20 d'octubre de 2023, divendres XXVIII

• Papa Francesc: Missatge per a la 97a Jornada Mundial de les Missions (22 d'octubre de 2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Domund: cors ardents, peus en camí (2023, octubre 18)

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVIII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Rm 4,1-8

Abraham va creure en Déu

i Déu li ho comptà com a justícia

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, ¿què direm d'Abraham, el pare del nostre llinatge? Si era just en virtut de les seues obres, tenia motiu de gloriar-se'n, però no davant de Déu. Però l'Escriptura diu que «Abraham va creure en Déu i Déu li ho comptà com a justícia». Al qui ha fet alguna obra, no li compten el salari com un regal, sinó com a paga d'un deute, mentres que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell que fa justos els pecadors, Déu li compta la seua fe com a justícia.

També David proclama feliç l'home que Déu compta entre els justos al marge de les obres, i diu: «Feliç el qui ha sigut perdonat i ha vist colgat el seu pecat. Feliç l'home a qui el Senyor no li apunta la falta».

Salm responsorial 31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)

Feliç el qui ha sigut perdonat

i ha vist colgat el seu pecat.

Feliç l'home a qui el Senyor

no li apunta la falta,

i té un cor sense plecs.

R. En vós he trobat el meu refugi.

Em rodegeu de cants de llibertat.

Ara reconec el pecat,

no vos amague més la culpa.

M'he dit: "Confessaré al Senyor la falta".

I vós m'heu perdonat el pecat comés. R.

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;

els nets de cor, aclameu-lo. R.

Al·leluia Salm 32,22

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

Evangeli Lc 12,1-7

Déu, inclús, vos té comptats cada un dels cabells

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, s'havia aglomerat la gent a milers, fins al punt que es xafaven els uns als altres, i Jesús va començar a dir primer als seus deixebles:

«Aneu amb compte! Guardeu-vos del rent dels fariseus, que és la hipocresia. No hi ha cap secret que prompte o tard no siga revelat; no hi ha res amagat que prompte o tard no siga conegut. Estigueu-ne segurs: El que heu dit en la foscor, ho diran a plena llum; el que heu parlat a cau d'orella en un celler, ho proclamaran des dels terrats.

Amics meus, vos dic que no tingueu por dels qui maten el cos, i després ja no poden fer-vos mal. Jo vos indicaré de qui heu de tindre por: n'heu de tindre d'aquell que, després de llevar la vida, té encara poder de tirar a l'infern. D'este sí, que n'heu de tindre por, vos ho assegure.

¿No venen cinc pardals per pocs diners? I Déu no n'oblida ni u. És més: inclús vos té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells».

* * * * *

Santa Íria

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font]

 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir. (c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

Beat Jaume Kern

8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)