23 d'octubre de 2023, dilluns XXIX

DILLUNS DE LA SETMANA XXIX / I

Lectura primera Rm 4,20-25

L'Escriptura ho diu també per a nosaltres:

Déu ens havia de tindre en compte la fe

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, Abraham, davant de la promesa de Déu, no es deixà endur per la incredulitat, sinó que fou enfortit per la fe i donà glòria a Déu. Estava del tot convençut que Déu és prou poderós per a complir allò que ha promés.

Per això diu l'Escriptura: «El Senyor li ho comptà com a justícia». I si es va escriure «li ho comptà», no va ser només per a ell, sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrà en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d'entre els morts, Jesús, Senyor nostre, que fou entregat per a perdonar-nos els pecats, i ressuscitat per a fer-nos justos.

Salm responsorial Lc 1,69-70.71-73-74-75 (R.: 68)

El Senyor ha suscitat un salvador poderós

en la casa de David, el seu servent,

com ho havia anunciat, de temps antic,

per boca dels seus sants profetes.

R. Beneït siga el Senyor, Déu d'Israel,

ha visitat el seu poble i l'ha redimit.

És la salvació que ens desliiura dels enemics,

de les mans dels qui ens volen mal,

per fer manifest l'amor als nostres pares,

i el record de l'aliança santa

que jurà al nostre pare Abraham. R.

Prometent concedir-nos que, sense por,

lliures dels enemics, li donem culte

amb santedat i justícia tots els nostres dies. R.

Al·leluia Mt 5,3

Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

Evangeli Lc 12,13-21

Tot això que has acumulat, ¿de qui serà?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un d'entre la gent digué a Jesús: «Mestre, ordena al meu germà que es partisca amb mi l'herència».

Jesús li contestà: «Home, ¿qui m'ha nomenat a mi jutge o mediador entre vosaltres?»

Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nade en la'bundància, la vida d'un home no depén dels seus béns».

I els ho explicà amb una paràbola:

«A un home ric, la terra li va donar molt. Ell cavil.lava: "¿Què faré si no tinc on guardar la meua collita?. I es va dir: "Ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys: reposa, menja, beu i divertix-te". Però Déu li digué: "Insensat! Esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, ¿de qui serà?" Així passa amb qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu».

* * * * *

Sant Joan de Capestrano

Sant Joan de Capestrano, prevere (mem. ll.)

Fem memòria hui de sant Joan de Capestrano, prevere de l'Orde de Germans Menors, que va nàixer a Capestrano, Itàlia, l'any 1386. Va treballar amb tota obstinació en la formació del clero, va estar al servici de la fe i dels costums catòlics en quasi tot Europa, i amb la seua determinació va mantindre el fervor del poble fidel, defenent també la llibertat dels cristians enfront del perill d'invasió dels turcs. Va morir a Hongria l'any 1456.

• J.M. Bausset: Sant Joan de Capestrano (2015)

Martirologi Romà

2. Prop de Cadis, sants Servand i Germà, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (s. IV)

3. A Pèrsia, actual Iraq, els sants màrtirs Joan, bisbe, i Jaume, prevere, que van ser empresonats durant el regnat de Sapor [o Xapur] II i al cap d'un any van consumar la seua lluita morts a espasa. (344)

4. A Antioquia de Síria, sant Teodoret, prevere i màrtir, que, segons narra la tradició, va ser capturat per Julià l'Apòstata, regent d'Orient i, per persistir en la confessió de la fe cristiana, va ser martiritzat. (c. 362)

5. A la ciutat de Colònia, a Germània, Alemanya actualment, commemoració de sant Severí, bisbe, digne de lloança per les seues virtuts. (c. 400)

6. A Pavia, a l'actual regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Severí Boeci, màrtir, insigne per la seua ciència i els seus escrits, que estant empresonat va compondre un tractat sobre la consolació de la filosofia, i va servir a Déu amb fidelitat fins a la mort que li va infligir el rei Teodoric. (524)

7. A Siracusa, a la regió de Sicília, també a Itàlia, sant Joan, bisbe, de qui el papa sant Gregori el Gran  va alabar els costums, la justícia, la saviesa, la manera d'aconsellar i la cura dels béns de l'Església. (c. 609)

8. A Roan [Rouen], a Nèustria, actual França, sant Romà, bisbe, que va abatre els símbols dels pagans que eren encara venerats a la seua ciutat, va convéncer els bons a millorar i els malvats a abandonar la seua conducta. (c. 644)

9. A la regió d'Herbauges, prop de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, també França actualment, sant Benet, prevere. (a. s. IX)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Ignasi, bisbe, que, per haver représ el cèsar Bardas pel repudi de la seua legítima esposa, va ser objecte d'injúries i desterrat. Restituït a la seua seu per intervenció del papa sant Nicolau I, va descansar en la pau del Senyor. (877)

11. A Ramsey, a Anglaterra, santa Etelfleda, que, encara adolescent, es va consagrar al Senyor en el monestir fundat per son pare Etelwod i, elegida abadessa, el va governar durant molts anys fins a la seua mort. (s. X)

12. A Campugliano, lloc de Toscana, a Itàlia, sant Al·luci, pacífic faedor de bé als pobres i pelegrins i alliberador de captius. (1134)

Beat Joan Bono

13. A Màntua, a la regió de Llombardia, també a la Itàlia actual, beat Joan Bono, eremita, que, sent jove va abandonar sa mare i va vagar per diverses parts d'Itàlia, fent de malabarista i comediant. A quaranta anys, amb motiu d'una malaltia, va prometre a Déu abandonar el món per a donar-se a Crist i a l'Església en l'amor i la penitència; per això va fundar una congregació a la qual va donar la Regla de sant Agustí. (1249)

14. A Milà, de nou a Llombardia, beat Joan Àngel Porro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que, sent prior del convent, cada dia festiu era a la porta de l'església, o recorria els carrers, per a reunir els xiquets i ensenyar-los la doctrina cristiana. (1505)

15. A York, a Anglaterra, beat Tomàs Thwing, prevere i màrtir, que, acusat falsament de conspiració, va aconseguir la palma del martiri en ser penjat i esquarterat, per orde del rei Carles II. (1680)

16. A Valenciennes, a França, beates Maria Clotilde Àngela de Sant Francesc de Borja (Clotilde Josepa) Paillot i les seues cinc companyes, vèrgens i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per estar consagrades a Déu van ser condemnades a mort i, en presència del poble van pujar al patíbul serenament. (1794)

*Els noms són: Beates Maria Escolàstica Josepa de Sant Jaume (Maria Margarida Josepa) Leroux i Maria Còrdula Josepa de Sant Doménec (Joana Lluïsa) Barré, de l'Orde de les Ursulines; Josefina (Anna Josepa) Leroux, de l'Orde de les Clarisses; Maria Francesca (Maria Lievina) Lacroix i Anna Maria (Maria Augustina) Erraux, de l'Orde de Santa Brígida.

17. A la localitat de Tho-Duc, a Annam, hui Vietnam, sant Pau Tong Viet Buong, màrtir, que, sent soldat, va patir la mort per Crist en temps de l'emperador Minh Mang. (1833)

18. A Reims, a França, beat Arnold (Julià Nicolau) Rèche, germà de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes, que, dòcil a l'acció de l'Esperit Sant, es va entregar per complet a la formació dels jóvens en la seua condició de mestre, mostrant-se igualment assidu a l'oració. (1890)

19. A Ciudad Real, beats màrtirs Ildefons Garcia Nozal i Justinià Cuesta Redondo, preveres, i Eufrasi de Celis Santos, Honorí Carracedo Ramos, Tomàs Cuartero Gascón i Josep Maria Cuartero Gascón, religiosos de la Congregació de la Passió. (1936)

20. Al Saler, beat Leonard Olivera Buera, prevere i màrtir. (1936)

21. A Benimaclet, beats Ambrosi Lleó (Pere) Lorente Vicente, Florenci Martí (Àlvar) Ibáñez Lázaro i Honorat (Andreu) Zorraquino Herrero, religiosos de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)