9 d'octubre de 2023, dilluns: Sant Donís

DEDICACIÓ DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL

BASÍLICA METROPOLITANA DE VALÈNCIA

• 

  Porta dels Apòstols de la Seu
  de València (1886)

  Solemnitat a la catedral: Lectures.
• Festa a la ciutat i diòcesi de València: Lectures.

• Vicent Sorribes: Dedicació de l'Església Catedral de València (1951)
• J.M. Bausset: La Dedicació de la Catedral de València (2015)

Nou d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana

• J.M. Giménez: El 9 d'Octubre del 1917 (1917)
• Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Homilia en el VII centenari de la mort del rei Jaume I (1976)
• Josep Maria Cases, bisbe de Sogorb-Castelló: Valencians, cristians, ciutadans (1988)
• Ramon Arnau: Sentit cristià del 9 d'Octubre
• J.V. Gómez Bayarri: La festivitat del 9 d'Octubre a través de les cròniques (2015)
• Paraula del dia: senyera (AVL)

DILLUNS DE LA SETMANA XXVII DURANT L'ANY / I

Lectura primera Jn 1,1-2,1.11

Jonàs va intentar fugir lluny de la presència del Senyor

Comença la profecia de Jonàs

El Senyor va fer sentir la seua paraula a Jonàs, fill d'Amitai, i li va dir: «Ves a predicar a Nínive, la gran ciutat, i fes-li saber que m'ha arribat el clam de la seua maldat».

Però Jonàs va intentar fugir a Tarsis, lluny de la presència del Senyor. Va baixar, per tant, a Jafa, va trobar un vaixell que anava a Tarsis, va pagar el passatge i es va embarcar per a anar-se'n a Tarsis, lluny de la presència del Senyor.

Però el Senyor va desencadenar sobre el mar un huracà i una tempestat tan violenta que pareixia que la nau s'havia de partir. Els mariners, desesperats, cridaven invocant cada u el seu déu i, per a alleugerir la nau, llançaren la càrrega a la mar. 

Mentrestant Jonàs s'havia gitat al fons de la coberta, on dormia profundament. El capità se li va acostar i li va dir: «¿Què fas ací, dormint? Alça't i invoca al teu Déu. Potser es recordarà de nosaltres i no morirem ofegats».

Els mariners es digueren entre ells: «Tirem sorts per a saber qui és el culpable d'este mal».

Tiraren les sorts i va tocar a Jonàs. Ells li demanaren que els explicara quin era el seu ofici, d'on venia, de quin país era, a quin poble pertanyia. Jonàs els va respondre: «Jo soc hebreu i venere el Senyor, el Déu del cel, que ha fet el mar i la terra».

Quan els mariners saberen que Jonàs intentava fugir de la presència del Senyor, es van espantar i li van dir: «Què has fet!» Després li van preguntar què podien fer amb ell per tal que es calmara la mar, ja que el temporal anava creixent. Ell els va respondre: «Tireu-me a l'aigua i la mar es calmarà: és per culpa meua que s'ha desencadenat este temporal».

Els mariners intentaren tornar a terra a força de rems, però no podien, perquè la mar s'encrespava més i més. Aleshores invocaren al Senyor dient-li: «Ah, Senyor, si no volem naufragar hem de sacrificar la vida d'este home; no ens demaneu comptes de la mort d'un innocent, perquè vós, Senyor, heu volgut que fora així».

Després tiraren Jonàs a l'aigua i es va calmar la tempestat. Aquells hòmens sentiren una gran veneració pel Senyor, oferiren una víctima i feren promeses.

Mentrestant el Senyor va disposar que un gran peix engolira a Jonàs, i Jonàs va estar dins del ventre del peix tres dies i tres nits. Després el Senyor va ordenar al peix que vomitara Jonàs a terra.

Salm responsorial Jn 2,3.4.5.8 (R.: 7c)

Enmig del perill he clamat al Senyor,

i ell m'ha respost.

He cridat auxili

des de l'entranya del país dels morts,

i vós m'heu escoltat.

R. Senyor, Déu meu,

heu tret de la fossa la meua vida.

M'heu llançat a les profunditats del mar,

i les fonts dels rius m'han engolit;

tots els rompents de les onades

m'han passat per damunt. R.

Jo pensava:

«M'heu privat de la vostra mirada.

Ah, si poguera contemplar de nou

el vostre temple sant!» R.

Quan ja se m'escapava la vida,

m'he recordat del Senyor.

Vos ha arribat la meua pregària,

ha arribat al vostre temple sant. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres tal com jo vos he amat.

Evangeli Lc 10,25-37

¿I qui són eixos altres?

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei s'alçà i, per posar a prova a Jesús, li va fer esta pregunta: «Mestre, ¿què he de fer per a posseir la vida eterna?» Jesús li digué: «¿Què hi ha escrit en la Llei? ¿Com ho lliges?» Ell contestà: «Ama el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i ama els altres com a tu mateix». Jesús li digué: «Has respost bé: fes això i viuràs».

Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: «¿I qui són eixos altres que he d'estimar?» Jesús contestà dient:

«Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà a aquell lloc; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge, arribà prop d'ell, el va vore i se'n compadí. Se li acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i li les embenà; després el pujà a la seua pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se n'ocupà. L'endemà va traure's dos denaris i els donà a l'hostaler dient-li: "Ocupa't d'ell i, quan jo torne a passar, et pagaré les despeses que faces de més". ¿Qui d'eixos tres et pareix que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans de bandolers?»

Ell respongué: «El qui es va compadir d'ell». Jesús li digué: «Ves, i tu fes igual».

* * * * *

Dia Mundial del Correu

Instaurat per primera vegada l’any 1969, la UPU (Unió Postal Universal) va declarar el 9 d’octubre com a Dia Mundial del Correu. Esta institució, establida en 1874 i la seu de la qual es troba a Berna, Suïssa, és la segona organització internacional més antiga en l’àmbit mundial.

Santoral

Sant Donís [o Dionís o Dionisi], bisbe, i companys, màrtirs (mem. ll). Segons la tradició. Dionisi, enviat pel Romà Pontífex a la Gàl·lia, va ser el primer bisbe de París, i allí, juntament amb el prevere Rústic i el diaca Eleuteri, van patir tots als afores de la ciutat. (s. III). 

Sant Donís és titular d'una església parroquial a València. A la ciutat de València i la redor se celebra amb la mocadorada, perquè hui és el dia dels enamorats valencians. 

• Capella de Sant Donís i Santa Margarida (Seu de València)

Sant Joan Leonardi, prevere, que va deixar la ciutat de Lucca, a la regió italiana de Toscana, on exercia com a farmacèutic, per a arribar a ser sacerdot, i amb la finalitat d'ensenyar als xiquets la doctrina cristiana, restaurar la vida apostòlica del clero i propagar la fe cristiana, va instituir l'Orde de Clergues Regulars, més tard dits de la Mare de Déu, la qual cosa el va portar a patir per això moltes contradiccions. També va iniciar el Col·legi de Propaganda Fide, en el qual, esgotat pels treballs, va descansar piadosament. (1609)

Commemoració de sant Abraham, patriarca i pare de tots els creients, que, cridat per Déu, va eixir de la seua pàtria, la ciutat d'Ur de Caldea, i va peregrinar per la terra que l'Altíssim li havia promés a ell i als seus descendents. Va manifestar tota la seua fe en Déu, esperant contra tota esperança perquè no va negar-se a oferir en sacrifici el fill unigènit, Isaac, que el Senyor li havia donat, ja ancià, de la seua esposa Sara.

Passió dels sants Diodor, Diomedes i Dídim. (Laodicea, a Síria, s. inc.)

Sant Domí, màrtir. (Fidenza, al territori de Parma, a la Itàlia actual, en la via Clàudia, s. IV)

Commemoració de santa Públia, qui, en morir el seu marit, va entrar en un monestir. En este lloc, mentre cantava amb les seues companyes vèrgens les paraules del salm «els ídols dels gentils són or i plata» i «siguen semblants els que els fan», van ser escoltades per l'emperador Julià l'Apòstata, que passava per allí, qui va ordenar que la bufetejaren i reprengueren amb aspror. (Antioquia de Síria, hui Turquia, s. IV)

Sant Sabí de Bigorra, eremita, que va il·lustrar la vida monàstica a Aquitània. (regió de Bigorra, als peus de les muntanyes Pirinenques franceses, s. V)

Sant Domní, eremita. (Città di Castello, al costat del Tíber, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, 610)

Sant Gislé, que va viure com a monjo en una cel·la que ell mateix s'havia construït. (Al territori d'Hainaut, a Austràsia, hui Alemanya, s. VII)

Sant Deusdedit, abat, que va ser empresonat pel tirà Sicard i, consumit per la fam i les privacions, va entregar el seu esperit a Déu. (Al monestir de Montecassino, a Itàlia, 834)

Sant Gunter de Brevnov, eremita, qui, després d'abandonar els béns de la terra, va abraçar la vida monàstica i després es va retirar a la soledat dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir deslligat de tot, però al mateix temps molt unit a Déu i als hòmens. (Al monestir de Brevnov, a Bohèmia, hui Txèquia, 1045)

Sant Bernat de Rodez, abat dels canonges regulars d'eixe cenobi. (En el monestir de Montsalvy, a França, 1110)

Sant Lluís Bertrán, prevere de l'Orde de Predicadors, qui, a Amèrica meridional, va predicar l'evangeli de Crist i va defensar diversos pobles indígenes. (València, 1581) Se'n feu memòria ahir a l'arxidiòcesi de València.

Sants màrtirs Innocenci de la Immaculada (Manuel) Canoura Arnau, prevere de la Congregació de la Passió, i huit companys* dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant la revolució van ser assassinats sense judici previ, i van aconseguir així la victòria. (Turón, al Principat d'Astúries, 1934)

* Els noms són: sants Ciril Bertran (Josep) Sanz Tejidor, Marcià Josep (Filomé) López López, Victorià Pius (Claudi) Bernabé Cano, Julià Alfred (Vilfrid) Fernández Zapico, Benjamí Julià (Vicent) Alonso Andrés, August Andreu (Romà) Martín Fernández, Benet de Jesús (Hèctor) Valdivieso Sáez i Anicet Adolf (Manuel) Seco Gutiérrez.