24 d'octubre de 2023, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX DURANT L'ANY / I

Lectura primera Rm 5,12.15b.17-19.20b-21

Si pel pecat d'un sol home va imperar la mort,

amb més motiu encara els qui reben la gràcia viuran i regnaran

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, per obra d'un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat, la mort, que s'estengué a tota la humanitat, ja que tots pecaren.

Si pel delicte d'un sol home en van morir tants, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s'ha estés a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.

En conseqüència, si pel pecat d'un sol home va imperar la mort, amb més motiu encara els qui reben eixa gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.

Per tant, així com pel delicte d'un sol home es va estendre a tots la condemna, també per la justícia d'un sol home tots els hòmens són absolts i obtenen la vida; així com per la desobediència d'un sol home, els altres es convertiren en pecadors, també per l'obediència d'un sol home, els altres es convertiran en justos.

Però on va abundar el pecat, va sobreabundar la gràcia, de manera que, així com el pecat imperava amb la mort, ara impera la gràcia, que ens fa justos i ens duu a la vida eterna, per Jesucrist, el nostre Senyor.

Salm responsorial 39,7.8.9.10.17 (R.: cf. 8a i 9a)

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima.

R. Jo vos dic: «Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat».

Per això vos dic: «Ací vinc

-com està escrit en el meu llibre-

a fer la vostra voluntat,

amb la vostra llei en el cor». R.

Anuncie de gust la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

vós bé que ho sabeu, Senyor. R.

Que s'alegren i vos celebren

tots els qui vos busquen de veres;

canten a tota hora: «El Senyor és gran»,

els qui volen la vostra salvació. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment

per a poder-vos presentar sense temor

davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per a obrir la porta tan bon punt arriba i toque. Feliços aquells criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix passarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetlant així».

* * * * *

Aniversari del naiximent de sant Ignasi de Loiola (Azpeitia, 1491)

Dia Internacional de les Biblioteques

Biblioteques, al servici de la cultura

Lloc eminent de la memòria històrica de l'Església universal, on es custodien venerables testimoniatges de la tradició manuscrita de la Bíblia, la Biblioteca Vaticana té, no obstant això, un altre motiu per a ser objecte de les atencions i les preocupacions dels Papes. Conserva, des dels seus orígens, la inconfusible obertura, verdaderament «catòlica», universal, a tot el que de bell, de bo, de noble, de digne (cf. Flp 4, 8) ha produït la humanitat al llarg dels segles; d'ací l'abundància amb què ha recollit en el temps els fruits més elevats del pensament i de la cultura humana, des de l'antiguitat fins a l'edat mitjana, des de l'època moderna fins al segle XX. Res del que és verdaderament humà és estrany a l'Església, que per això sempre ha buscat, recollit, conservat, amb una continuïtat que té pocs térmens de comparació, els millors resultats dels esforços dels hòmens d'elevar-se per damunt de la pura materialitat cap a la cerca, conscient o inconscient, de la Veritat. No és casualitat que en el programa iconogràfic del saló Sixtí, la successió ordenada de les representacions dels concilis ecumènics i de les grans biblioteques de l'antiguitat en les parets a dreta i esquerra, les imatges dels inventors dels alfabets en les columnes centrals convergisquen totes cap a la figura de Jesucrist, «celestis doctrinae auctor», alfa i omega, verdader Llibre de la vida (cf. Flp 4, 3; Ap 3, 5; 13, 8; 17, 8; 20, 15; 21, 27) al qual tendix i anhela tot l'esforç humà.

La Biblioteca Vaticana no és, per tant, una biblioteca teològica o predominantment de caràcter religiós; fidel als seus orígens humanístics, per vocació està oberta a l'humà; i així servix a la cultura, concebuda —com va dir el meu venerat predecessor el servent de Déu Pau VI el 20 de juny de 1975, en ocasió del V centenari d'esta institució— com «maduració humana (...) creiximent des de dins (...) adquisició exquisidament espiritual; cultura és elevació de les facultats més nobles que Déu Creador ha donat a l'home, per a fer-lo home, per a fer-lo més home, per a fer-lo semblant a ell. Així, doncs, cultura i ment; cultura i ànima; cultura i Déu. També amb esta institució "seua", l'Església ens torna a proposar estos binomis essencials i vitals, que toquen l'home en la seua dimensió més verdadera, i el dirigixen, com per una inversió de la llei de la gravetat, cap a l'altura, i l'impulsen (...) a autosuperar-se segons l'admirable trajectòria agustiniana del quaerere super se (cf. sant Agustí, Confessions, X, 6, 9: PL 32, 783). També amb el funcionament d'esta institució "seua", l'Església torna a prometre hui —com fa cinc segles— servir a tots els hòmens, inserint este ministeri seu en el corrent més vast d'eixe ministeri tan essencial que la fa ser Església: Església com a comunitat que evangelitza i salva» (L'Osservatore Romano, edició en llengua espanyola, 29 de juny de 1975, p. 7).

(Benet XVI: Missatge al cardenal Raffaele Farina, arxiver i bibliotecari de la Santa Església Romana, amb motiu de la reobertura de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 2010, novembre 9).

Biblioteques, al servici de l'evangelització de la cultura

3. També cal posar en relleu una segona qualitat de la Biblioteca i de l'Arxiu i, per consegüent, del vostre treball en ells, en els seus diversos nivells. Es tracta del servici que presteu a l'evangelització de la cultura, més encara, a la nova evangelització de la cultura. Sabeu bé que es tracta d'un compromís fonamental i vital de l'Església en el món contemporani, al qual ja al·ludia amb esclaridores paraules el servent de Déu Pau VI en la seua exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi (cf. nn. 19-20), i al qual jo mateix m'he referit moltes vegades. Cal trobar la manera de portar als hòmens i dones de cultura, però potser més encara als ambients i als cenacles en què s'elabora i transmet la cultura actual, els valors que l'Evangeli ens ha comunicat, juntament amb els que brollen d'un verdader humanisme, perquè en realitat els uns i els altres estan relacionats estretament.

En efecte, si l'Evangeli ens ensenya el primat absolut de Déu i l'única salvació en Crist Jesús, este és també l'únic camí per a apreciar, respectar i estimar verdaderament la creatura humana, creada a imatge i semblança de Déu, i cridada a inserir-se en el misteri del Fill de Déu fet home. Per això, els valuosos tresors conservats, estudiats i posats a disposició dels estudiosos en la Biblioteca Vaticana i en l'Arxiu, són com el testimoniatge viu de la proclamació constant per part de l'Església dels valors evangèlics, artífexs del vertader humanisme.

4. Benvolguts germans i germanes, ací estan delineades molt clarament la grandesa i la dignitat del vostre servici, fins i tot en la humilitat aparent de les tasques que a vegades esteu cridats a realitzar.

(Sant Joan Pau II: Discurs al personal de l'Arxiu Secret Vaticà i de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, 1999, gener 15).

Martirologi Romà

Sant Antoni Maria Claret

Sant Antoni Maria Claret, bisbe (mem. ll.)

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870) fou ordenat prevere i durant diversos anys es va dedicar a predicar al poble per les comarques de Catalunya. Va fundar la Societat de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria i, ordenat bisbe de Santiago de Cuba, va treballar de manera admirable pel bé de les ànimes. També va fundar les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Quan va tornar a Espanya, va haver de suportar moltes proves per l'Església. Va morir desterrat en el monestir de monjos cistercencs de Fontfreda, prop de Narbona, al migdia de França.

• J.M. Bausset: Sant Antoni Maria Claret (2014)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sants Ciríac i Claudià, màrtirs. (s. inc.)

3. A Constantinoble, actual Istanbul, també a Turquia, sant Procle, bisbe, que va proclamar insistentment santa Maria com a Mare de Déu, va disposar el solemne retorn de les restes de sant Joan Crisòstom a esta ciutat, i en el Concili Ecumènic de Calcedònia, va meréixer ser anomenat "Gran". (446)

4. A Naǧran, a Aràbia, martiri dels sants Aretes, príncep de la ciutat, i tres-cents quaranta companys, que en temps de l'emperador Justí van ser assassinats per Du Nuwas o Dun'an, rei dels himiarites. (523)

5. Prop de Tours, a la regió de Nèustria, hui França, sant Senoc, prevere, que va construir un monestir en unes antigues ruïnes, i es va mostrar assidu a les vigílies, a la pregària i a la caritat cap als servents. (576)

6. Al monestir de Vertou, al territori d'Armòrica, a la Gàl·lia, també a la França actual, sant Martí, diaca i abat, al qual sant Fèlix, bisbe de Nantes, va enviar per a convertir els pagans de la regió. (s. VI)

7. Prop de Tongres, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica actualment, sant Evergisle [o Ebergisil o Ebergisel o Ebregisil o Ebregisel], bisbe de Colònia i màrtir, que en l'exercici de la seua missió pastoral, mentre es dirigia a Peiteu [Poitiers], va ser assassinat per uns malfactors. (c. 590)

8. A la Bretanya Menor, de nou a França, sant Maglori, qui, deixeble de sant Iltut, va succeir sant Samsó com a bisbe de Dol i després va portar vida solitària a l'illa de Serk, segons conta la tradició. (c. 605)

9. A Coutances, lloc de Nèustria, sant Fromund [o Fromon], bisbe, que va fundar el monestir de monges d'Ham i va exercir les seues funcions pastorals mogut per l'amor de Déu. (s. VII)

10. A Hué, a Annam, hui Vietnam, sant Josep Lè Dang Thi, màrtir, que, sent militar, va ser empresonat per ser cristià, i enmig dels turments a què el van sotmetre no va cedir en la seua fe, donant testimoniatge davant dels seus companys de presó, per la qual cosa va acabar escanyat en temps de l'emperador Tu Duc. (1860)

11. A Como, a Itàlia, beat Lluís Guanella, prevere, que va fundar la Congregació dels Servents de la Caritat i també la de Filles de Santa Maria de la Providència, per a atendre les necessitats dels desemparats i afligits, i procurar-los la salvació eterna. (1915)

12. A Ronco all'Adige, a la província de Verona, també a Itàlia, beat Josep Baldo, prevere, que, entregat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Filletes de Sant Josep, per a atendre els ancians i els malalts, així com per a educar xiquets i jóvens. (1915)