8 de març de 2025, dissabte després de Cendra

DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

La Quaresma: canviar la vida

• Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: caminem junts en esperança (2025, març 5)

Lectura primera Is 58,9b-14

Si assacies el cor dels afligits, 

brillarà la teua llum en la foscor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: 

«Si traus de ta casa tots els jous, 

el dit acusador, 

i la mala llengua, 

si obris el teu cor als qui passen fam

i assacies el cor dels afligits, 

brillarà la teua llum en la foscor, 

la teua ombra serà llum del migdia. 

El Senyor et guiarà sempre, 

en ple desert t'assaciarà; 

enfortirà els teus ossos, 

seràs com un hort amerat d'aigua, 

com una font inacabable. 

Renovaràs les ruïnes antigues, 

refaràs els fonaments primitius:

et diran restaurador de muralles, 

repoblador de carrers.

Si els teus peus descansen en dissabte, 

si no fas negocis el dia consagrat a mi, 

si tens el dissabte per un dia de delícies, 

un dia de gloria consagrat al Senyor, 

si el glorifiques evitant viatges, 

afers privats i gestions personals,

trobaràs les teues delícies en el Senyor, 

seran teues les muntanyes del país 

i t'alimentaré de l'heretat de ton pare Jacob. 

La boca del Senyor és la qui et parla».

Salm responsorial 85,1-2.3-4.5-6 (R.: 11a)

Escolteu, Senyor, i responeu-me,

que soc un pobre desvalgut.

Guardeu la meua vida, que soc un fidel vostre.

Salveu, Déu meu, el vostre servent 

que en vós confia. 

R. Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor,

que m'encamine en la vostra veritat.

Compadiu-me, Senyor,

que vos invoque cada dia.

Doneu este goig al vostre servent;

a vós, Senyor, eleve la meua ànima. R.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per a qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Vers abans de l'evangeli Ez 33,11

Diu el Senyor:

«No em complau la mort del pecador,

sinó que es convertixca i que vixca».

Evangeli Lc 5,27-32

No he vingut a cridar els justs a convertir-se, sinó els pecadors

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va eixir, va vore un publicà que es deia Leví, que es trobava darrere del taulell dels impostos, i li va dir: «Seguix-me». Ell ho deixà tot, es va alçar i el va seguir. 

Després Leví va preparar un gran banquet en sa casa en honor de Jesús. Molts publicans i altra gent acompanyaven a Jesús en la taula. Els fariseus i els seus mestres de la Llei recriminaven els deixebles de Jesús i els deien: «¿Per què mengeu i beveu amb publicans i pecadors?» 

Jesús els va respondre: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els malalts. No he vingut a cridar els justs a convertir-se, sinó els pecadors». 

 

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Pocs veien a Mateu tal com era: el coneixien com aquell que estava «darrere del taulell dels impostos» (v. 9). De fet, era un recaptador d'impostos: és a dir, un que recaptava tributs de part de l'imperi romà que ocupava Palestina. En altres paraules, era un col·laboracioniste, un traïdor del poble. Podem imaginar el menyspreu que la gent sentia per ell: era un “publicà”, així es deia. Però, als ulls de Jesús, Mateu és un home, amb les seues misèries i la seua grandesa. Estigau atents a açò: Jesús no es deté en els adjectius, Jesús busca sempre el substantiu. “Este és un pecador, este és un açò i allò…” són adjectius: Jesús va a la persona, al cor, esta o este és una persona, este és un home, esta és una dona, Jesús va a la substància, al substantiu, mai a l'adjectiu, oblida els adjectius. I mentres entre Mateu i la seua gent hi ha distància ―perquè ells veien l'adjectiu, “publicà” ―, Jesús s'acosta a ell, perquè tota persona és estimada per Déu; “¿També este desgraciat?”. Sí, també este desgraciat, encara més, Ell ha vingut per este desgraciat, ho diu l'Evangeli: “Jo he vingut pels pecadors, no pels justs”. Esta mirada de Jesús que és bella, que veu l'altre, siga qui siga, com un destinatari d'amor, és l'inici de la passió evangelitzadora. Tot partix d'esta mirada, que aprenem de Jesús. Podem preguntar-nos: ¿com és la nostra mirada cap als altres? (Audiència general, 11 de gener de 2023)

* * * * * 

Aniversari del traspàs de monsenyor Rafael Palmero Ramos, que fou bisbe d'Oriola-Alacant (2021)

Commemoració de Sant Joan de Déu, religiós.

