4 d'octubre de 2023, dimecres: Sant Francesc d'Assís

DIMECRES DE LA SETMANA XXVI DURANT L'ANY / I

Lectura primera Ne 2,1-8

Si el rei ho troba bé, que m'envie a reconstruir la ciutat dels meus pares

Lectura del llibre de Nehemies

El mes de Nissan de l'any vint del regnat d'Artaxerxes, jo, Nehemies, que era coper del rei, vaig prendre el vi que tenia preparat i el vaig oferir al rei. Jo no estava mai trist davant del rei, però aquell dia ell em va dir: «¿Com és que fas tan mala cara sense estar malalt? Deus portar una pena al cor». Jo, amb gran temor, li vaig respondre: «Que el rei vixca per sempre. ¿Com vol el rei que no faça cara trista quan la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seues portes han sigut consumides pel foc?» El rei em preguntà: «¿Què voldries, per tant?» Jo, pregant el Déu del cel, li vaig respondre: «Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seua confiança, que el rei m'envie a Judà a reconstruir la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares».

El rei, que tenia la reina al seu costat, em preguntà: «¿Quant de temps estaràs fora? ¿Quan penses tornar?» Jo li vaig proposar unes dates que li van semblar bé, i em va permetre que hi anara. Després vaig demanar al rei que, si ho creia oportú, em fera donar cartes oficials per tal que els governadors de les regions orientals de l'Eufrates em deixaren passar fins a Judà, i una carta per a Assaf, administrador dels boscos reials, per a que em proveïra de fusta per a bastir les portes de la ciutadella del temple, les muralles de la ciutat i la casa on jo havia de residir. El rei m'ho concedí tot, perquè la mà bondadosa del meu Déu m'afavoria.

Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)

Vora els rius de Babilònia

paràvem i ploràvem

d'enyorança de Sió;

en els salzes que hi havia

teníem penjades les lires.

R. Si t'oblidara, Jerusalem,

que se m'apegue la llengua al paladar.

Els qui ens havien deportat

volien que cantàrem;

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si t'oblidara, Jerusalem,

que se'm paralitze la mà dreta. R.

Que se m'apegue la llengua al paladar,

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem,

per damunt dels cants de festa. R.

Al·leluia Fl 3,8-9

Considere tot guany com a escòria

a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 9,57-62

Vos seguiré per allà on anireu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, mentres Jesús i els seus deixebles feien camí, u li va dir: «Vos seguiré per allà on anireu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». A un altre, Jesús li va dir: «Seguix-me». Ell li contestà: «Senyor, deixa'm anar a soterrar mon pare». Jesús li diu: «Deixa que els morts soterren els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu». Un altre va dir a Jesús: «Vos seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adeu als de ma casa». Jesús li va respondre: «Ningú que mira arrere quan ja té la mà en l'aladre no és digne per al Regne de Déu».

 

SANT FRANCESC D'ASSÍS

Sermó de sant Francesc als ocells,
de Giotto

Memòria de sant Francesc, el qual, després d'una joventut despreocupada, es va convertir a la vida evangèlica a Assís, localitat de l'Úmbria, a Itàlia, i va trobar a Crist sobretot en els pobres i necessitats, fent-se pobre ell mateix. Va instituir els Germans Menors i, viatjant, va predicar l'amor de Déu a tots i va arribar fins i tot a Terra Santa. Amb les seues paraules i actituds va mostrar sempre el seu desig de seguir a Crist, i va triar morir ajagut sobre la terra nua. (1226)

Sant Francesc d'Assís, titular de les esglésies parroquials d'Aigües, l'Altet, Balones, la Granja de la Costera, Margarida, la Marina, una d'Alacant, una de Benicalap, una de Benidorm, una de Castelló de la Plana, una de Cullera, una d'Elx, una de Llíria, una d'Oliva, una de Mislata, una de Vila-real, una de Villena, cotitular d'una església parroquial d'Alcoi i una de Manises.

• Floretes de Sant Francesc: dos fragments (traducció d'Eduard Soler i Estruch)
• De la perfecta alegria (Floretes de Sant Francesc, traducció d'Eduard Soler i Estruch)
• J.M. Bausset: Sant Francesc d'Assís (2015)

Sant Francesc d'Assís va morir la nit entre el 3 i el 4 d'octubre de l'any 1226, al convent de la Porciúncula. Havia nascut a la mateixa ciutat el 5 juliol de 1182: tenia doncs 44 anys. La seua va ser una mort pasqual: va manar llegir la Passió del Senyor des del capítol 13 de sant Joan. De seguida va pregar que li portaren un pa i el va repartir entre els presents en senyal de pau i d'amor fraternal dient: "Jo he fet tot el que era a les meues mans, que Crist vos ensenye a fer el que és a les vostres mans". Va manar que li prestaren una túnica per a morir en summa pobresa. Els seus germans el van estirar a terra i el van cobrir amb un vell hàbit. Francesc va exhortar-los a l'amor de Déu, de la pobresa i de l'Evangeli, "per damunt de totes les regles", i va beneir tots els seus deixebles, tant els presents com els absents. Mentre agonitzava, els seus germans cantaven el "Càntic al germà sol", amb el vers, que feia poc havia afegit: "Alabat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de la qual cap home vivent no pot escapar". Esposat amb la santa Pobresa moria el pobrissó d'Assís. L'Estimat li havia regalat un cos semblant al seu, ja que des de l'any 1224 havia rebut els signes o estigmes de la Passió. [font]

Festa de Sant Francesc a la Granja de la Costera, a Nàquera i a Polop.

Aniversari de la mort de monsenyor Josep Pont i Gol, que fou bisbe de Sogorb i de Sogorb-Castelló (Solsona, 1995)

Santoral

Sant Petroni, bisbe, que va passar de les responsabilitats polítiques a la funció sacerdotal, i va ensenyar amb els seus escrits i el seu exemple la realitat de l'ofici episcopal. († Bolonya, Itàlia, c. 450)

Sant Quintí, màrtir († A la regió de la Gàl·lia Turonense, hui França, s. VI)

Santa Àurea, abadessa, designada per sant Eloi per a regir el monestir que havia fundat dins de la ciutat segons la Regla de sant Columbà, en el qual van arribar a viure tres-centes verges. († París, 856)

Beat Francesc Xavier Seelos, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, oriünd de Baviera, va atendre amb tot zel les necessitats de xiquets, jóvens i emigrants. († Nova Orleans, ciutat de Louisiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, 1867)

Beat Josep Gafo, prevere i sindicalista († Madrid, 1936)

Beat valencià Enric Morant i Pellicer, prevere, màrtir (memòria a Barx i Bellreguard). († Xeraco, 1936)

Beat valencià Josep Canet i Giner (memòria a Catamarruc i Bellreguard), prevere, màrtir. († prop de Gandia, 1936)

Beat valencià Alfred Pellicer i Muñoz, estudiant franciscà, màrtir (memòria a Bellreguard). († Bellreguard, 1936)

Servent de Déu Tomàs de Celano, deixeble de sant Francesc. († Val de' Varri, Itàlia, ca. 1265)