8 de març de 2025, dissabte després de Cendra

DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma: canviar la vida

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: caminem junts en esperança (2025, març 5)

Lectures de la missa i meditació 

* * * * * 

Aniversari del traspàs de monsenyor Rafael Palmero Ramos, que fou bisbe d'Oriola-Alacant (2021)

Commemoració de Sant Joan de Déu, religiós.

Joan Cidade Duarte va nàixer a Montemor-o-Novo (Alentejo portugués) en 1495. A 8 anys marxà de casa i va fer de pastor, soldat, llibreter ambulant… fins que obrí una petita llibreria a Granada. Allí, un sermó de Joan d’Àvila el va impressionar tant que el van prendre per boig i el van tancar al manicomi. I, després d'haver experimentat la duresa del tracte, en va eixir disposat a obrir un hospital amb mètodes nous. La seua obra es va anar estenent, ajudat de molts col·laboradors: els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu.

Ell, que mai no havia escrit cap regla, tenia molt clar que hem de servir el nostre Déu en els nostres germans malalts, «no per interés de la glòria que ha de donar als qui el servixen, sinó només per la seua bondat» (Carta a la duquessa de Sessa). Va morir a Granada el 8 de març de 1550 i fou canonitzat el 16 d’octubre de 1690 pel papa Alexandre VIII. Juntament amb Sant Camil de Lel·lis, fou proclamat pel papa Lleó XIII en 1886 patró dels hospitals i dels malalts. En 1930 el papa Pius XI el designà protector dels malalts i de les seues associacions. [font]

► “Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor”: el sol ja calfa al migdia, però a la nit la calor desapareix.

Dia Internacional de la Dona

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de març

Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, que, després d'una vida plena de perills en la milícia humana, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i es va associar companys, amb els quals va constituir després l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En este dia, a la ciutat de Granada, a Espanya, va passar al descans etern. (1550)

2. Commemoració de sant Ponç, a Cartago, a l'actual Tunísia, diaca de sant Cebrià, al qual va acompanyar en el desterrament fins a la seua mort i, a més, va deixar un admirable relat de la seua vida i de la seua passió. (s. III)

3. A Arsinoe, d'Egipte, sants Apol·loni i Filemó, màrtirs. (287)

4. A Como, a la regió de Ligúria, a Itàlia actualment, sant Proví, bisbe, fidel deixeble de sant Ambrosi, que va preservar de l'heretgia arriana l'Església que se li havia encomanat. (c. 420)

5. A l'illa de Cathaig (hui Scattery), a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Senan, abat. (s. VI)

6. A Dunwich, a Anglaterra, sant Fèlix, bisbe, que, oriünd de Burgúndia, va evangelitzar els anglesos orientals en temps del rei Sigebert. (c. 646)

7. A la ciutat de Bitínia, a Nicomèdia, actual Turquia, sant Teofilacte, bisbe, que, desterrat per defensar el culte de les sagrades imatges, va morir a Estròbil de Cària. (c. 840)

8. Al territori de Thérouanne, a França, sant Humfrid, bisbe, el qual després de ser destruïda la ciutat pels normands, va procurar infatigablement congregar i consolar al seu ramat. (871)

9. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Litifred, bisbe. (874)

10. Al lloc de Tayne, a Escòcia, sepultura de sant Dutac, bisbe de Ross. (c. 1065)

11. A la ciutat d'Estella, a Navarra, sant Veremon, abat d'Irache, el qual, havent abraçat des de jove la vida monàstica, va estimular els seus monjos a buscar la perfecció amb el seu exemple i amb dejunis i vigílies. (c. 1095)

12. A Obasina, prop de Llemotges, a Aquitània, actualment a França, sant Esteve, primer abat d'este monestir, que en la cerca de Déu, va unir a l'Orde Cistercenc els tres monestirs que havia fundat. (1159)

13. Al monestir de Jedrzejów, a Polònia, trànsit del beat Vicent Kadłubek bisbe de Cracòvia, el qual, després de renunciar al seu càrrec, va professar allí la vida monàstica. (1223)

14. A la ciutat de Getafe, prop de Madrid, sant Faustí Míguez, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu de l'Escola Pia, que, ordenat sacerdot, es va entregar completament a la tasca docent i va aconseguir gran prestigi com a mestre i perit en ciències naturals. Va ser diligent en la seua activitat pastoral i va fundar l'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, per a l'educació integral de la dona. (1925) Canonitzat en 2017.