Joan Cidade Duarte va nàixer a Montemor-o-Novo (Alentejo portugués) en 1495. A 8 anys marxà de casa i va fer de pastor, soldat, llibreter ambulant… fins que obrí una petita llibreria a Granada. Allí, un sermó de Joan d’Àvila el va impressionar tant que el van prendre per boig i el van tancar al manicomi. I, després d'haver experimentat la duresa del tracte, en va eixir disposat a obrir un hospital amb mètodes nous. La seua obra es va anar estenent, ajudat de molts col·laboradors: els Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu.

Ell, que mai no havia escrit cap regla, tenia molt clar que hem de servir el nostre Déu en els nostres germans malalts, «no per interés de la glòria que ha de donar als qui el servixen, sinó només per la seua bondat» (Carta a la duquessa de Sessa). Va morir a Granada el 8 de març de 1550 i fou canonitzat el 16 d’octubre de 1690 pel papa Alexandre VIII. Juntament amb Sant Camil de Lel·lis, fou proclamat pel papa Lleó XIII en 1886 patró dels hospitals i dels malalts. En 1930 el papa Pius XI el designà protector dels malalts i de les seues associacions. [font]

► “Març, marçador, que de nit fa fred, i de dia, calor”: el sol ja calfa al migdia, però a la nit la calor desapareix.

Dia Internacional de la Dona

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de març

Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, que, després d'una vida plena de perills en la milícia humana, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell, i es va associar companys, amb els quals va constituir després l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. En este dia, a la ciutat de Granada, a Espanya, va passar al descans etern. (1550)

2. Commemoració de sant Ponç, a Cartago, a l'actual Tunísia, diaca de sant Cebrià, al qual va acompanyar en el desterrament fins a la seua mort i, a més, va deixar un admirable relat de la seua vida i de la seua passió. (s. III)

3. A Arsinoe, d'Egipte, sants Apol·loni i Filemó, màrtirs. (287)

4. A Como, a la regió de Ligúria, a Itàlia actualment, sant Proví, bisbe, fidel deixeble de sant Ambrosi, que va preservar de l'heretgia arriana l'Església que se li havia encomanat. (c. 420)

5. A l'illa de Cathaig (hui Scattery), a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Senan, abat. (s. VI)

6. A Dunwich, a Anglaterra, sant Fèlix, bisbe, que, oriünd de Burgúndia, va evangelitzar els anglesos orientals en temps del rei Sigebert. (c. 646)

7. A la ciutat de Bitínia, a Nicomèdia, actual Turquia, sant Teofilacte, bisbe, que, desterrat per defensar el culte de les sagrades imatges, va morir a Estròbil de Cària. (c. 840)

8. Al territori de Thérouanne, a França, sant Humfrid, bisbe, el qual després de ser destruïda la ciutat pels normands, va procurar infatigablement congregar i consolar al seu ramat. (871)

9. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Litifred, bisbe. (874)

10. Al lloc de Tayne, a Escòcia, sepultura de sant Dutac, bisbe de Ross. (c. 1065)

11. A la ciutat d'Estella, a Navarra, sant Veremon, abat d'Irache, el qual, havent abraçat des de jove la vida monàstica, va estimular els seus monjos a buscar la perfecció amb el seu exemple i amb dejunis i vigílies. (c. 1095)

12. A Obasina, prop de Llemotges, a Aquitània, actualment a França, sant Esteve, primer abat d'este monestir, que en la cerca de Déu, va unir a l'Orde Cistercenc els tres monestirs que havia fundat. (1159)

13. Al monestir de Jedrzejów, a Polònia, trànsit del beat Vicent Kadłubek bisbe de Cracòvia, el qual, després de renunciar al seu càrrec, va professar allí la vida monàstica. (1223)

14. A la ciutat de Getafe, prop de Madrid, sant Faustí Míguez, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de la Mare de Déu de l'Escola Pia, que, ordenat sacerdot, es va entregar completament a la tasca docent i va aconseguir gran prestigi com a mestre i perit en ciències naturals. Va ser diligent en la seua activitat pastoral i va fundar l'Institut Calassanci de Filles de la Divina Pastora, per a l'educació integral de la dona. (1925) Canonitzat en 2017.