10 d'octubre de 2023, dimarts: Sant Tomàs de Villanueva

DIMARTS DE LA SETMANA XXVII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Jn 3,1-10

Els ninivites s'partaren del mal camí i el Senyor es va desdir

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va dirigir la seua paraula a Jonàs i li va dir:

«Ves a Nínive, la gran ciutat, i proclama el missatge que t'indicaré».

Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. La ciutat de Nínive era immensa, tant que calien tres dies per a recórrer-la tota. Jonàs començà a recórrer la ciutat. Va caminar tota una jornada cridant: «D'ací a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac.

Quan el rei ho va saber, es va alçar del tron, es va llevar el mantell reial, es va cobrir amb roba de sac i s'assentà en la cendra. I va fer pregonar per la ciutat:

«Decret del rei i dels seus consellers. Que els hòmens i els animals, bèstiar gran i menut, no mengen res; que els animals no pasturen i que ningú els abeure. Que hòmens i bèsties es cobrisquen amb roba de sac i invoquen a Déu amb totes les seues forces. Que tots abandonen el mal camí i les accions violentes.¡ Qui sap si Déu s'ho repensarà, es calmarà el seu enuig i no morirem!»

Déu va vore que de fet s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure damunt d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Salm responsorial 129,1-2.3-4.7-8 (R.: 3)

Des de l'abisme vos cride, Senyor.

Escolteu el meu clam.

Estigueu atent, escolteu

el meu clam que vos suplica.

R. Senyor, si tinguéreu en compte les culpes,

¿qui es podria sostindre?

Si tinguéreu en compte les culpes,

¿qui es podria sostindre?

Però de vós ve el perdó,

i així ens infoneu respecte. R.

Israel espera el Senyor,

perquè són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimix Israel

de totes les seues culpes. R.

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

i la guarden.

Evangeli Lc 10,38-42

Marta l'acollí. Maria ha triat la millor part

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l'acollí una dona que es deia Marta.

Una germana d'ella, que es deia Maria, s'assentà als peus del Senyor i escoltava la seua paraula. Marta, en canvi, estava molt atrafegada per a poder-lo servir.

Es presentà davant de Jesús i digué: «Senyor, ¿no vos importa que la meua germana m'haja deixat a soles per a fer la faena? Digueu-li que vinga a ajudar-me».

El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i inquieta per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha triat la millor part, i no li la llevaran».

* * * * *

Sant Tomàs de Villanueva
Gravat de 1791

Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València

Sant Tomàs de Villanueva, bisbe, va nàixer a Fuenllana (Ciudad Real) l'any 1486. Sent religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, va acceptar per obediència l'episcopat. Nomenat arquebisbe de València, va sobreeixir, entre altres virtuts pastorals, per un encés amor als pobres fins al punt que els va entregar tots els seus béns. Va morir a València l'any 1555.

Festa a la diòcesi de València; mem. ll. en altres.

Lectures de la festa:

- 2Tm 4, 1-5

- Salm 22, 1-3.4.5.6 (R: 1)

- Evangeli Jo 10,11-16

El bon pastor dona la vida per les ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va parlar així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seues ovelles. Qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seues. És que ell només treballa pel jornal; i no està preocupat per les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, i done la vida per elles.

Encara tinc unes altres ovelles, que no són d'este ramat. També les he de conduir jo, i escoltaran la meua veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.

Titular de l'església parroquial de Benicàssim, una de Castelló de la Plana, una de València i d'unes ermites a Cap Negret (Altea) i a Penella (Cocentaina). Nom de l’arxiprestat núm. 2 de la ciutat de València. Patró de la diòcesi de Ciudad Real.

