 |
| Mare de Déu del Pilar (Seu de València) |
Festa de la Mare de Déu del Pilar
Segons una venerada tradició, la Santíssima Mare de Déu es va manifestar a Saragossa sobre una columna o pilar, signe visible de la seua presència. Esta tradició va trobar la seua expressió cultual en la missa i en l'Ofici que, per a tot Espanya, va decretar el papa Climent XII.
- Capella de la Mare de Déu del Pilar (Seu de València)
- Antonio Mora Vergés: Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí.
Festa de la Mare de Déu del Pilar, titular de les esglésies parroquials de Bonrepòs i Mirambell, la Campaneta, les Cases de Bàrcena, Los Montesinos, Pilar de la Horadada, Tírig, una de Catarroja, una d'Algemesí i cotitular d'una de València. Dona nom a una ermita de Catí.
Festa de l'Axiamo (Ecce Homo) a Borriana.
- J.M. Bausset: L'Axiamo de Borriana (2015)
Aniversari del naiximent d'Edith Stein, doctora de l'Església (1891)
- Franco Battiato canta a Edith Stein.
- J.M. Bausset Santa Edith Stein (9 d'agost del 2015)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Victorio Oliver Domingo, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1972)
Martirologi Romà
A Roma, a la via Laurentina, sant Hedist, màrtir. (s. inc.)
A Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, santa Domnina, màrtir, que sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va entregar en la presó el seu esperit a Déu. (c. 304)
Commemoració dels quatre mil nou-cents seixanta-sis sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a l'Àfrica, on, per mandat del rei arrià Huneric, que odiava la fe catòlica, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb una munió de fidels, van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de diversos turments, com els bisbes Ciprià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor. (483)
A Piacenza, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Opili, diaca. (c. s. V)
A Roma, sant Fèlix IV, papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum romà en la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. (530)
A la província Nòrica, actual Àustria, al costat del Danubi, sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. (a. s. VII)
A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seua abstinència, que es va distingir pel seu interés pel que fa al culte diví i les relíquies dels sants. (1254)
A Ascoli, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va destacar admirablement per la seua gran humilitat, pobresa i pietat. (1604)
A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Bullaker, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava la Missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i esquarterat quan estava encara amb vida. (1642)
A Riba-roja de Túria, beat valencià Josep González Huguet, prevere i màrtir. (memòria a Cheste i Alaquàs) (1936)
A Massamagrell, beat valencià Pere Salcedo i Puchades (Pacífic de València), religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins i màrtir. (memòria a Castellar-l'Oliveral, València). (1936)
Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a la ciutat polonesa de Cracòvia, beat Romà Sitko, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat humana i a la religió, fins a passar a la visió de l'eterna benaurança. (1942)
Beat Carles Acutis (1991- Monza, Itàlia 2006). Fou un estudiant italià i un aficionat programador d'informática, conegut per documentar miracles eucarístics d'arreu del món i catalogar-los en una web que creà abans de la seua mort per leucèmia. També s'entregà al voluntariat amb els sense sostre i els menjadors socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada