31 d'octubre de 2023, dimarts XXX

DIMARTS DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I


Lectura primera Rm 8,18-25

Tot l'univers creat està esperant
la plena manifestació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, jo pense que els patiments del món present no són res comparats amb la glòria que un dia s'ha de revelar en nosaltres.
Perquè tot l'univers creat anhela, esperant amb impaciència, la plena manifestació dels fills de Déu. L'univers creat s'ha trobat sotmés al fracàs, no per la seua voluntat, sinó perquè un altre l'ha sotmés, amb l'esperança que un dia serà deslliurat de l'esclavitud de la corrupció, per a obtindre la llibertat de la gloria dels fills de Déu.
Sabem ben bé que fins ara tot l'univers creat gemeca i patix dolors de part.
I no només ell: també nosaltres, els qui ja posseïm les primícies de l'Esperit, gemequem igualment dins de nosaltres, esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit. Ja estem salvats, però dins d'una esperança.
Ara bé, ningú espera allò que ja veu; si ja ho veu, ¿per què ha de tindre esperança? Així, per tant, si esperem allò que encara no veem, ens toca viure ferms en l'esperança.

Salm responsorial 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.: 3a)

Quan el Senyor feu tornar els captius de Sió,
créiem que era un somni;
la nostra boca s'omplí d'alegria;
la nostra llengua, de càntics.

R. El Senyor obra meravelles en nosaltres.

Els altres pobles es deien:
«El Senyor obra meravelles en ells».
El Senyor obra meravelles en nosaltres,
¡amb quin goig ho celebrem! R.

Feu-nos tornar, Senyor,
com els torrents al Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes
canten de goig en la sega. R.

Eixien a sembrar plorant,
carregats amb la llavor;
i tornaran cantant d'alegria,
portant les seues garbes. R.

Al·leluia Cf. Mc 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 13,18-21

A mesura que el gra creix, es fa com un arbre

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, deia Jesús:
«¿A què s'assembla el Regne de Déu? ¿A què el podríem comparar? És com un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu hort: a mesura que creix, es fa com un arbre, i els ocells van fer niu en les seues branques».
Deia també:
«¿A què podríem comparar el Regne de Déu? És com el rent, que una dona amaga dins de la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat».

* * * * *

El 31 d'octubre de 1999 l'Església Catòlica Romana i diversos líders de l'Església Luterana signen la Declaració Conjunta sobre la Doctrina de la Justificació, intentant resoldre una disputa doctrinal centenària sobre la naturalesa de la fe i la salvació.

Martirologi Romà

Sant Quintí
1. A Alexandria d'Egipte, sant Epímac de Pelúsion, màrtir, del qual conta la tradició que en temps de persecució sota l'emperador Deci, en vore com el prefecte obligava els cristians a oferir sacrificis als ídols, va intentar destruir l'ara, per la qual cosa, va ser immediatament detingut, torturat i decapitat. (c. 250)

2. Prop de Vermand, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Quintí, màrtir, de l'orde senatorial, que va patir per Crist en temps de l'emperador Maximià. (s. III)

3. A Fosses, al territori de Brabant, a Austràsia, Bèlgica en l'actualitat, sant Foilà, prevere i abat, el qual, nascut a Hibèrnia i germà i company de sant Furseu, va ser sempre fidel a la disciplina monàstica de la seua pàtria, va fundar monestirs dobles, de monjos i monges a Fosses i a Nivelles, i en un viatge entre estos dos va caure en mans de malfactors, que el van assassinar. (c. 655)

4. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Antoní, bisbe, que va treballar esforçadament per a acabar amb l'heretgia arriana dels llombards. (c. 661)

5. A Ratisbona, al territori de Baviera, actual Alemanya, sant Wolfgang [o Volfang o Wolfang], bisbe, que, després de ser mestre d'escola i haver professat com a monjo, va ser elevat a la seu episcopal, des d'on va instaurar la disciplina del clero, i mentre visitava la regió de Pupping va descansar en el Senyor. (994)

6. A Cahors, lloc d'Aquitània, França actualment, beat Cristòfol de Romagna, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat per sant Francesc, després de molts treballs en favor de les ànimes va morir ja centenari. (1272)

7. A Rieti, a la Sabina, actual regió italiana del Laci, beat Tomàs de Florència Bellaci, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que, enviat a Terra Santa i Etiòpia, a causa de Crist va patir captivitat i proves de tota classe per part dels infidels, i, havent tornat a la seua pàtria, quasi centenari va descansar en pau. (1447)

8. A Youghal, prop de Cork, a Irlanda, beat Doménec Collins, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, després d'estar empresonat llarg temps patint interrogatoris i tortures, va confessar constantment la seua fe catòlica, i va consumar el seu martiri en ser penjat. (1602)

Doménec Collins va nàixer cap a l'any 1566 en una ciutat de Youghal, del comtat de Cork, Irlanda. Tenia uns vint anys quan marxà a França. Allí determinà de seguir la carrera militar, en la qual tant es va distingir que ràpidament fou promogut a la graduació de capità. El 1598 fa una nova opció de vida ingressant a la Companyia de Jesús a Santiago de Compostel·la, on fa la seua professió perpètua com a germà coadjutor. Torna a Irlanda el 1601, però el 17 de juny de 1602 és fet presoner pels anglesos, els quals intenten en va de fer-lo renegar de la seua fe. Condemnat a mort, fou ajusticiat el 31 d'octubre de 1602 a Youghal, la seua ciutat natal. Joan Pau II el beatificà, juntament amb altres màrtirs irlandesos, el 27 de setembre de 1992.

9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, sant Alfons Rodríguez, que en perdre la seua esposa i fills va entrar com a religiós en l'Orde de la Companyia de Jesús i va estar com a porter del col·legi d'aquella ciutat durant molts anys, mostrant una gran humilitat, obediència i constància en una vida penitent. (1617)
Alfons va nàixer a Segòvia l'any 1533. Mort prematurament son pare, es dedicà al comerç, i cap a l'any 1560 va contraure matrimoni. En morir la seua esposa i els seus fills, el 1571 fou admés com a germà coadjutor en la Companyia de Jesús. Aquell mateix any fou enviat a Palma de Mallorca on, en el col·legi de Montsió va exercir l'ofici de porter fins a la mort. Fou provat per una perllongada lluita espiritual, però també afavorit per Déu amb extraordinaris dons carismàtics. Va morir a Palma l'any 1617. El 1888 Lleó XIII el posà en el catàleg dels sants.

10. Beata Irene (Aurèlia Mercé) Stefani (1891- Ghekondi, Kenya 1930). Italiana, monja de l'Institut de les Germanes Missioneres de la Consolata. Va morir de pesta, cuidant els malalts.

11. A la localitat de Piotrków Kujawski, a Polònia, beat Lleó Nowakowski, prevere i màrtir, que, durant l'ocupació militar de Polònia, per la seua fe va ser afusellat a mans d'un règim contrari a Déu. (1939)

12. Santa Maria Puríssima de la Creu Salvat Romero (1926- Sevilla, 1998). Fou superiora general de la congregació de les Germanes de la Companyia de la Creu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

23 de novembre de 2024, dissabte XXXIII

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 11,4-12 Estos dos profetes eren un turment constant per als habitants de la terra Lect...

entrades populars