22 d'octubre de 2023, diumenge: Domund

DIUMENGE XXIX DURANT L'ANY / Cicle A

LECTURES DE LA MISSA (AVL)

Lectura primera Is 45,1.4-6

Conduïsc Cir, agafat per la mà dreta, per a sotmetre-li les nacions

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor pren Cir, el seu ungit,

per la mà dreta, i el conduïx

per a sotmetre-li les nacions

i deixar desarmats els reis,

per a obrir-li les ciutats,

per tal que no trobe tancades les portes.

El Senyor li diu:

«Per amor de Jacob, el meu servent,

d'Israel, el meu elegit,

et cride pel teu nom,

et done un títol honrós,

encara que no em coneixes.

Jo soc el Senyor, no n'hi ha d'altre.

Fora de mi no hi ha cap déu.

Sense que em conegueres, t'he fet prendre les armes

a fi que sàpien de llevant fins a ponent

que no hi ha ningú fora de mi.

Jo soc el Senyor. No n'hi ha cap altre».

Salm responsorial 95,1 i 3.4-5.7-8.9-10a i c (R.: 7b)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor per tota la terra.

Conteu a les nacions la seua glòria,

conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Doneu al Senyor honor i majestat.

El Senyor és gran, és digne de ser lloat,

és més temible que tots els déus;

perquè els déus dels pobles són no res,

però el Senyor ha fet el cel. R.

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,

doneu al Senyor honor i majestat,

tributeu al Senyor l'honor del seu nom.

Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R.

Adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat.

Que tremole davant d'ell tota la terra.

Digueu a tots els pobles: «¡El Senyor és rei!»

Sentencia amb raó les causes dels pobles. R.

Lectura segona 1Te 1,1-5b

No deixem mai de recordar la vostra fe, la vostra caritat, la vostra esperança

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor. Vos desitgem la gràcia i la pau.

Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres i vos recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant de Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats.

Germans, amats de Déu: sabem de veritat que ell vos ha elegit, perquè, quan vos anunciàvem l'Evangeli, no predicàvem només de paraula, sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant, i amb molta convicció.

Al·leluia Fl 2,15-16

Vosaltres que porteu la paraula de vida

resplandiu com estrelles en un cel de nit.

Evangeli Mt 22,15-21

Retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els fariseus se n'anaren a deliberar de quina manera sorprendrien a Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'Herodes a dir-li:

«Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de veritat els camins de Déu, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per complaure els hòmens. Digueu-nos, per tant, ¿què penseu d'això? ¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar?».

Jesús, que s'havia adonat de la seua malícia, els respongué:

«Hipòcrites, ¿per què proveu de comprometre'm? Ensenyeu-me la moneda del tribut».

Ells li ensenyaren un denari, i Jesús els preguntà:

«De qui és eixa figura i el nom que hi ha escrit?».

Li diuen:

«Del Cèsar».

Jesús els respon:

«Així, retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu».

Gràcies a Cir (un no hebreu) els israelites van poder tornar a la seua terra després de la captivitat de Babilònia (1 lect). Déu va fent els seus plans de salvació fins i tot per mitjà de persones que no el coneixen o creuen en ell. Per este motiu els cristians preguem per les autoritats i hem de cooperar en tot el que siga bo i just, encara que a vegades no siguen creients. En eixa línia Jesús ens diu en l'Evangeli que retornem al Cèsar allò que és del Cèsar i a Déu allò que és de Déu. Elegits per Déu i moguts per l'Esperit Sant, hem cregut en l'Evangeli. Donem gràcies a Déu per això (2 lect).

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt:

JORNADA MUNDIAL PER L'EVANGELITZACIÓ DELS POBLES

• Papa Francesc: Missatge per a la 97a Jornada Mundial de les Missions (22 d'octubre de 2023)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Domund: cors ardents, peus en camí (2023, octubre 18)

• Papa Francesc: Rebreu una força que vos farà testimonis meus (2022)
• Papa Francesc: Nosaltres no podem deixar d'anunciar el que hem vist i sentit (2021)
• Papa Francesc: Ací em tens. Envia-m'hi (2020)

* * * * *

Sant Joan Pau II, papa (mem. ll. si no és diumenge).

Aniversari de l'adopció del Credo de Calcedònia, en què es reconeix la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist, en el marc del concili de Calcedònia (451)

"Seguint els sants Pares, tots unànimement confessem un sol i un mateix Fill, Nostre Senyor Jesucrist, complet en la seua divinitat, complet en la humanitat, Déu verdader i home verdader amb una ànima racional i amb un cos; consubstancial al Pare segons la seua divinitat i alhora consubstancial a nosaltres en la humanitat; en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat; abans del segles engendrat del Pare segons la divinitat, però segons la humanitat [engendrat] els darrers dies per nosaltres i per la nostra salvació de la verge Maria, Mare de Déu. Un sol Crist, Fill, Senyor, unigènit, que té dos naturaleses sense mescla ni transformació, sense divisió i sense separació [ἐν δύο φύσεσιν ἀσυγχύτως, ἀτρέπτως, ἀδιαιρέτως, ἀχωρίστως - en duabus Naturis inconfuse, immutabiliter, indivise, inseparabiliter], car la unió no ha suprimit la distinció de les naturaleses, cadascuna ha conservat les seues propietats i s'ha trobat amb l'altra en una sola persona o hipòstasi. Igualment Jesucrist no ha estat dividit o separat en dos persones, sinó que només hi ha un únic Fill, unigènit, Déu Verb, Senyor Jesucrist". 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem, que va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa, i va treballar amb fe i zel per a reunir els seus fidels dispersats per la guerra. (s. II)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor, del qual es conta que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe, i fou alimentat amb una mística menja. (s. III)

3. A Adrianópolis, a Tràcia, actual Edirne a Turquia, sants màrtirs Felip, bisbe d'Heraclea, i Hermetes, diaca. El primer d'ells, Felip, en demanar el prefecte Justí, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, que tancara l'església, entregara els vasos sagrats i mostrara els llibres litúrgics, li va respondre que no podia donar estes coses ni ell rebre-les, per la qual cosa, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. (303)

4. A Roan [Rouen], de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Meló de Cardiff, bisbe, que és considerat com a primer apòstol de la fe cristiana en esta ciutat i iniciador de la seu episcopal. (s. IV)

5. Al territori de Besançon, a la Gàl·lia, també a l'actual França, sant Valeri, diaca de l'església de Langres, al qual van donar mort uns pagans. (s. IV)

6. A la regió de Châlons, a Nèustria, de nou a la França actual, sant Llupenci de Javols, abat de la basílica de Sant Privat de Javols, que després d'haver rebut injustament moltes injúries de part d'Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. (c. 684)

7. A Aush [Ausch], a Aquitània, així mateix a França, sant Leotad, bisbe. (s. VII)

8. Al monestir de Berceto, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Moderà [o Morand], abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia, insigne pel seu amor a la soledat i la devoció als llocs sants. (c. 720)

9. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Benet, que va portar vida eremítica a Massérac. (s. IX)

Santes Nunilo i Alòdia

10. A Osca, santes Nunilo [o Nunilona] i Alòdia, vèrgens i màrtirs, que filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per sa mare, com que no volien renegar de Crist, van ser degollades, després un llarg empresonament, per disposició del rei de Còrdova, Abd ar-Rahman II. (851)

11. A Fiesole, lloc de Toscana, sant Donat d'Escòcia, bisbe, insigne per la seua erudició i la seua pietat, oriünd d'Irlanda i peregrinant cap a Roma, va ser elegit bisbe d'esta ciutat. (c. 875)