13 d'octubre de 2023, divendres XXVII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Jl 1,13-15;2,1-2

El dia del Senyor és un dia fosc i tenebrós

Lectura de la profecia de Joel

Vestiu-vos de dol i ploreu, sacerdots,

lamenteu-vos, servidors de l'altar;

dormiu vestits amb roba de sac,

servidors del meu Déu,

perquè veden ofrenes i libacions

en el temple del vostre Déu.

Anuncieu un dejuni,

convoqueu l'assemblea,

reuniu els notables

i tots els habitants del país

en el temple del Senyor, el vostre Déu,

i alceu un clam al Senyor.

«Ah, quin dia!

El dia del Senyor està prop,

arriba com una ruïna del Totpoderós».

Toqueu el corn a Sió,

doneu l'alarma al meu mont sant;

que tremolen els habitants del país,

perquè s'acosta el dia del Senyor, ja està ací:

dia fosc i tenebrós,

dia ennuvolat i negre.

Un exèrcit nombrós i fort

despunta en l'horitzó, sobre les muntanyes.

No s'havia vist mai una invasió com esta,

ni se'n vorà cap més en les generacions vinents.

Salm responsorial 9,2-3.6 i 16.8-9 (R.: 9a)

Vos done gràcies, Senyor, amb tot el cor,

contaré totes les vostres meravelles,

saltaré de goig í ho celebraré,

cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

R. El Senyor jutjarà la terra amb justícia.

Heu amenaçat els pobles i destruït els malvats,

n'heu eliminat els noms per sempre més.

Els pobles s'han afonat

en la fossa que han obert,

han quedat atrapats

en la trampa que havien parat. R.

Però el Senyor s'ha assentat per sempre,

posa un tron per a jutjar.

Jutjarà la terra amb justícia,

sentenciarà amb raó els litigis dels pobles. R.

Al·leluia Jo 12,31b.32

Ara el príncep d'este món serà expulsat,

diu el Senyor;

i jo, quan seré enlairat damunt de la terra,

atrauré a tots cap a mi.

Evangeli Lc 11,15-26

Si jo trac els dimonis pel poder de Déu,

és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, després que Jesús va haver expulsat un dimoni, alguns de la gent deien: «Este trau els dimonis pel poder de Beelzebul, el rei dels dimonis».

D'altres, li demanaven que demostrara, amb un senyal del cel, que venia de Déu.

Jesús, coneixent els seus pensments, els va dir:

«Tot regne dividit en faccions que lluiten entre elles quedarà desolat, i tota família dividida va a la ruïna. Igualment si el Regne de Satanàs s'ha dividit en faccions, ¿com podrà durar? Si jo trac els dimonis pel poder de Beelzebul, tal com vosaltres esteu dient, els vostres fills, ¿amb quin poder els trauen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. Però si jo trac els dimonis pel poder de Déu, és que el Regne de Déu ja ha arribat a vosaltres.

Mentres un guerrer valent i ben armat guarda el recinte de sa casa, tots els seus béns estan segurs. Però, si l'ataca i el derrota un altre de més valent, li lleva tot l'armament que el feia invencible i reparteix el seu botí.

Els qui no van a favor meu van en contra, els qui no m'ajuden a collir escampen.

L'esperit maligne, quan ix d'un home, vaga pels llocs ressecs, buscant repòs. Veent que no en troba, es diu a si mateix: "Me'n tornaré a la casa d'on vaig eixir". Quan hi arriba, la troba ordenada i agranada. Aleshores se'n va a buscar uns altres esperits pitjors que ell, entren en aquell home i allí es queden. Al final, l'estat d'aquell home és pitjor que abans».

* * * * *

Aniversari del miracle del Sol a Fàtima (1917)

Aniversari de la mort de monsenyor Pau Barrachina Estevan, bisbe d'Oriola-Alacant (2008)

Martirologi Romà

Commemoració de sant Teòfil, bisbe d'Antioquia de Síria, actual Turquia, home molt erudit, que va ocupar esta seu com a sisé successor de sant Pere i va compondre un llibre per a defensar la fe ortodoxa contra l'heretge Marció. (s. II)

Va viure en el segle II. Va ser un filòsof molt apreciat i reconegut per la seua cultura. Un dia va arribar a les seues mans un exemplar de la Bíblia i immediatament va sorgir en ell un viu desig d'atacar-la i ridiculitzar-la. Per això es va dedicar a llegir-la detingudament buscant-hi els punts febles. Però en anar passant les pàgines, la gràcia de Déu va anar operant la conversió del seu cor. Al final de la lectura s'havia convertit en un admirador i defensor del llibre sagrat. Amb el temps va ser elegit bisbe d'Antioquia, una de les ciutats més importants del món antic, i va escriure una Apologia en tres volums. [font]

A Còrdova, a la província hispànica de Bètica, sants Faust, Genar i Marcial, màrtirs, que adornen la ciutat com tres corones. (s. III/IV)

A Tessalònica, a Macedònia, a Grècia actualment, sant Florenci, màrtir, que, segons la tradició, després de diversos turments va morir cremat viu. (c. s. III)

A Kobern, al costat del Mosel·la, al territori de Trèveris, Alemanya en l'actualitat, sant Lubenci, prevere. (s. IV)

A Sanremo, a la costa lígur, a l'actual Itàlia, sant Ròmul, bisbe de Gènova, que, ple de fervor apostòlica, va morir durant una visita pastoral. (s. V)

A Tours, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Venanci, abat, el qual, havent-se casat en la seua joventut, en visitar la basílica de sant Martí es va commoure davant la vida dels monjos i, amb el permís de la seua esposa, es va ajuntar a ells per a viure per a Crist. (s. V)

A Salagnac, al territori de Llemotges, a Aquitània, també a la França actual, sant Leobó, eremita. (s. inc.)

A l'illa de Iona, a Escòcia, sepultura de sant Comgà, abat, que va arribar a esta regió procedent d'Hibèrnia, juntament amb la seua germana santa Kentigerna, els fills d'esta i alguns missioners. (s. VIII)

A Augsburg, ciutat de Baviera, a Germània, actual Alemanya, sant Simbert, bisbe, que abans va ser abat de Murbach. (c. 807)

A Saint-Cierges, a la regió d'Alvèrnia, a la Gàl·lia, hui França, sant Guerau d'Orlhac [Guiral o Grau], que, sent comte d'Orlhac [Aurillac], va ser un exemple per als altres prínceps per haver viscut com a monjo amb hàbit secular, procurant el bé de les regions que tenia encomanades. (909)

Prop de Subiaco, a la regió del Laci, a Itàlia, santa Quelidona o Celidona, verge, que, com diu la tradició, durant cinquanta-dos anys va portar una vida solitària i austera, dedicada únicament a Déu. (1152)

Beata Magdalena Panattieri

A la localitat de Trino, a Monferrato, també a Itàlia, beata Magdalena Panattieri, verge, germana de Penitència de Sant Doménec. (1503)

Beat Pere-Adrià Toulorge (1757- Coutances. França 1793). Sacerdot profés dels Canonges Regulars Premonstratencs, assassinat per odi a la fe durant la Revolució francesa, després d'haver exercit el ministeri sacerdotal clandestinament.

Beat Lluís Brisson (1817- Aube, França 1908). Religiós, sacerdot fundador dels Oblats i de les oblates de Sant Francesc de Sales.

Beat valencià Antoni (Lluís Maria) Ayet i Canós, carmelita, màrtir (memòria a Vila-real). (Vila-real 1886 - Barcelona 1936)

Beat Joan Fornasini (1915- San Martino di Caprara, Itàlia 1944). Sacerdot diocesà, rector. Fou assassinat por un soldat nazi alemany de la SS per odi a la fe.

Al lloc de Balazar, prop de Braga, a Portugal, beata Alexandrina Maria da Costa, que, en intentar fugir de qui la perseguia amb mala intenció, va quedar impossibilitada en tots els seus membres; i en la contemplació de l'Eucaristia, la manera d'oferir al Senyor tots els seus dolors per amor a Déu i als germans més necessitats. (1955)