8 de setembre de 2024, diumenge: Nativitat de Maria

Festa de la Nativitat de la Mare de Déu

Mare de Déu del Rebollet

Festa de la Nativitat de la Benaurada Mare de Déu, de l'estirp d'Abraham, nascuda de la tribu de Judà i de la progènie del rei David, de la qual va nàixer el Fill de Déu, fet home per obra de l'Esperit Sant, per a alliberar la humanitat de l'antiga servitud del pecat (elog. del Martirologi Romà).

Solemnitat a la diòcesi de Tortosa

Titular de les esglésies parroquials d'Alcalalí, Alcoi, Aljorf, Almassora, Almiserà, Benilloba, Benissoda, Cantereria (Burjassot), Caudete de las Fuentes, la Font de la Figuera, Ludiente, la Llosa de Ranes, Sagunt, Torís, Villahermosa del Río i Xaló.
Solemnitat de la Mare de Déu de Monserrate a la ciutat d'Oriola

PROPI DE LA MISSA

Antífona

Celebrem amb alegria la Nativitat de santa Maria Verge:
d'ella ha nascut el sol de justícia,
Crist, Senyor nostre.

Es diu el Glòria.

Col.lecta

Concediu, Senyor, als vostres servents el do de la gràcia celestial
i, ja que la maternitat de santa Maria verge
va marcar l'inici de la salvació,
que la festa [solemnitat] del seu naiximent faça créixer la pau en nosaltres.
Per nostre Senyor Jesucrist.

Lectures de la festa i de les solemnitats:

Lectura primera Mi 5,2-5a; hebreu 5,1-4a

Fins que la mare haurà tingut un fill

Lectura de la profecia de Miquees

Açò diu el Senyor:
«Tu, Betlem Efrata,
eres menuda per a figurar
  entre les famílies de Judà:
però de tu eixirà
el qui ha de regir Israel.
Els seus orígens són antics,
  des dels temps eterns».
El Senyor els tindrà abandonats
fins que la mare haurà tingut un fill;
aleshores la resta dels germans
es reunirà amb els fills d'Israel.
Es presentarà a fer de pastor
  amb la majestat del Senyor,
amb la glòria
  del nom del Senyor, el seu Déu.
I viuran en pau, perquè ell serà gran
d'un extrem a l'altre de la terra.
Ell serà la pau.

O bé:

Lectura primera Rm 8,28-30

Déu destina els qui coneixia d'abans que existiren

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seua; perquè ell, que els coneixia d'abans que existiren, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha sigut així el primogènit de molts germans.
Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

Salm responsorial 12,6ab.6cd. (R.: Is 61,10)

Jo confie en el teu amor,
el meu cor s'alegra perquè m'has salvat.

R. Aclame el Senyor plena de goig.

I cante al Senyor pels seus favors. R.

Al·leluia

Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser alabada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist, Senyor nostre.

Evangeli Mt 1,1-16,18-23

Ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham.
Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans. Judà va ser pare de Fares i Zara, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron, i Hesron ho va ser d'Aram; Aram va ser pare d'Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab; Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut; Obed va ser pare de Jessé, i Jessé, pare de David, el rei.
David va ser pare de Salomó, nascut de la dona d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies, i Abies, d'Asà; Asà va ser pare de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d'Acaz; i Acaz, d'Ezequies; Ezequies va ser pare de Manassés; Manassés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.
Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim, i Eliaquim, d'Azor; Azor va ser pare de Sadoc; Sadoc, d'Aquim, i Aquim, d'Eliüd; Eliüd va ser pare d'Eleazar; Eleazar, de Matan, i Matan, de Jacob; Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, l'anomenat Messies.
El naiximent de Jesucrist va ser d'esta manera:
Maria, sa mare, estava promesa amb Josep i, abans de viure junts, resultà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu home, que era just i no volia denunciar-la, va decidir repudiar-la en secret. Però no feu més que prendre està decisió, quan se li va aparéixer en somnis un àngel del Senyor que li va dir: «Josep, fill de David, no tingues recel d'endur-te a ta casa a Maria com a esposa, perquè ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús, ja que ell salvarà el seu poble dels pecats».
Tot açò va passar per tal que es complíra allò que el Senyor havia anunciat per boca del profeta: 
«La verge tindrà un fill, i li posaran de nom Emmanuel», que vol dir «Déu amb nosaltres».

Sobre les ofrenes

Que ens ajude, Senyor,
la humanitat del vostre Fill unigènit,
qui, en nàixer de la Verge,
en compte de disminuir va consagrar la integritat de la Mare;
feu que ens deslliure de les nostres culpes
i així torne acceptable l'ofrena que vos presentem.
Ell, que viu i regna pels segles dels segles.

Antífona de la comunió   Cf. Is 7,14; Mt 1,21

La Verge tindrà un Fill:
ell salvarà el seu poble dels pecats.

Després de la comunió

Que s'alegre, Senyor, la vostra Església,
que heu nodrit amb estos sants misteris
el dia de la joiosa celebració
del naiximent de santa Maria verge,
esperança i aurora de salvació per a tot el món.
Per Crist, Senyor nostre.

DIUMENGE XXIII / Cicle B


Lectura primera Is 35,4-7a

Les orelles dels sords es destaparan i la llengua del mut cridarà de goig

Lectura del llibre d'Isaïes

Digueu als dèbils de cor: Sigueu valents, no tingueu por: Ací teniu el vostre Déu, que ve a fer justícia; la paga de Déu està ací, és ell mateix qui ve a salvar-vos.
Llavors s'obriran els ulls dels cegos i les orelles dels sords es destaparan; el coixo botarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat en el desert, han nascut torrents en l'estepa, les terres ardents ara són estanys, el país de la set està ple d'ullals.

Salm responsorial 145,6c-7.8-9a.9bc-10 (R.: 1)

El Senyor es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els captius.

R. Alaba el Senyor, ànima meua.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor dona la vista als cegos,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor ama els justs,
el Senyor guarda els forasters. R.

Manté les viudes i els òrfens,
però capgira els camins dels malvats.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura segona Jm 2,1-5

¿No sabeu que Déu ha elegit els pobres per a fer-los hereus del Regne?

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans, no heu de comprometre la fe que teniu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, fent distinció de persones. Suposem que a la vostra reunió entra una persona ben vestida i amb un anell d'or, i entra també una pobra mal vestida. Si feu cas a la persona ben vestida i li dieu: «Assenta't ací, en el lloc d'honor», però a la pobra li dieu: «Tu queda't dret o assenta't ací, als meus peus», ¿no esteu fent discriminació entre vosaltres? ¿No sou uns jutges que es guien per criteris injusts?
Escolteu, benvolguts germans: ¿No sabeu que Déu ha elegit els pobres d'este món per a fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'amen?

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,
i curava, entre la gent, totes les malalties.

Evangeli Mc 7,31-37

Fa que els sords senten i que els muts parlen

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.
Li portaren un sord, que a penes podia parlar, i li demanaven que li imposara les mans. Jesús se l'endugué a part, lluny de la gent, li ficà els dits en les orelles i li tocà la llengua amb la saliva. Després alçà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «Obri't».
A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho digueren a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven a tots. I, totalment meravellats, deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords senten i que els muts parlen». 
 
Jesús ens dona la llibertat verdadera per a sentir i escoltar i així aconseguir l'herència eterna. La curació del sordmut és tot un treball corporal i espiritual de Jesús. Ocupa les seues mans que toquen, la seua saliva amb la qual toca la seua llengua, la seua mirada cap al cel, el seu sospir, i les seues paraules: «effetá». No només sentir, en sentit corporal, sinó escoltar i parlar. Escoltar la paraula de salvació de Jesús, i escoltar els altres i sentir amb ells, eixir de l'aïllament i servir l'altre, seguint el camí d'una verdadera salvació espiritual. És el camí de l'Església, que vol comunicar-se amb tots sense distinció de persones i gemega amb tots enmig d'esta creació.

* * * * *

Dia de les Marededeus Trobades


La Mare de Déu de l'Olivar (Alaquàs), la Mare de Déu del Do (Alfafar), Nuestra Señora de Monserrate (Daya Vieja, Hurchillo i Torremendo), la Mare de Déu de Sales (Sueca), la Mare de Déu de Loreto (Ador, Bufali, Cuevas de Utiel, Venta del Moro, Xàbia), la Mare de Déu de la Salut (Xirivella), titulars de les respectives esglésies parroquials.

Festa del santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (Altura) [pregària]; festa de la Mare de Déu de la Cova Santa a Algimia de Almonacid i Toràs.

La Mare de Déu del Do (Llocnou de la Corona); la Mare de Déu de l'Ortisella (Benafigos); la Mare de Déu de la Misericòrdia (Borriana); la Mare de Déu de l'Avellà (Catí); la Mare de Déu de les Virtuts (Cox), titular de les esglésies parroquials de Calp, el Fondó de les Neus, Monforte del Cid, Tàngel i Villena.
La Mare de Déu de la Balma (Sorita); la Mare de Déu de Vallivana (Morella i Picassent); la Mare de Déu de Montserrat (Oriola, Picanya i Daya Vieja); la Mare de Déu de l'Oreto (l'Alcúdia); la Mare de Déu de la Salut (Algemesí, Elda i Redován); la Mare de Déu d'Agres, la Mare de Déu del Rebollet (Oliva), la Mare de Déu de la Llet (Torres Torres); la Mare de Déu del Remei (Monòver i Utiel), la Mare de Déu de Loreto (Santa Pola i Xàbia); la Mare de Déu de la Font (Castellfort); la Mare de Déu de la Costa (Cervera del Maestrat); la Mare de Déu de Gràcia (Castielfabib i Pina de Montalgrao); la Mare de Déu del Llosar (Vilafranca); la Mare de Déu dels Afligits (Alfara de la Baronia); la Mare de Déu de Montiel (Benaguasil); la Mare de Déu del Fonament (Benissanó); la Mare de Déu contra les Febres (Canet d'en Berenguer); Santa Maria (Carlet); la Mare de Déu dels Xics (la Font de la Figuera); la Mare de Déu al Peu de la Creu (Puçol), la Mare de Déu del Castell (Corbera); la Mare de Déu d'Albuixec, titular de l'església parroquial.
Vírgen del Castillo (Chiva); Vírgen de Tejeda (Castielfabib); Nuestra Señora de Belén, titular de les esglésies parroquials de La Aparecida, Bigastro, Crevillent, Jacarilla, etc.

Memòries


Beats valencians Marí Blanes i Giner (memòria a Alcoi) i Ismael Escrihuela i Esteve (memòria a Tavernes de la Valldigna), pares de família, màrtirs; beat valencià Pasqual Fortuño i Almela, prevere franciscà, màrtir (memòria a Vila-real).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 8 de setembre

2. A Roma, commemoració de sant Adrià, màrtir a Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, en honor del qual el papa Honori I va convertir en església la sala del Senat Romà. (s. inc.)

3. A Alexandria, a Egipte, sants Faust, Dió i Amoni, preveres i màrtirs, que van rebre la corona martirial juntament amb sant Pere, bisbe, en la persecució sota l'emperador Dioclecià. (c. 311)

4. A Bagrevand, a l'antiga Armènia, actual Turquia, sant Isaac, bisbe, que, per a fomentar la vida cristiana, va traduir a l'idioma armeni la Sagrada Escriptura i la Litúrgia, es va adherir a la fe del Sínode d'Efes i finalment, expulsat de la seu, va morir en el desterrament. (438)

5. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sepultura del papa sant Sergi I, d'origen sirià, que va treballar en favor de l'evangelització de Saxònia i de Frísia, i buscant l'arranjament de dissensions i litigis, va preferir la mort a consentir els errors. (701)

6. A Freising, a Baviera, actual Alemanya, sant Corbinià, que, ordenat bisbe, va obtindre fruits abundants predicant l'Evangeli entre els habitants de la regió bavaresa. (725)

7. A Pébrac, territori de lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay],  a França, sant Pere de Chavanon, prevere, que, aspirant a una vida més perfecta es va retirar a este lloc, on va construir i va presidir un cenobi de canonges regulars. (c. 1080)

8. A Pesaro, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beata Serafina Sforza, que després de patir moltes adversitats en la vida conjugal, després de quedar viuda va passar humilment els restants anys de la seua vida sota la Regla de Santa Clara. (1478)

9. A València, sant Tomàs de Villanueva, bisbe, que a Espanya se celebra el dia 10 d'octubre. (1555)

10. A Durham, a Anglaterra, beats màrtirs Tomàs Palaser, prevere, Joan Norton i Joan Talbot, condemnats a mort per la reina Isabel I, el primer, per tornar a Anglaterra com a sacerdot, i els altres, per protegir-lo. Tots ells van ser executats en el patíbul. (1600)

11. A Nova Cartagena, a Colòmbia, mort de sant Pere Claver, prevere, la memòria del qual se celebra demà. (1654)

12. A Nagasaki, del Japó, beats Antoni de Sant Bonaventura, de l'Orde de Germans Menors, Doménec Castellet, de l'Orde de Predicadors, preveres, i vint companys*, màrtirs, estos últims laics, i molts d'ells xiquets, que per la seua fe en Crist, van patir el martiri a foc o a espasa. (1628)

Els seus noms són: beats Doménec de Nagasaki, religiós de l'Orde de Germans Menors; Tomàs de Sant Jacint i Antoni de Sant Doménec, religiosos de l'Orde de Predicadors; Llúcia Lluïsa, viuda; Joan Tomachi i els seus fills Doménec, Miquel, Tomàs i Pau; Joan ImamuraPau Sandayu Aybara, Romà Aybara i el seu fill Lleó, Jaume Hayashida, Mateu ÁlvarezMiquel Yamada i el seu fill Llorenç, i Lluís Higashi i els seus fills Francesc i Doménec.

13. A Marsella, a França, trànsit del beat Frederic Ozanam, el qual, home esclarit en erudició i pietat, va defendre i va propugnar amb la seua eminent doctrina les veritats de la fe, va prestar assídua caritat als pobres en la Societat del Sant Vicent de Paül i, com a excel·lent pare de família, va fer de la seua llar una església domèstica. (1853)

14. A Almeria, a Espanya, beats Josep Cecili (Bonifaci) Rodríguez González, Teodomir Joaquim (Adrià) Sainz Sainz i Evenci Ricard (Eusebi Alfons) Urjurra, màrtirs, germans de les Escoles Cristianes, tots els quals van aconseguir la palma del martiri en la persecució religiosa durant la guerra. (1936)

15. A Alcoi, capital de l'Alcoià, beat valencià Marí Blanes Giner, màrtir, que, sent pare de família, va rebre de Déu la vida eterna després de patir la mort a mans d'hòmens, en dies de la mateixa persecució religiosa. (1936)

16. A Paterna, comarca de l'Horta Nord, beat valencià Ismael Escrihuela Esteve, màrtir, pare de família, que pel martiri es va fer partícip de la victòria de Crist, durant la mateixa persecució. (1936)

17. A Vila-real, a la Plana Baixa, beat valencià Pasqual Fortuño Almela, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que va ser coronat de glòria pel seu testimoniatge de Crist. (1936)

18. A Bunyol, comarca de la Foia de Bunyol, beates Josepa de Sant Joan de Déu Ruano Garcia i Maria Dolors de Santa Eulàlia Puig Bonany, vèrgens de la Congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats i màrtirs, que van rebre ambdues la corona de la glòria en el seu martiri cruent durant la mateixa persecució contra la fe religiosa. (1936)

19. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Adam Bargielski, prevere i màrtir, que per salvar al seu rector es va entregar als enemics de la fe i, després de patir una cruel presó, va emigrar invicte a la glòria eterna. (1942)

20. A la localitat de Gross-Rosen, a Silèsia, també a Alemanya, beat Ladislau Bladzinski, prevere de la Congregació de Sant Miquel i màrtir, que, en la mateixa persecució, va ser deportat pels enemics de l'Església des de la seua pàtria, Polònia, a treballs forçats en pedreres, on després va ser assassinat. (1944)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

16 de setembre de 2024, dilluns XXIV

DILLUNS DE LA SETMANA XXIV / II Lectura primera 1C 11,17-26.33 Si hi ha divisions entre vosaltres, el resultat és que ja no feu el sopar del...

entrades populars