5 de març de 2025: Dimecres de Cendra

DIMECRES DE CENDRA

Amb la celebració de hui comencem la Quaresma, quaranta dies de preparació per a la renovació de les promeses baptismals per Pasqua de Resurrecció, mitjançant l'oració, l'almoina i el dejuni.

Enguany, la Quaresma comença el dia 14 de febrer, Dimecres de Cendra. Acaba el 28 de març, Dijous Sant, abans de la missa vespertina.

Després de l'Evangeli i l'homilia, es beneïx i imposa la cendra, feta dels rams d'olivera o d'altres arbres, beneïts l'any precedent.

Comencem hui el cicle pasqual, amb la Quaresma que ens prepara a celebrar la passió, mort i resurrecció del Senyor i que després es prolongarà cinquanta dies fins a Pentecosta. En la Quaresma ens preparem per a renovar les nostres promeses baptismals en la nit de la Vigília pasqual. Se'ns crida a refer el que hem desfet amb els nostres pecats, amb la pràctica de la penitència (oració, almoina i dejuni). Són uns dies per a convertir-nos al Senyor i celebrar de manera especial el sagrament de la reconciliació on, havent confessat els nostres pecats, en rebem l'absolució, i quedem així reconciliats amb l'Església i amb Déu.

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2024.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma, camí cap a la llibertat (2024)

Lectures del dia:

Lectura primera Jl 2,12-18

Esgarreu-vos el cor, i no els vestits

Lectura de la profecia de Joel

«Ara -diu el Senyor-

convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor;

dejuneu, gemequeu, ploreu.

Esgarreu-vos el cor, i no els vestits.

Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu;

ell és compassiu i benigne,

lent per a la ira, ric en l'amor,

no actuarà amb malícia».

¿Qui sap si canviarà i se'n desdirà,

si vos deixarà una benedicció

i podreu oferir pans, oli i vi

al Senyor, el vostre Déu?

Toqueu la trompeta a Sió,

proclameu un dejuni, convoqueu l'assemblea,

reuniu el poble, ajunteu la comunitat,

congregueu els vells i els xiquets,

també els infants de pit;

que el novençà isca de la cambra

i la novençana de l'alcova.

Que els sacerdots, servents del Senyor,

ploren entre el vestíbul i l'altar

i diguen: «Senyor, perdoneu el vostre poble,

no abandoneu la vostra heretat a l'escarni

i a les burles dels altres pobles».

Que no hagen de dir entre ells:

«¿On està el seu Déu?»

El Senyor té deliri per la seua terra,

es compadix del seu poble.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;

per la vostra gran misericòrdia,

ofegueu la meua malícia;

llaveu del tot la meua falta,

renteu el meu pecat.

R. Pietat, Senyor, perquè hem pecat.

Ara reconec la meua falta,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat;

als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.

Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,

i restaureu en mi un esperit ferm.

No m'allunyeu de la vostra mirada,

ni em lleveu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,

feu-me fort amb esperit generós.

Obriu-me els llavis, Senyor,

i proclamaré la vostra alabança. R.

Lectura segona 2C 5,20-6,2

Reconcilieu-vos amb Déu. Ara és l'hora favorable

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, nosaltres som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara a través de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Al qui no havia experimentat el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, per tal que gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Vos exhortem, com a col·laboradors de Déu, a no deixar perdre la gràcia que heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T'he escoltat en l'hora favorable, t'he ajudat el dia de la salvació».

Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

Ton Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Mireu de no fer el bé davant de la gent per tal que vos admiren, ja que d'esta manera no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel.

Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan ajudes els altres, procura que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta, per a que el teu gest quede amagat. Ton Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.

I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets a les sinagogues i als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan pregues, entra en la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.

I quan dejuneu, no feu cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que dejunen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan dejunes, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que dejunes, sinó només ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».

La conversió del cor és tornar cap al Déu compassiu i misericordiós que manifesta la seua benedicció a través del perdó. Això és el que busquem amb les pràctiques quaresmals a través de les obres de caritat i de penitència que ens preparen per a arribar amb un cor net a la Pasqua de Resurrecció. Amb el salm ens reconeixem pecadors i necessitats per a no tirar en sac foradat la gràcia de Déu. Un Déu Pare de tots que està en en els llocs amagats i veu el que està amagat.

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

La paraula de Déu ens dona la direcció correcta per a viure bé la Quaresma. Quan fem alguna cosa bona, de vegades estem temptats de buscar admiració i tindre una recompensa: la glòria humana. Però esta és una falsa recompensa perquè ens projecta cap al que els altres pensen de nosaltres. Jesús ens demana que fem el bé perquè és bo. Ens demana que ens sentim sempre baix la mirada del Pare celestial i que viscam en relació amb Ell, no en relació amb el juí dels altres. Viure en presència del Pare és una alegria molt més profunda que la glòria mundana. La nostra actitud durant esta Quaresma hauria de ser, per tant, viure en secret on el Pare ens veu, ens ama i ens espera. Certament, les coses externes també són importants, però hem d'escollir i viure sempre en la presència de Déu; fem, en la pregària, en la mortificació i en la caritat fraternal, el que pugam, amb humilitat, davant de Déu.  Així serem dignes de la recompensa de Déu Pare (Missatge d'àudio "Keeplent", 10 de febrer de 2016).

RECORDEU:

El temps de Quaresma és un temps penitencial; els divendres de Quaresma cal guardar l’abstinència de carn i no pot ser substituïda per cap altra pràctica piadosa; cal guardar dejuni i abstinència el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.

El dejuni consistix a fer només un àpat al dia, però es pot prendre algun aliment al matí i a la nit.

La llei d’abstinència obliga els qui han complit els catorze anys; la llei del dejuni, a tots els majors d’edat, fins als cinquanta-nou anys complits.

* * * * *

Aniversari del traspàs de Max Jacob, pintor, poeta i escriptor, després de ser deportat pel règim nazi (1944)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 5 de març

1. Commemoració de sant Teòfil, bisbe de Cesarea de Palestina, que sota l'emperador Septimi Sever va brillar per la seua saviesa i integritat de vida. (195)

2. A Pamfília, a l'actual Turquia, sant Conó, màrtir, hortolà de professió, que en temps de l'emperador Deci va ser obligat a córrer davant d'un carro amb els peus travessats per claus i, caent de genolls, va entregar l'esperit mentres resava. (c. 250)

3. A Roma, a la via Àpia, al cementeri de Calixt, sepultura de sant Luci, papa, successor de Corneli, que va patir l'exili per la fe de Crist i, en temps angoixants, va ser eximi confessor de la fe, actuant amb moderació i prudència. (254)

4. A Sinope, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Focas l'Hortolà, màrtir, llaurador d'ofici, que va patir moltes injúries pel nom del Redemptor. (c. s. IV)

5. A Cesarea de Palestina, sant Adrià, màrtir, que en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià, en el dia en què solien celebrar-se els festejos de la Fortuna, per ordre del procurador Firmilià, i per la seua fe de Crist, va ser llançat davant d'un lleó i després degollat a espasa. (309)

6. A Palestina, a la ribera del Jordà, sant Geràsim, anacoreta, que en temps de l'emperador Zenó, convertit a la fe ortodoxa per obra de sant Eutimi, es va entregar a grans penitències, i va oferir a tots els que sota la seua direcció s'exercitaven en la vida monàstica la norma d'una integèrrima disciplina i la manera de sustentar-se. (475)

Va nàixer a Lícia. Primer va ser monjo i després anacoreta a la seua regió, però després va anar a Palestina i es va establir per la redor de la mar Morta. Per influència del bisbe intrús Teodosi, va abraçar el monofisisme, però l'en va traure sant Eutimi el Gran. Cap a l'any 455 va fundar un monestir a la vora del riu Jordà, que va presidir amb gran santedat i prudència fins que va morir, el 5 de març de l'any 475. S'explica d'ell que cada any, per Quaresma, es reunia amb Eutimi i observava un rigorós dejuni que només interrompia per rebre l'eucaristia. És cèlebre la llegenda que diu que va curar un lleó traent-li una espina de la pota, i que l'animal es va quedar amb ell fins que, un cop mort el sant, es va ajaure sobre la seua tomba i s'hi va estar fins que va morir. [font]

7. A Saighir, a la regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Kieran [o Ciaran], bisbe i abat. (530)

8. A Arle, ciutat de Provença, a l'actual França, sant Virgili, bisbe, que va rebre com a hostes sant Agustí i els seus monjos quan viatjaven cap a Anglaterra per encàrrec del papa sant Gregori el Gran. (c. 618)

9. A Vigevano, a la regió italiana de Llombardia, beat Cristòfol Macassoli, prevere de l'Orde de Germans Menors, insigne per la seua predicació i la seua caritat envers els pobres. (1485)

10. A Nàpols, ciutat de Campània, de nou a Itàlia, beat Jeremies (Joan) Kostistik de Valacchia, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que, amb caritat i alegria, va assistir incessantment els malalts durant quaranta anys. (1625)

11. També a la mateixa ciutat de Nàpols, sant Joan Josep de la Creu (Carles Caietà) Calosirto, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, seguint les petjades de sant Pere d'Alcántara, va restablir la disciplina de la Regla en molts convents de la regió napolitana. (1734)

Carles Gaietà Calosirto va nàixer a l’illa napolitana d’Ischia el 1654. Acabades les humanitats a 16 anys va ser el primer italià a seguir la reforma franciscana de sant Pere d’Alcàntara, que pretenia que l’orde tornara a l’esperit ori­ginal. Ben prompte va destacar per la seua gran ascesi (penitència, pregària i austeritat), i els seus superiors, veient la seva vàlua, li van encarregar fundar un convent nou, el van nomenar mestre de novicis i finalment provincial de l’orde.

Els seus contemporanis expliquen que tenia el do de la profecia, de la guarició i de la bilocació. Va ser igual­ment conegut com a bon confessor i director espiritual de persones que també acabarien sent santes, com ara Alfons Maria de Liguori. Va morir el 5 de març de 1734 a Lucia del Monte, prop de Nàpols. Canonitzat en 1811 per Gregori XVI. [font]