8 d'octubre de 2023, diumenge: Sant Lluís Bertran

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Preparant el jubileu del 2025 (2023, octubre 4)

DIUMENGE XXVII DURANT L'ANY / Cicle A (AVL)

Lectura primera Is 5,1-7

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel

Lectura del llibre d'Isaïes

Vull cantar al meu amat un cant d'amor a la seua vinya.

El meu amat tenia una vinya,

en un tossal molt fèrtil.

La cavà, la netejà de pedres,

hi plantà els millors ceps,

construí al mig una torre de guàrdia

i va fer un cup tallat en la roca.

Esperava que li donaria bon raïm,

però li donava raïm agre.

I ara, per favor,

habitants de Jerusalem i hòmens de Judà,

feu de jutges entre jo i la meua vinya.

¿Què podria fer per ella que no ho haja fet?

¿Per què em dona raïm agre

quan jo n'esperava bon raïm?

Però ara vos diré

què pense fer en la meua vinya:

li llevaré la tanca, i que els ramats la pasturen,

derrocaré el seu tancat, i que la xafen.

La deixaré abandonada.

No la podaran ni la cavaran,

hi creixeran argilagues i cards,

i manaré als núvols

que no li deixen caure la pluja.

La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel,

i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit.

N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies;

n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Salm responsorial 79,9 i 12.13-14.15-16.19-20 (R.: Is 5,7a)

Un cep portàreu d'Egipte,

per a plantar-lo, llevàreu els natius.

Els seus brots van créixer fins al mar,

els seus refillols, fins al Gran Riu.

R. La vinya del Senyor és la casa d'Israel.

¿Com és que heu derrocat la seua tanca,

per a que l'esfulle qualsevol vianant?

Li entren els porcs senglars a devastar-la

i els animals salvatges la pasturen. R.

Déu de l'univers,

gireu des del cel els vostres ulls,

veniu i visiteu esta vinya,

que la vostra mà havia plantat

i havia fet robusta i forta. R.

No ens apartarem mai més de vós;

guardeu-nos vós la vida

per a invocar el vostre nom.

Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos,

feu-nos vore la claror de la vostra mirada

i serem salvats. R.

Lectura segona Fl 4,6-9

El Déu de la pau serà amb vosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, no vos inquieteu per res. En cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, lloable, tot allò que siga virtuós i digne d'elogi. Practiqueu allò que de mi heu aprés i rebut, sentit i vist, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Mt 21,33-43

Passarà la vinya a uns altres

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:

«Escolteu una altra paràbola:

Un propietari plantà una vinya, la voltà d'una tanca, li excavà un cup, li construí una torre de guaita, li deixà uns vinyaters que la cultivaren, i se n'anà del país.

Quan s'acostava el temps de la verema, envià els seus servents per a collir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar; a un altre el van traure a pedrades.

Ell envià més servents que la primera vegada, però els tractaren igual.

Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en vore'l, es digueren: Eixe és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat. I l'agafaren, el van traure fora de la vinya i el mataren. 

Quan torne l'amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters?».

Li responen:

«Farà matar de mala manera aquells mals hòmens i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al temps de la verema».

Jesús els diu:

«No heu llegit mai allò que diuen les Escriptures: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen? Per això vos dic que el Regne de Déu vos serà llevat i serà donat a un poble que el farà fructificar»

Amb la paràbola de la vinya i els llauradors perversos en l'Evangeli de hui, Jesús presenta la Història de la Salvació: com el poble d'Israel, la vinya que no va donar els seus fruits, rebutjant als profetes i, finalment, assassinant el fill de l'amo de la vinya, el mateix que serà crucificat. A partir d'ací, el Regne de Déu serà llevat a la casa d'Israel i se li donarà a un poble que el farà fructificar, l'Església. Però moltes vegades no donem tampoc els cristians els fruits de bones obres que el Senyor espera de nosaltres i estem com devastats pels enemics de la fe. Amb el salm demanem: «Senyor, renoveu-nos, feu-nos vore la claror de la vostra mirada i serem salvats».

• Papa Francesc: La paràbola dels vinyaters (2017)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Associació Josep Climent: Missa d'Onze.
• Missa d'À Punt: Els nostres fills... són vostres (Claret Sanctus Paulus)

Sant Lluís Bertran

Sant Lluís Bertran, de Zurbarán

Sant Lluís Bertran va nàixer a València l'1 de gener de 1526. A 18 anys va ingressar en els dominics. Era tan forta la seua entrega i generositat per a servir l'ideal de sant Doménec de Guzmán que prompte va destacar per les seues penitències i austeritats, pel recolliment en les llargues hores que passava davant del Santíssim Sacrament de l'Eucaristia i per la transparència de la seua vida.
Més endavant l'esperit missioner es va imposar en la seua vida, i va anar a Nova Granada, l'actual Colòmbia, on va estar uns set anys predicant amb la paraula i l'exemple. Les moltes conversions que va aconseguir en este país i els miracles que hi va fer li van valer el sobrenom d'Apòstol de les Índies.
Durant estos anys va destacar pel seu gran esforç per procurar la implantació sòlida de la fe, desarrelant amb eficàcia els cultes pagans.
Després d'una llarga malaltia va morir a València a 55 anys.

Sant Lluís Bertran, prevere, titular de les esglésies parroquials de Tormos, una de Torrent i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. Apòstol de Sud-amèrica. Patró de Colòmbia, de Bunyol i dels novicis dominics.

• Sant Lluís Bertran: Carta a la mare (1577)
• Sant Lluís Bertran (Oro de ley, 1917)
• J.M. Bausset: Sant Lluís Bertran (2015)

Festa de la Mare de Déu de la Soledat a Nules

• J.M. Bausset: La Soledat a Nules (2015)

Santa Faustina Kowalska, verge

Santa Faustina Kowalska, verge de la Congregació de Germanas de la Benaventurada Mare de Déu de la Misericòrdia, que anuncià sol·lícita el misteri de la divina misericòrdia. S'adormi piadosament en el Senyor a la ciutat de Cracòvia, a Polònia. (1938)

 

Santoral

Santa Taís [o Tahís], patrona d'Alexandria.

Santa Pelàgia, verge i màrtir, a la qual sant Joan Crisòstom va dedicar grans alabances. († Antioquia de Síria, en l'actual Turquia, c. 302)

Commemoració de santa Reparada, que és venerada en molts llocs com a verge i màrtir. († c. s. IV)

Sant Fèlix [o Feliu], bisbe, que, ordenat per sant Ambròs de Milà, va ser el primer bisbe de Como. († Como, a la regió italiana de Ligúria, s. IV)

Sant Evodi, bisbe. († Rouen, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, s. V)

Santa Regenfrida, abadessa, qui, amb els seus béns, va fundar el cenobi de Denain i el va presidir dignament. († monestir de Denain, en Hainaut, també a la França actual, s. VIII)

Sant Hug, religiós, que, després d'haver lluitat llarg temps a Terra Santa, va ser designat per a regir la Comanda de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem en esta ciutat, i es va distingir per la seua bondat i la seua caritat cap als pobres. († Gènova, Itàlia, c. 1233)

Beats Joan Adams, Robert Dibdale i Joan Lowe, preveres i màrtirs, que, en temps de la reina Isabel I, per haver servit al poble fidel cadascú al seu lloc, van aconseguir el regne del cel en ser condemnats a mort i martiritzats atroçment a Tyburn. († Londres, 1586)

Beats Laurentí i 45 companys màrtirs, germans maristes († Montcada i Reixac, 1936). Se celebra el 6 de novembre.