DILLUNS DE LA SETMANA XXVIII DURANT L'ANY / I
Lectura primera Rm 1,1-7
Per Jesucrist he obtingut el do de ser apòstolper a que tots els pobles siguen obedients a la feComença la carta de sant Pau als cristians de RomaPau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la Bona Nova de Déu, que ell ja havia promés pels seus profetes en les escriptures santes. Esta Bona Nova es referix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, va nàixer de David; però per l'esperit que santifica, va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d'entre els morts. Per ell he obtingut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a la gent de tots els pobles, per a que siguen obedients a la fe. Entre ells esteu vosaltres, que Jesucrist ha cridat. Als cristians de Roma, amats de Déu, cridats a ser-li consagrats, vos desitge la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2a)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. El Senyor ha revelat la seua victòria.El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor, arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Evangeli Lc 11,29-32
A la gent d'esta generació,Déu no els donarà cap altre senyal que el de Jonàs᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, s'anava reunint més gent entorn de Jesús, i ell començà a dir:«La gent d'esta generació és malvada: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs. El Fill de l'home serà un senyal per als d'esta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per a la gent de Nínive.El dia del juí, la reina del país del sud acusarà la gent d'esta generació i els condemnarà, perquè ella va vindre de l'altra punta del món per a escoltar la saviesa de Salomó, i ací hi ha algú més gran que Salomó.El dia del juí, els habitants de Nínive acusaran la gent d'esta generació i els condemnaran, perquè ells es convertiren quan Jonàs els va predicar, i ací hi ha algú més gran que Jonàs».
* * * * *
Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló
- J.M. Bausset: La Mare de Déu Pobra (2015)
Aniversari de la defunció del servent de Déu Miquel Costa i Llobera, prevere i poeta (1922)
Aniversari de la defunció de Francesc de Paula Burguera i Escrivà, escriptor i polític valencià (2015)
Martirologi Roma
 |
| Santa Eduvigis |
Fem memòria de santa Eduvigis, religiosa, duquessa de Silèsia, a Alemanya. Va resplandir per la seua santedat: com a mare educadora de set fills, com a viuda entregada al servici dels malalts, com a religiosa de vida contemplativa al monestir de monges cistercenques que ella mateixa havia fundat i del qual era abadessa la seua filla Gertrudis, lloc on va acabar la seua vida en 1243.
Santa Margarida Maria d'Alacoque, verge (mem. ll.).
Recordem santa Margarida Maria d'Alacoque, verge, monja de l'Orde de la Visitació de la Mare de Déu, nascuda a França l'any 1647. Donar a conéixer a tots l'amor de Déu, revelat en Jesucrist i simbolitzat en el seu cor, va ser la raó de la seua vida. Va morir al monestir de Paray-le-Monial en 1690.
- J.M. Bausset: Santa Margarida Maria d'Alacoque (2015)
A Jerusalem, commemoració de sant Longinos [o Longí], venerat com el soldat que va obrir amb la llança el costat del Senyor crucificat. (s. I)
A la regió de Toul, a la Gàl·lia, hui França, sant Elifi, que és venerat com a màrtir. (s. IV)
Commemoració dels sants Martinià i Saturià, màrtirs a Àfrica, juntament amb dos germans seus, tots els quals, durant la persecució sota el rei arrià Genseric, eren esclaus d'un vàndal i van ser convertits a la fe de Crist per una altra esclava, santa Màxima, verge. Per la seua constància en la fe catòlica van ser apallissats amb vares nuoses fins a descobrir els seus ossos i, desterrats a la regió dels mauritans, per convertir-ne alguns a la fe de Crist van ser condemnats a mort. Santa Màxima, després de superar molts combats, va acabar com a mare de moltes vèrgens en un monestir. (s. V)
Al territori de Llemotges, a Aquitània, hui França, sant Amand i el seu deixeble sant Junià, eremites. (s. VI)
Prop d'Arbon, a Germània, actual Alemanya, sant Gal, prevere i monjo, que, encara adolescent va ser rebut per sant Columbà al monestir de Bangor, a Hibèrnia, per a dedicar-se després a propagar l'Evangeli en estes regions i ensenyar als germans la disciplina monàstica. Va descansar en el Senyor ja quasi centenari. (645)
A Noyon, lloc de Nèustria, França en l'actualitat, sant Mumoln o Mommelin, bisbe, que, sent monjo, va ajudar sant Andomar en la tasca d'evangelitzar, fins que va ser elegit bisbe per a succeir sant Eloi. (c. 680)
Al monestir de Hersfeld, a la regió de Francònia, a Germània, hui Alemanya, sant Lull [o Lul], bisbe de Magúncia, que, sent company i col·laborador de sant Bonifaci en la missió d'evangelitzar, va ser ordenat bisbe per ell, perquè fora mestre dels preveres, doctor de la Regla per als monjos, predicador fidel i pastor per al poble cristià. (786)
A la regió de Retz, prop de Nantes, a Bretanya Menor, actual França, sant Vidal, eremita. (s. VIII)
A la regió de Mirepoix, prop dels Pirineus, a la Gàl·lia, també França actualment, sant Galderic [o Galdric], agricultor, cèlebre per la seua devoció a la Mare de Déu. (c. 900)
A Briude, a la regió de Clarmont, a Aquitània, de nou a França, santa Bonica, verge. (s. IX/XI)
A Pamiers, al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, igualment França, sant Anastasi, monjo, el qual, nascut a Venècia, va abraçar la vida eremítica a l'illa de Tombolènia, prop de Mont-Saint-Michel, i va passar després al monestir de Cluny, on va acabar vivint en soledat els últims anys de la seua vida. (c. 1085)
A Comenge [Comminges], de nou al costat dels Pirineus, a la Gàl·lia, sant Bertran o Bertrand, bisbe, que, seguint els consells del papa sant Gregori VII, va treballar incansable per la reforma de l'Església, va reconstruir la seua ciutat abandonada i derruïda, va edificar l'església catedral, i va instituir-hi una comunitat de canonges regulars segons la Regla de sant Agustí. (c. 1123)
Al monestir d'Igny, a la regió de Reims, així mateix a la Gàl·lia, mort del beat Gerard, abat de Claravall, que durant la visita que feia en este monestir va ser assassinat per un monjo al qual havia représ. (1177)
Al lloc de Materdomini, a la regió italiana de Campània, sant Gerard Maiella, religiós de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, ple d'amor per Déu, va abraçar un gènere de vida austera, i consumit pel zel per Déu i les ànimes, encara jove va descansar en el Senyor. (1755)
Prop de Cracòvia, ciutat de Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beats Anicet Koplin, de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, i Josep Jankowski, de la Societat de l'Apostolat Catòlic, preveres i màrtirs, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria per un règim contrari a Déu i a la religió, van proclamar la seua fe en Crist fins a la mort, el primer en la cambra de gas i el segon assassinat pels guàrdies del camp. (1941)
Beat Agustí Thevarparampil "Kunjachan" (Palai, Kerala, l'Índia 1891-1973). Sacerdot de ritu siromalabar, anomenat "Kunjachan" (xicotet sacerdot).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada