DIMECRES DE LA SETMANA XXIX / I
Lectura primera Rm 6,12-18
Oferiu-vos a Déu, ara que heu passat de la mort a la vidaLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans, no deixeu regnar el pecat en el vostre cos mortal seguint les vostres passions, no presteu al pecat el vostre cos com a instrument per al mal; més bé oferiu-vos a Déu, ara que heu passat de la mort a la vida; oferiu-li tot el que sou com a instrument per al bé. El pecat ja no tindrà cap domini sobre vosaltres, perquè no viviu davall de la Llei, sinó davall de la gràcia.¿Què, per tant? Perquè ja no vivim davall de la Llei, sinó davall de la gràcia, ¿ens està permés pecar? Mai de la vida! Sabeu bé que el qui es posa al servici d'un amo, se'n fa esclau. Si us feu, per tant, esclaus del pecat, aneu a la mort; si us poseu al servici de Déu, sereu justos.Vosaltres éreu esclaus del pecat, però vos heu posat de tot cor al servici de la veritat, que vos ha estat ensenyada. Donem-ne gràcies a Déu. Així heu quedat lliures de l'esclavitud del pecat i heu entrat al servici de la justícia.
Salm responsorial 123,1-3.4-6.7-8 (R.: 8a)
Si el Senyor no haguera estat al nostre favor—que responga el poble d'Israel—,si el Senyor no hagués estat al nostre favor,quan els hòmens intentaven assaltar-nos,ens haurien engolit ben vius:tan gran era la fúria que portaven.R. El nostre auxili és el nom del Senyor.Se'ns haurien emportat les aigües;la riuada ja ens passava més amunt del coll,més amunt del coll ens passaval'aigua impetuosa.Beneït siga el Senyor,que no ens deixa caure en les seues dents. R.Hem salvat la vida com l'ocell que fuigdel llaç dels caçadors.S'ha trencat el llaç, i tots hem fugit.El nostre auxili és el nom del Senyor,del Senyor que ha fet el cel i la terra. R.
Al·leluia Mt 24,42a.44
Vetleu, estigueu a punt,que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
Evangeli Lc 12,39-48
A qui molt li donen molt, molt li demanaran᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:«Prou que ho compreneu: si l'amo de casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, no hauria permés que li entraren a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».Pere li preguntà:«Senyor, ¿dieu esta paràbola per a nosaltres o per a tot el món?»El Senyor li respongué:«¿Qui és l'administrador fidel i sensat a qui l'amo confiarà els seus servents, per a que els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així. Vos assegure que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: "El meu amo tarda a vindre", i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conéixer-la, s'ha fet mereixedor d'assots, en rebrà menys.A qui molt li donen molt, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més».
* * * * *
Beats Recared Centelles, Isidor Bover, Josep Pasqual Carda, Josep Maria Peris i companys, preveres i màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de Sogorb-Castelló).
Martirologi Romà
1. A Roma, a la catacumda de Trasó, de la via Salària Nova, sants Crisant i Daria, màrtirs, als quals va dedicar les seues lloances el papa sant Damas. (c. 253)
2. A Soissons, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, sants Crispí i Crispinià, màrtirs. (c. s. III) Patrons dels sabaters.
3. A Florència, a la Toscana, sant Miniat, soldat i màrtir. (c. s. III)
4. A Perigús [Périgeux], d'Aquitània, França actualment, sant Front [o Frontó], considerat com el primer anunciador de l'Evangeli en esta ciutat. (c. s. III)
5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sants Martiri, subdiaca, i Marcià, cantor, que en temps de l'emperador Constanci, van ser assassinats pels arrians. (c. 351)
6. A Brescia, al territori de Venècia, actualment a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que, ordenat per sant Ambrosi, es va distingir entre els prelats de l'època per la seua doctrina i les seues virtuts, va ensenyar al seu poble de paraula i amb els seus escrits, i va construir una basílica a la qual va anomenar "Concili dels Sants". (c. 410)
7. A la regió de Gavaldà [Gévaudan], a la Gàl·lia, hui França, sant Hilari, bisbe de Javols. (s. VI)
8. A la redor de Segòvia, sant Fructe, que va portar vida eremítica al costat d'una muntanya escarpada. (c. 715)
9. A Pécs, a Hongria, sant Maur [o Maurici], bisbe, home de sòlida formació eclesiàstica, que va ser monjo i abat del monestir de Sant Martí de Pannonhalma. (1070)
 |
| Teresa Ferragud i filles, màrtirs |
11. A Borgo Sant'Antonio, lloc del Piemont, a la Itàlia actual, mort del beat Tadeu Mac Cárthaigh, bisbe de Cork i Cloyne, a Irlanda, el qual, víctima de les enveges dels poderosos, va haver d'eixir del seu país, i de viatge cap a Roma va descansar en el Senyor. (1492)
12. A Nules, beat valencià Recared Centelles Abad, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans i màrtir. (1936)
13. Beates Maria Teresa Ferragud i Roig i les seues filles Vicenta (Maria de Jesús), Joaquima (Maria Verònica), Maria Felicitat, clarisses caputxines, i Ramona Masià i Ferragud (Josepa de la Purificació), agostina descalça, màrtirs valencianes (memòria a Algemesí). (1936)
14. Beat Carles Gnocchi (1902- Milà 1956). Sacerdot diocesà, capellà militar, fundador de l'Obra Pro Juventute, hui Fundació Don Gnocchi, amb la finalitat d'assistir les víctimes de la guerra i pal·liar els seus sofriments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada