30 d'octubre de 2023, dilluns XXX

DILLUNS DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera Rm 8,12-17

Hem rebut l'Esperit que ens ha fet fills

i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéreu així, moriríeu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que vos faça viure una altra vegada en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!» 

Així l'Esperit s'unix personalment al nostre esperit per a donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que patim amb ell per a arribar a ser glorificats amb ell.

Salm responsorial 67,2 i 4.6-7ab.20-21 (R.: 21a)

Que vinga Déu i es dispersen els enemics,

que fuigguen davant d'ell els qui l'odien.

Que s'alegren els justos,

que exulten en presència de Déu,

que canten d'alegria.

R. El nostre Déu és el Déu que salva.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,

és Déu en la seua santa casa.

Déu dona llar als sensesostre,

conduïx els captius a la prosperitat. R.

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

El nostre Déu és el Déu que salva;

són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Cf. Jo 17,17

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 13,10-17

¿No cal, encara que siga dissabte,

alliberar esta filla d'Abraham?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús ensenyava en dissabte en una de les sinagogues. Hi havia allí una dona, malalta des de feia dihuit anys a causa d'un esperit. Anava tota encorbada i no es podia posar dreta de cap manera.

Jesús, en vore-la, la va cridar i li va dir: «Dona, queda lliure de la teua malaltia». Li va imposar les mans i ella es va posar dreta immediatament, i glorificava a Déu.

El cap de la sinagoga, en vore que Jesús havia curat la dona en dissabte, es va indignar i deia a la gent: «La setmana té sis dies faeners. Veniu a fer-vos curar un d'eixos dies, i no hui, que és dissabte».

Però el Senyor li va contestar: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu el bou i l'ase i els porteu de l'estable a l'abeurador. ¿No cal, per tant, encara que siga dissabte, alliberar esta filla d'Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa dihuit anys?»

En sentir estes paraules, els seus contraris hagueren de callar, avergonyits, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

Del papa Francesc, homilia a santa Marta (24 d'octubre de 2016)

No és fàcil caminar en la Llei del Senyor sense caure en la rigidesa. Demanem al Senyor pels nostres germans i germanes que creuen que caminar en la Llei del Senyor és tornar-se rígids. Que el Senyor els faça sentir que Ell és Pare i que li agrada la misericòrdia, la tendresa, la bondat, la mansuetud, la humilitat. I que a tots ens ensenye a caminar en la Llei del Senyor amb eixes actituds.

* * * * *

Aniversari del naiximent del valencià Teodor Úbeda i Gramage, bisbe de Mallorca (Ontinyent 1931)

• Avel·lí Flors i Bonet: Teodor Úbeda Gramatge (2021)

Martirologi Romà

Sant Serapió

1. A Siracusa, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Marcià, considerat com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. II)

2. Commemoració de sant Serapió, bisbe d'Antioquia, cèlebre per la seua erudició i doctrina, que va deixar gran fama de santedat. (c. 211)

3. A Alexandria d'Egipte, santa Eutròpia, màrtir, que per negar-se a rebutjar a Crist va ser torturada cruelment fins a la mort. (c. s. III)

4. A Tànger, ciutat de Mauritània, actual Marroc, passió de sant Marcel, centurió, que el dia de l'aniversari de l'emperador, mentre els altres oferien sacrificis es va llevar les insígnies de la seua funció i les va llançar al peu dels estendards, afirmant que per a ser cristià no podia continuar mantenint el jurament militar, perquè havia d'obeir solament a Crist, i així va consumar el seu martiri en ser immediatament decapitat. (298)

5. A Lleó, a Espanya, sants Claudi, Luperc i Victori, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van patir la mort per Crist. (c. 303/304)

6. A Cumes, lloc de la Campània, regió actualment d'Itàlia, sant Màxim, màrtir. (c. 303)

7. A Càpua, també a la Campània, sant Germà, bisbe, del qual parla el papa sant Gregori el Gran en els seus escrits. (c. 540)

Bisbe de Càpua. Enviat pel papa Hormisdes a Constantinoble com a nunci, per a posar fi, juntament amb l'emperador Justinià, a un llarg cisma, va tenir un èxit complet en les seues gestions.

8. A Potenza, a l'antiga regió de Lucània, de nou a la Itàlia actual, sant Gerard, bisbe. (1122)

9. A Cividale del Friuli, al territori de Venècia, de nou a la Itàlia actual, beata Benvinguda Boiani, verge, germana de Penitència de Sant Doménec, que va passar tota la seua vida entregada a l'oració i a l'austeritat. (1292)

10. A Winchester, a Anglaterra, beat Joan Slade, màrtir, que per negar la competència de la reina Isabel I en les qüestions espirituals va ser penjat i esquarterat. (1583)

11. A Limerick, població d'Irlanda, mort del beat Terenci Albert O'Brien, bisbe i màrtir, de l'Orde de Predicadors, que, nomenat per a la seu d'Emly, va treballar amb obstinació en favor dels afectats per la pesta, però sota el règim d'Oliver Cromwell, que odiava la fe catòlica, va ser detingut pels soldats i conduït al patíbul. (1651)

12. A Acri, localitat de Calàbria, beat Àngel, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va viatjar per tot el regne de Nàpols predicant la Paraula de Déu en un estil adaptat a la gent senzilla. (1739)

13. A Angers, a França, beat Joan Miquel Langevin, prevere i màrtir, que, decapitat per raó del seu sacerdoci, va ser el primer d'una llarga llista de més de cent hòmens i dones que durant la Revolució Francesa van romandre unànimes i constants en la confessió de la fe cristiana. (1794)

14. A la localitat de Dolinka, prop de Kharagandí, al Kazakhstan, beat Aleix Zaryc'kyj, prevere i màrtir, que en un règim contrari a Déu va ser deportat a un camp de concentració, i en el combat per la fe va aconseguir la vida eterna. (1963)