6 d'octubre de 2023, divendres: Sant Bru

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVI / I

Lectura primera Ba 1,15-22

Hem pecat contra el Senyor, l'hem desobeït

Lectura del llibre de Baruc

El Senyor, el nostre Déu, és just. Però a nosaltres no ens queda res més que la vergonya que passen hui els hòmens de Judà, els ciutadans de Jerusalem, els nostres reis i governants, els sacerdots, els profetes i els nostres pares, perquè hem pecat contra el Senyor, l'hem desobeït i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre déu, quan ens deia que seguírem els manaments que ens havia proposat.

Des del dia que el Senyor va traure d'Egipte els nostres pares fins al dia de hui, no hem fet cas d'ell, el nostre Déu, i ens obstinat a no escoltar la seua veu. Per això, com veem hui, s'han apoderat de nosaltres les calamitats i les malediccions que el Senyor anuncià a Moisès, el seu servent, el dia que va traure d'Egipte els nostres pares per a donar-nos este país que regala llet i mel.

Tampoc hem escoltat el Senyor, el nostre Déu, quan ens parlava per boca dels profetes que ens enviava. Al contrari, cada u, seguint l'obstinació del seu cor pervertit, donava culte a altres déus i obrava el mal que ofén el Senyor Déu nostre.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8.9 (R.: 9b)

Mireu, Déu nostre:

han entrat els pobles en la vostra heretat,

han profanat el temple sant,

han arruïnat Jerusalem.

Han llançat els cossos dels vostres servents

a les aus del cel com a menjar;

la carn dels vostres fidels,

a les bèsties de la terra.

R. Salveu-nos, Senyor, per l'honor del vostre nom.

A l'entorn de Jerusalem

la sang corre com l'aigua,

i no enterra els morts ningú.

Convertits en menyspreu dels veïns,

som la irrisió i la burla dels qui ens rodegen.

Senyor, ¿quan de temps estareu irritat,

i cremarà el vostre zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem del tot desemparats. R.

Ajudeu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom;

salveu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu del Senyor.

Evangeli Lc 10,13-16

Qui no fa cas de mi no fa cas del qui m'ha enviat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir:

«Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó hagueren vist els miracles que s'han fet ací, ja fa temps que s'haurien assentat coberts de sac i de cendra, en senyal de penediment, i haurien canviat de vida. Però en el juí la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra.

I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs elevada fins al cel? ¡Baixaràs al país dels morts!

Qui vos escolta a vosaltres m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi no fa cas del qui m'ha enviat».

* * * * *

Aniversari de la mort de Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (València, 1497)

• Joan Roís de Corella, clergue i escriptor (AELC)
• F. Xavier Martí: Roís de Corella, més que un traductor (2019)
• Joan el Baptista en el Segon del Cartoixà de Joan Roís de Corella (Jordi Oviedo Seguer, Mirabilia, 2017)
• L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha editat els quatre volums de Lo Cartoxà de Joan Roís de Corella.
• Joan Roís de Corella: Maria Magdalena, dels apòstols apostolessa.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la resurrecció.
• Joan Roís de Corella: Pregària de la Passió.

Aniversari del naiximent de Mateu Ricci, missioner jesuïta (1552)

A Alfauir, Benferri i Rafal, festa.

A Dosaigües i a Guardamar del Segura, festa a la Mare de Déu del Roser

Santoral

Sant Bru o Brunó, prevere (mem. ll.).

