29 de novembre de 2024, divendres XXXIV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIV / II

Lectura primera Ap 20,1-4.11-21,2

Els morts eren jutjats segons les seues obres.

Vaig vore baixar del cel la nova Jerusalem

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore baixar del cel un àngel, amb la clau de l'abisme infernal i una gran cadena en les mans. L'àngel va agarrar el Dragó, la Serp Antiga, que és el Diable o Satanàs, i l'encadenà per mil anys; el llançà a l'abisme infernal, on el tancà amb pany i clau i precintà la porta per a que durant mil anys no desencamine més els pobles. Passats mil anys, ha de ser deslligat per poc de temps.

Després vaig vore uns sitials, on s'acomodaren els encarregats de pronunciar sentència. Vaig vore les ànimes dels decapitats perquè havien donat testimoni de Jesucrist i havien anunciat la paraula de Déu; tots estos s'havien negat a adorar la Bèstia i la seua imatge, i a portar la seua marca en el front o en les mans. Tornaren a la vida i regnaren amb Crist durant mil anys.

I vaig vore un gran sitial blanc, on Déu s'assentava. La terra i el cel fugiren de la seua presència, i perderen el lloc que ocupaven. Després vaig vore els morts, tant els poderosos com els dèbils, drets davant del sitial. Foren oberts uns llibres, i un dels llibres oberts era el de la Vida. Els morts eren jutjats segons les seues obres, tal com es trobaven escrites en els llibres. La mar va tornar els seus morts, i també els retornaren la Mort i l'Abisme, i tots foren jutjats segons les seues obres. Finalment la Mort i l'Abisme foren llançats a l'estany de foc, que és la segona mort. I si algú no estava escrit en el llibre de la Vida, era llançats a l'estany de foc.

Després vaig vore un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia. En acabant, vaig vore baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, vestida com una nóvia que s'engalana per al seu espòs.

Salm responsorial 83,3.4.5-6 (R.: cf. Ap 21,3b)

La meua ànima sospira i anhela

els atris del Senyor.

El meu cor i la meua carn

s'alegren en el Déu vivent.

R. Ací Déu es trobarà amb la humanitat.

També l'ocell troba una casa

i l'oroneta el niu

on posar els fills:

prop dels vostres altars,

Senyor de l'univers,

rei meu i Déu meu. R.

Feliç el qui viu en la vostra casa

alabant-vos cada dia.

Feliç el qui troba refugi en Vós:

emprén amb amor el camí. R.

Al·leluia Lc 21,28

Poseu-vos drets i alceu el cap,

perquè s'acosta el vostre alliberament.

Evangeli Lc 21,29-33

Quan voreu tot això, sapiau que el Regne de Déu està prop

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles esta paràbola:

«Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que comencen a brotar, sabeu que ja s'acosta l'estiu. Igualment quan vosaltres voreu tot això, sapiau que el Regne de Déu està prop.

Vos dic amb tota veritat que no passarà esta generació sense que s'haja complit tot. El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran».

* * * * *

Aniversari del naiximent del venerable Joan Baptiste Bertran (Atzeneta del Maestrat, 1530)

• Atzeneta del Maestrat

Martirologi Romà

1. A Roma, al cementeri de Trasó, a la via Salària Nova, sant Saturní [o Sadurní] de Cartago, màrtir, qui, segons referix el papa sant Damas, sota l'emperador Deci, per confessar a Crist, primer va ser turmentat en el poltre a la seua mateixa pàtria, i, després, extradit a Roma, després de superar altres atroços turments, va convertir a la fe el tirà Gracià, i finalment va aconseguir la corona del martiri en ser decapitat. (257)

2. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa, actual França, commemoració de sant Saturní [o Sadurní o Serni], bisbe i màrtir, que, segons la tradició, en temps del mateix Deci va ser detingut pels pagans al Capitoli d'esta ciutat i arrossegat per les escales des de l'alt de l'edifici, fins que, destrossats el cap i el cos, va entregar la seua ànima a Crist. (c. 250)

3. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sant Filomé, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Aurelià, i sent prefecte Fèlix, després de tirar-lo al foc li van foradar mans, peus i cap amb claus, i així va consumar el seu martiri, segons es referix. (s. III)

4. A Todi, ciutat d'Úmbria, santa Il·luminada, verge. (320)

5. A Batnes, a la regió d'Osroene, a Mesopotàmia, Turquia actualment, sant Jacob, bisbe, que va il·lustrar amb la seua fe puríssima esta Església per mitjà dels seus sermons, homilies i traduccions, i és reconegut pels sirians com a doctor i columna de l'Església, juntament amb sant Efrem. (521)

6. A Deventer, a Frísia, actual Holanda, translació de sant Radbod, bisbe d'Utrech, pastor docte i prudent, que va morir visitant els llauradors. (918)

7. A York, a Anglaterra, beat Eduard Burden, prevere i màrtir, que, havent estudiat al Col·legi dels Anglesos a Reims, ja ordenat prevere, per tornar als dominis de la reina Isabel I va ser condemnat al patíbul davant d'una turba enfurida. (1588)

8. A la mateixa ciutat, huit anys més tard, beats Jordi Errington, Guillem Gibson i Guillem Knight, màrtirs i sacerdots, que, vigilats com a proscrits pel mer fet de ser preveres, van ser martiritzats cruelment. (1596)

9. A l'illa de Sumatra anomenada Aceh, a l'actual Indonèsia, beats màrtirs Dionís de la Nativitat (Pere) Berthelot, prevere, i Redempt de la Creu (Tomàs) Rodríguez, religiosos de l'Orde dels Carmelites Descalços, als qui els mahometans van sotmetre a esclavitud i, finalment, van portar arran de mar, per a acabar assagetant-los i decapitant-los. (1638)

10. A Lucèria [actual Lucera], a la regió italiana de la Pulla, sant Francesc Antoni Fasani, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, home d'exquisida doctrina, summament fonamentat en l'escola de la predicació i de la penitència, el qual va servir fins a tal punt els pobres i necessitats, que mai va dubtar a despullar-se fins i tot dels seus vestits per a cobrir el captaire, oferint a tots ajuda cristiana. (1742)

11. Al Saler, prop de València, beat valencià Alfred Simón Colomina, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. (1936)

12. Beata Maria Magdalena de l'Encarnació (Roma 1770-1824). Religiosa i fundadora de les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament.