11 d'octubre de 2023, dimecres: Sant Joan XXIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXVII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Jn 4,1-11

Tu sents llàstima d'una carabassera, i jo, ¿no havia de sentir llàstima de Nínive, la gran ciutat?

Lectura de la profecia de Jonàs

Jonàs es va disgustar molt i va pregar al Senyor tot enfadat:

«Ah, Senyor, ¿no ho deia jo quan encara em trobava al meu país? Per això em vaig afanyar a fugir a Tarsis: ja sabia jo que vós sou un Déu compassiu i benigne, lent per al castic, ric en l'amor, i que vos desdieu d'enviar desgràcies. ¡Prou, Senyor, preneu-me la vida: m'estime més morir que viure!»

El Senyor va contestar: «¿Tens raó d'enfadar-te d'esta manera, Jonàs?» Jonàs va eixir de la ciutat en direcció a llevant. Es va fer una cabana i s'estava allí, a l'ombra de la cabana, esperant què passaria a la ciutat.

El Senyor Déu va fer créixer, per damunt de Jonàs, una carabassera que li fera ombra sobre el cap i li calmara el mal humor. Jonàs se n'alegrà moltíssim.

Però l'endemà, a punta de dia, Déu va disposar que un cuc rosegara la carabassera, i la planta es va  assecar. A l'eixida del sol, Déu va enviar un vent ardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs i ell, no podent aguantar més, demanava la mort dient que s'estimava més morir que viure.

Déu li va preguntar: «¿Tens raó d'enfadar-te d'esta manera per una carabassera?» Jonàs va contestar: «Sí, tinc raó de passar un disgust de mort!» El Senyor li va dir: «Tu sents llàstima d' una carabassera que no t'ha donat cap faena ni l'has feta creixer: ha brotat en una nit i en una nit s'ha mort. I jo, ¿no havia de sentir llàstima de Nínive, esta gran ciutat, on viuen més de cent vint mil criatures que encara no distingixen la dreta de l'esquerra, a més del bestiar?»

Salm responsorial 85,3-4.5-6.9-10 (R.: 15b)

Senyor, compadiu-me,

que tot el dia vos invoque.

Doneu este goig al vostre servent;

a vós, Senyor, eleve la meua ànima.

R. Vós, Senyor, sou lent per al castic,

fidel en l'amor.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,

ric en amor per al qui vos invoca.

Senyor, escolteu la meua pregària,

escolteu la meua súplica. R.

Tots els pobles que heu creat, Senyor,

vindran a fer-vos homenatge

i glorificaran el vostre nom.

Perquè sou gran, Senyor,

són prodigioses les vostres obres,

vós sou l'únic Déu». R.

Al·leluia Rm 8,15b

Heu rebut un esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: Abbà, Pare!

Evangeli Lc 11,1-4

Senyor, ensenyeu-nos a pregar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dia Jesús pregava en un lloc. Quan hagué acabat, un dels deixebles li va demanar: «Senyor, ensenyeu-nos a pregar, tal com Joan ensenyà als seus deixebles». Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:

Pare, 

siga santificat el vostre nom.

Vingu a nosaltres el vostre Regne.

El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia de hui.

I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació».

• El Parenostre (Cercapou)
• Guillem Anglés: El Parenostre (segle XIV)

* * * * *

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa, la vida i l'activitat del qual van estar plenes d'una humanitat singular i es va esforçar a manifestar la caritat cristiana cap a tots, treballant per la unió fraterna dels pobles. Sol·lícit per l'eficàcia pastoral de l'Església de Crist en tota la terra, va convocar el Concili Ecumènic Vaticà II (1963). Canonitzat el 27 d'abril de 2014.

• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2013)
• J.M. Bausset: El papa Joan XXIII (2014)

Sant Joan XXIII, papa (mem. ll.), cotitular d'una església parroquial d'Alcoi.

• Textos propis per a la missa i per a la litúrgia de les hores.

Santa Soledat Torres Acosta, verge

Santa Maria Soledat (Manuela) Torres Acosta va demostrar des de la seua joventut gran sol·licitud cap als malalts pobres, als quals va atendre amb total abnegació, especialment en fundar la Congregació de les Serventes de Maria, Ministres dels Malalts. Va morir a Madrid en 1887. (mem. ll.)

• J.M. Bausset: Santa Soledat Torres Acosta (2015)

Aniversari del naiximent de François Mauriac (1885)

• François Mauriac: Molt més pròxims com més allunyats de l'Església (1962)

Aniversari de l'obertura del concili Vaticà II (1963)

Santoral

Commemoració de sant Felip, un dels set diaques elegits pels apòstols, que va convertir els samaritans a la fe en Crist, va batejar l'eunuc de Candace, que era la reina dels etíops, i va evangelitzar totes les ciutats per les quals passava fins a arribar a Cesarea de Palestina, actual Israel, on, segons la tradició, va descansar en el Senyor. (s. I)

Sants Tarac, Probe i Andrònic, màrtirs, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, van perdre la vida per confessar a Crist. († Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, c. 304)

Commemoració dels sants Nicasi, Quirí, Scubícol i Piència, màrtirs. († A la regió de Vexin, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. inc.)

Sant Santí, bisbe, que, segons es creu, va ser el primer a predicar l'Evangeli en esta ciutat. († Verdun, també a la Gàl·lia, s. IV)

Commemoració de sant Sàrmata, abat a la regió de la Tebaida, a Egipte, que, sent deixeble de sant Antoni, va rebre la mort a les mans dels sarraïns. († 357)

Sant Fermí, bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va ensenyar al seu poble el camí de la veritat. († Usés, lloc de la Gàl·lia Narbonense, actual França, c. 552)

Sant Cànic d'Irlanda, abat del monestir d'Achadh Bhó, hui Aghaboe, un dels molts que va fundar. († regió d'Ossory, a Hibèrnia, hui Irlanda, 599)

Mort de sant Anastasi, prevere, subdelegat de l'Església Romana i company en la confessió de la fe catòlica i en el desterrament de sant Màxim el Confessor, que va entregar el seu esperit a Déu mentre pronunciava en la celebració de la santa Sinaxi: «El sant per als sants». († Prop de la fortalesa de Schemaris, hui Tzager, a les muntanyes georgianes del Caucas, 666)

Sant Gumar, que sent militar, però devot de Déu, amb els seus béns va construir un oratori, on a la seua mort va ser enterrat. († Lier, lloc de Brabant, actual França, c. 775)

Sant Brunó, bisbe, que, sent germà de l'emperador Otó I, va rebre conjuntament el govern de Lotaríngia i la funció episcopal, i va dur a terme la seua missió sacerdotal amb gran fidelitat, mostrant alhora la seua gran magnanimitat com a príncep. († Colònia, a la regió de Lotaríngia, a Germania, hui Alemanya, 965)

Sant Gaudenci o Radzim, bisbe, germà segons la carn i segons l'esperit, de sant Adalbert, bisbe de Praga, company fidel seu en els treballs, testimoni del seu martiri i cocaptiu també en els empresonaments patits. († Gniezno, ciutat de Polònia, c. 1011)

Commemoració de sant Meinhard de Holstein, bisbe, que, sent monjo a Germània, ja ancià va decidir dirigir-se a Livònia per a evangelitzar eixe poble. Allí va construir l'església d'Üxkül, de la qual va ser ordenat bisbe, i va posar així els fonaments de la fe cristiana en aquella regió. († Riga, a Letònia, al costat de la mar Bàltica, 1196)

Beat Jaume d'Ulm Griesinger, religiós de l'Orde de Predicadors, el qual, encara que analfabet, era molt bon pintor de vidrieres, i va donar exemple de constant treball i oració. († Bolonya, població d'Emília-Romanya, a Itàlia, 1491)

Mort de sant Alexandre Sauli, que va ser primer bisbe d'Aleria, a l'illa de Còrsega, i després de Pavia, i va formar part de la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau, on va treballar amb gran caritat en favor dels pobres. († Calosso d'Asti, a la regió també italiana del Piemont, 1592)

Sant Pere Le Tuy, prevere i màrtir, que per la seua fe en Crist, va ser decapitat en temps de l'emperador Minh Mang. († Hanoi, població de Tonquín, hui Vietnam, 1833)

Beat Àngel Ramos Velázquez, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir. († Barcelona, 1936)