• J.M. Bausset: Sant Tomàs de Villanueva (2013)
• Capella de Sant Tomàs de Villanueva (Seu de València).
• J. Franco: Qui dia passa, any empeny - 10 d'octubre (2016)
• Sermons de Sant Tomàs de Villanueva (en llatí)

Santoral

Commemoració de sant Pinit, bisbe de Cnossos, a l'illa de Creta, que, sota els emperadors Marc Antoní Ver i Luci Aureli Còmode, es va distingir pels seus escrits sobre la fe i per la seua preocupació pel creiximent del ramat que se li havia encomanat. († c. 180)

Sant Eulampi i la seua germana santa Eulàmpia, màrtirs durant la persecució desencadenada sota Dioclecià. († Nicomèdia, a Bitínia, actual Turquia, s. IV)

Sants Gereó i companys, màrtirs, que van oferir el seu coll a l'espasa per a defendre la verdadera pietat. († Colònia, a Germània, hui Alemanya, s. IV)

Sants Víctor i Malós, màrtirs. († Birten, a la regió de Colònia, c. s. IV)

Sants Casi i Florentí, màrtirs. († Bonn, a Germània, c. s. IV)

Sant Clar, venerat com a primer bisbe de Nantes. († Nantes, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, s. IV)

Sant Cerboni, bisbe, que, tal com conta el papa sant Gregori el Gran, en envair els llombards aquella regió, va donar proves de virtut en buscar refugi a l'illa d'Elba. (Populònia, lloc de la regió italiana de Toscana, c. 575)

Santa Tanca de Troyes, verge i màrtir, que, com narra la tradició, per a defendre la seua virginitat no va dubtar a acceptar la mort. († Prop de Ramerude, a la regió de Troyes, a Nèustria, França actualment, s. VI/VII)

Mort de sant Paulí, bisbe de York, que, sent monjo i deixeble del papa sant Gregori el Gran, va ser enviat a Anglaterra per a predicar l'Evangeli. Allí va convertir Edwin, rei de Northúmbria, i va llavar amb les aigües del baptisme a tot el seu poble. († Rochester, a Anglaterra, 644)

Santa Telquilde, abadessa, la qual, de família noble, notable pels seus mèrits i austera en els seus costums, va ensenyar a les vèrgens sagrades a eixir a la trobada de Crist amb els llums encesos. († monestir de Jouarre, al territori de Meaux, a Nèustria, hui França, c. 670)

Passió dels set sants màrtirs de l'Orde dels Germans Menors, Daniel, Samuel, Àngel, Lleó, Nicolau i Hugolí, preveres, juntament amb Domne, enviats pel germà Elies a predicar l'Evangeli als mahometans, i que, després de patir insults, cadenes i assots, van aconseguir la palma del martiri en ser decapitats. († Ceuta, a la Mauritània Tingitana, 1227)

Sant Joan, prevere, prior del monestir de Canonges Regulars de Sant Agustí, cèlebre per la seua oració, austeritat i bondat. († Bridlington, a Anglaterra, 1379)

Sant Daniel Comboni, bisbe, que va fundar l'Institut de Missioners Combonians del Cor de Jesús, i després de ser elegit bisbe en eixe continent, es va entregar sense reserves i va predicar l'Evangeli per aquelles regions, treballant també per a fer respectar la dignitat humana. († Khartum, a Sudan, 1881)

Beata Àngela Maria (Sofia Camila) Truszkowska, verge, que va fundar la Congregació de Religioses de Sant Fèlix de Cantalici, per a ajudar xiquets abandonats, pobres i marginats. (†Cracòvia, a Polònia, 1899)

Beata Maria dels Esposoris (Caterina) Irigoyen Echegaray (1848- Madrid 1918). Religiosa professa de la Congregació de les Serventes de Maria Ministres dels Malalts.

Beat Lleó Wetmanski, bisbe auxiliar de Plock, que, en temps d'un règim contrari a Déu i a la humanitat, va ser empresonat en un camp de concentració, on va consumar el seu martiri amb una mort heroica. († Dzialdowo, de nou a Polònia, 1941)

Beat Eduard Detkens, màrtir, originari de Polònia, que va morir en la cambra de gas durant la mateixa persecució. († Linz, a Àustria, 1942)