llargament assotat i condemnat a la més vil esclavitud. (437)
6. A Viena del Delfinat, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Leonià, abat, que, portat a esta ciutat captiu des de Pannònia per gent enemiga, va regir molt santament monjos i monges durant més de quaranta anys, primer a Autun i després a Viena del Delfinat. (c. 518)
7. A Clarmont, a la regió d'Aquitània, també França, sant Quincià, bisbe, que primer va ocupar la seu de Rodés, i temps després, exiliat pels gots, va ser nomenat bisbe dels alvernis. (527)
8. A Cittá di Castello, a l'Úmbria, actual regió italiana, commemoració de sant Florenci, bisbe, de la doctrina fidel del qual i vida santa va ser testimoni el papa sant Gregori el Gran, i de sant Amanti, el seu prevere, curull de caritat envers els malalts i adornat de totes les altres virtuts. (s. VI)
9. A Rodés, lloc d'Aquitània, actual França, sant Dalmaci, bisbe, de la caritat del qual envers els pobres es fa llengües sant Gregori de Tours. (580)
10. A la vall de Suze, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, sant Himeri, eremita, que va predicar l'Evangeli en aquella regió. (c. 612)
11. A Toledo, sant Eugeni, bisbe, que va treballar en l'ordenació de la sagrada litúrgia. (657)
12. A la regió de Cambrai, a la Gàl·lia, actualment França, santa Maxelendis, verge i màrtir, qui, segons la tradició, en elegir a Crist com el seu espòs i rebutjar l'individu a qui els seus pares l'havien promesa, este la va matar amb la seua espasa. (670)
13. A la basílica de Sant Pere, de Roma, sant Nicolau I, papa, que va sobreeixir per la seua energia apostòlica en reafirmar l'autoritat del Romà Pontífex en tota l'Església. (867)
14. Al monestir de la Réole, al país basc francés, trànsit de sant Abó, abat de Fleury, que, admirablement preparat en les Sagrades Escriptures i en les lletres humanes, va morir assassinat d'una llançada per defensar la disciplina monàstica i fomentar intrèpidament la pau. (1004)
15. A Ivrea, lloc del Piemont, a l'actual Itàlia, commemoració del beat Varmund [o Veremund], bisbe, esclarit per la vivor de la seua fe, la seua pietat i la seua humilitat, que va defensar la llibertat de l'Església de les insídies dels poderosos, va construir la catedral, va fomentar el monacat i va promoure l'escola episcopal. (1010/1014)
16. A Cremona, a la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Homobó, comerciant, que es va fer famós per la seua caritat cap als pobres, per acollir i educar xiquets abandonats i per posar pau en les famílies. (1197)
17. Beata Maria Teresa de Jesús Scrilli (Fiesole, Itàlia 1825-1889). Fundadora de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu del Carmel.
18. A Roma, santa Agustina (Lívia) Pietrantoni, verge de la Congregació de germanes de la Caritat, dedicada cristianament a la cura dels tuberculosos a l'hospital del Sant Esperit, on va morir apunyalada per un malalt en un atac de furor homicida. (1894)
19. A Simat de la Valldigna, beat valencià Joan Gonga Martínez, solter, màrtir. (1936) (memòria a Carcaixent i Simat de la Valldigna)
20. Al Portitxol de Tavernes, prop de Carcaixent, beata Maria del Patrocini de Sant Joan Giner Gomis, verge de l'Institut de Maria Immaculada Missioneres Claretianes i màrtir. (1936)
21. A Barcelona, Beat Robert Montserrat Beliart, màrtir (1936)
21. Beat Carl Lampert (1944)
22. A Sofia, a Bulgària, beats Pere Vicev, Pau (Josep) Dzidzov i Josafat (Robert) Mateu Siskov, preveres de la Congregació d'Agustins de l'Assumpció, que sota un règim hostil a Déu, acusats falsament i empresonats per ser cristians, van meréixer rebre per la seua mort el premi promés als deixebles de Crist. (1952)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada