25 de novembre de 2024, dilluns: Santa Caterina d'Alexandria

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIV / II

Lectura primera Ap 14,1-3.4b-5

Portaven escrits al front

el nom de Crist i el nom del seu Pare

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore l'Anyell dret sobre la muntanya de Sió, amb cent quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom d'ell i el nom del seu Pare. També vaig sentir del cel una remor com l'estrèpit de l'oceà o l'esclafit d'un gran tro: era com una massa de cantors que, acompanyant-se amb l'arpa, cantaven un càntic nou davant del tron i davant dels quatre vivents i dels ancians. Aquell càntic, només el podien aprendre els cent quaranta-quatre mil, rescatats de la terra. Estos, adquirits com a primícies de la humanitat per a Déu i per a l'Anyell, són els qui seguixen l'Anyell allà on va. En els seus llavis no s'ha trobat l'engany: són irreprensibles.

Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: cf. 6)

És del Senyor la terra i tot el que l'ompli,

el món i tots els qui l'habiten.

Li ha posat els fonaments en els mars,

l'ha assentat en les aigües abismals.

R. Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Senyor.

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?

¿Qui pot estar en el seu temple sant?

El qui te el cor net i les mans innocents,

que no confia en els déus falsos. R.

Serà beneït pel Senyor,

li farà justícia el Déu que salva.

Heus ací el poble que vos busca:

que ve a la vostra presència, Déu de Jacob. R.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

Evangeli Lc 21,1-4

Jesús va vore que una viuda pobra

tirava dos monedes de les més menudes

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va vore com els rics portaven ofrenes a la sala del tresor. Va vore també que una viuda pobra hi tirava dos monedes de les més menudes i va dir:

«Vos dic de veres que esta viuda pobra ha donat més que ningú; perquè tots estos han donat d'allò que els sobrava, però ella ha donat d'allò que li feia falta, tot el que tenia per a viure».

 

Santa Caterina d'Alexandria

Obra de Josep Sanchis Cambra,
a partir d'un gravat de Facund
Larrosa Pellicer. 1a meitat del segle XIX

Santa Caterina d''Alexandria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials d'Alzira, el Fondó de Monòver, Jarafuel, Pavías, Teulada, Senija, Vilamarxant i cotitular de la de Domeño i una de València (mem. ll.).

Santa Caterina, màrtir, que, segons la tradició, va ser una verge d'Alexandria dotada tant d'agut enginy i saviesa com de fortalesa d'ànim. El seu cos es venera piadosament al cèlebre monestir de la muntanya del Sinaí, a l'actual Egipte. (s. inc.)

Va ser torturada amb la roda de punxes, però esta, en tocar el seu cos, es va trencar. Per això en les imatges de la santa apareix la roda. A la fi va morir decapitada. Uns àngels portaren el seu cos al mont Sinaí. És patrona dels filòsofs, dels carreters, moliners, ollers i de les xiques per casar. La seua devoció va ser molt popular en la baixa edat mitjana.

• Rafael Poveda: Santa Caterina d'Alexandria, patrona de Monòver (2014)
• Reinventant les Caterinetes (2009)
• J.M. Bausset: Santa Caterina (2014)

Sant Garcia d'Arlanza, abat.

Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

Martirologi Romà

2. A Cesarea de Capadòcia, actualment a Turquia, sant Mercuri, màrtir. (250)

3. A Roma, commemoració de sant Moisés, prevere i màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, en ser martiritzat el papa sant Fabià, va cuidar, juntament amb el col·legi de preveres, dels germans a l'Església, i va determinar que havia d'atorgar-se la reconciliació als lapses que estigueren malalts i moribunds, als qui consolava sovint amb les cartes de sant Cebrià de Cartago durant el llarg temps que va estar retingut en la presó. Va ser coronat, finalment, amb un martiri gloriós i admirable. (251)

4. A Alexandria d'Egipte, sant Pere, bisbe i màrtir, que, dotat de totes les virtuts, en ser decapitat per mandat de l'emperador Galeri Maximià, va ser l'última víctima de la gran persecució i com el segell dels màrtirs. Amb ell es commemoren tres bisbes egipcis, a saber, Hesiqui, Pacomi i Teodor, juntament amb molts altres que, també a Alexandria, van patir en la mateixa persecució i van pujar al cel per mitjà de cruel espasa. (305/311)

5. A Numídia, actual Algèria, sant Màrcul, bisbe, que, segons la tradició, va morir màrtir en temps de l'emperador Constant, espenyat des d'una roca per un tal Macari. (347)

6. A la regió d'Agen, a Aquitània, hui França, sant Maurí, màrtir, que, dedicat a l'evangelització de la gent del camp, va ser despietadament destrossat pels pagans, segons diuen les cròniques. (s. VI)

7. Al territori de Valença (Valence), a la Gàl·lia, també a l'actual França, beata Beatriu d'Ornacieux, verge de l'Orde cartoixà, insigne per l'amor a la Creu, que va viure i va morir amb pobresa extrema al monestir d'Eymeux, fundat per ella mateixa. (1303/1309)

8. A Reute, a la regió de Suàbia, a Germania, Alemanya en l'actualitat, beata Isabel Achler, per sobrenom "Bona", verge, que, vivint com a reclosa del Tercer Orde regular de Sant Francesc, va cultivar en grau admirable la humilitat, la pobresa i la mortificació corporal. (1420)

9. A Seül, a Corea, sant Pere Yi Ho-yong, màrtir, que, sent catequista, va ser fet presoner per uns sicaris, juntament amb la seua germana santa Àgueda Yi So-sa, i romangué ferm en la confessió de la fe, després de trencar-li tres vegades els ossos, el van mantindre quatre anys en la presó, on finalment va morir. Va ser el primer del gloriós esquadró de màrtirs d'aquell país. (1838)

10. A Puebla de Híjar, població pròxima a Terol, beat Jacint Ignasi Serrano López, de l'Orde de Predicadors i màrtir. Al costat d'ell es fa commemoració del beat màrtir Santiago Meseguer Burillo, prevere del mateix Orde, que per Crist va realitzar el seu gloriós combat a Barcelona, no se sap exactament en quina data. (1936)