Sant Bru, de Francesc Ribalta
(Museu de Belles Arts de
València)

Sant Bru, prevere, que, oriünd de Colònia, a Lotaríngia, va ensenyar ciències eclesiàstiques a la Gàl·lia, però, com que desitjava portar vida solitària, es va instal·lar amb alguns deixebles a l'apartada vall de Cartoixa (Chartreuse), als Alps, i va donar origen a un Orde que conjuga la soledat dels eremites amb la vida comuna dels cenobites. Cridat pel papa Urbà II a Roma, perquè l'ajudara en les necessitats de l'Església, va passar els últims anys de la seua vida com a eremita al cenobi de la Torre, a Calàbria († 1001) (elogis del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Bru (2014).
• Sant Bru (Cartoixa de Valldecrist)

Sant Sagar, bisbe i màrtir, que va patir en temps de Servili Pau, procònsol d'Àsia. († Laodicea, lloc de Frígia, hui Turquia, c. 170)

Santa Fe d'Agen, màrtir. († Agen, ciutat d'Aquitània, s. IV)

Sant Renat, bisbe. († Sorrento, a la regió italiana de Campània, c. s. V)

Sant Romà, bisbe. († Auxerre, lloc de Nèustria, hui França, c. 564)

Commemoració del beat Magne, bisbe, qui, en prendre els llombards la seua seu episcopal d'Opitergio, amb la major part del seu ramat es va traslladar al costat de la llacuna veneta, on va fundar la nova ciutat d'Heràclia o Eraclea, així com diverses esglésies en el lloc on més tard es va alçar la ciutat de Venècia. († Venècia, c. 670)

Sant Ivi, diaca i monjo, deixeble de sant Cutbert, bisbe de Lindisfarne, que va passar d'Anglaterra a esta regió, on va viure entregat a les vigílies i dejunis. († Bretanya Menor, França, c. 704)

Sant Joan, cognomenat "Xenos" [Áγιος Ιωάννης ο Ξένος], que va propagar per tota l'illa de Creta la vida monàstica. († Nazogeraia, a Creta, s. XI)

Sant Pardulf de Garait [Guéret], abat, il·lustre per la seua santedat de vida, del qual es conta que va fer fugir de la seua església els sarraïns que retrocedien davant de Carles Martell. († Garait, a la regió de Llemotges, a Aquitània, França en l'actualitat, 737)

Sant Adalberó, bisbe de Würzburg, que, per defensar la Seu Apostòlica, va haver de patir molt per part dels cismàtics. Després de ser expulsat diverses vegades de la seua seu, va passar en pau els seus últims anys al monestir de Lambach, fundat per ell mateix. († monestir de Lambach, a Baviera, actual Àustria, 1090)

Sant Artal [o Artald o Artau], bisbe de Belley. Va fundar la cartoixa d'Arvières. Tenia prop de noranta anys quan, al seu pesar, va ser elegit bisbe, encara que als dos anys va renunciar i va tornar a la vida monàstica, on va morir a cent sis anys. († Cartoixa d'Arvières, a Borgonya, França en l'actualitat, 1206)

Santa Maria Francesca de les Nafres de Nostre Senyor Jesucrist (Anna Maria) Gallo, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que va suportar moltes i contínues proves, mostrant gran paciència, penitència i amor a Déu i a les ànimes. († Nàpols, 1791)

Beat Francesc Hunot, prevere i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la persecució contra l'Església va ser empresonat en una vella nau ancorada, on va morir víctima de les febres. († Enfront de Rochefort, al litoral de França 1794)

Beata Maria Rosa (Eulàlia) Durocher, verge, fundadora de la congregació de Germanes dels Sants Noms de Jesús i Maria, per a la formació humana i cristiana de les jóvens. († Longueuil, al Canadà, 1849)

Sant Francesc Tran Van Trung, màrtir, que, sent soldat, va resistir enèrgicament les propostes d'apostatar de la fe cristiana, per la qual cosa l'emperador Tu Duc el va fer decapitar. († An-Hoa, a Annam, hui Vietnam, 1858)

Beat Isidor de Sant Josep de Loor, religiós de la Congregació de la Passió, que va complir amb fidelitat les funcions que se li van encomanar i, havent emmalaltit, va ser exemple per als seus germans en suportar terribles dolors. († Courtrai, a Bèlgica, 1916)