9 de setembre de 2024, dilluns XXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXIII / II

Lectura primera 1C 5,1-8

Abandoneu el rent vell:

Crist, el nostre anyell pasqual, ha sigut immolat

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, s'ha sabut per tot arreu que u de la vostra comunitat fa vida amb la seua madrastra. ¡Una immoralitat tan gran no es veu ni entre els pagans!

I en lloc de tindre'n pena i d'excloure de la comunitat l'home que ha fet això, vosaltres tan satisfets!

Jo, absent en el cos, però present en l'esperit en la reunió dels germans, i, com si fora present, ja he decidit què cal fer amb l'home que viu així: En el nom de Jesús, el nostre Senyor, reuniu-vos juntament amb mi, que seré present en l'esperit, i pel poder de Jesús, el nostre Senyor, entreguem este home en mans de Satanàs, que el castigarà en el cos; però així se salvarà el seu esperit el dia del Senyor.

¡No està bé que visqueu tan desvanits! ¿No sabeu que un poc de rent fa pujar tota la pasta? Abandoneu el rent vell per tal de ser una pasta nova, ja que sou com pans sense rent, ara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha sigut immolat. Per això, celebrem la Pasqua, no amb el rent vell, el rent de la maldat i de la malícia, sinó amb els pans sense rent de la sinceritat i de la veritat.

Salm responsorial 5,5-6.7.12 (R.: 9a)

Vós no sou un Déu

que es complaga en la maldat,

no accepteu l'arrogant en la vostra casa;

els qui viuen obcecats

no aguanten la vostra mirada.

R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.

Detesteu els amics de males arts,

destruïu els mentirosos;

l'home fals i sanguinari,

vós l'abomineu, Senyor. R.

Que s'alegren els qui es refugien en vós,

que ho celebren per sempre;

empareu-los, que puguen celebrar-ho

els qui estimen el vostre nom. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 6,6-11

Esperaven a vore si curaria en dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Un dissabte Jesús va entrar en la sinagoga i ensenyava. Hi havia un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els fariseus i els mestres de la Llei esperaven a vore si curaria en dissabte, ja que buscaven un motiu per a acusar-lo.

Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, va dir a l'home que tenia paralitzada la mà: «Alça't i posa't ací al mig». Ell es va posar al mig.

Després Jesús els va dir: «Vos pregunte: ¿què està permés en dissabte, fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?» Després se'ls va mirar un per un i va dir a l'home: «Estén la mà». L'home ho va fer i recobrà el moviment.

Però ells, ofuscats, discutien els uns amb els altres què podien fer contra Jesús.

* * * * *

 

Sant Pere Claver, prevere (mem. ll.).

Pere Claver va nàixer a Verdú (Urgell) l'any 1580. A partir del 1596 estudià lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Especialment Sant Alfons Rodríguez, porter del col·legi jesuïta de Palma de Mallorca, despertà en ell la vocació de missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí, fins a la mort, un apostolat especialment dedicat als esclaus negres, fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus negres". Extenuat, morí a Cartagena d'Índies el dia 8 de setembre de 1654; va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888. Més tard, l'any 1896, el mateix Papa el declarà Patró de les missions entre negres. [Font]

• J.M. Bausset: Sant Pere Claver (2015)

Aniversari del naiximent de Manuel Sanchis Guarner (1911)

FESTES

Festa a Agres, Alfara de la Baronia, Benaguasil, Benissanó, Castielfabib, Caudiel, Cervera del Maestrat, Elda, Jacarilla, Llocnou de la Corona, Monòver, Pina de Montalgrao, Puçol, Sumacàrcer, Torres Torres, Villamalur i Xirivella

A Alaquàs, festa al Santíssim Crist de la Bona Mort

A Picassent, festa al Santíssim Crist de la Fe

A Toràs, festa al Santíssim Crist de la Misericòrdia

A Mutxamel, festa a la Mare de Déu de Loreto

A Peníscola, festa a la Mare de Déu de l'Ermitana

• J.M. Bausset: Mare de Déu de l'Ermitana (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 9 de setembre

Sant Pere Claver, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, que a Nova Cartagena, ciutat de Colòmbia, durant més de quaranta anys va consumir la seua vida amb admirable abnegació i exímia caritat envers els esclaus negres, i en va batejar amb la seua pròpia mà a quasi tres-cents mil. (1654)

2. A Roma, al cementeri ad Duas Lauros, de la via Labicana, sant Gorgoni, màrtir. (d. 203)

El culte a este màrtir, que va morir a Roma, és testimoniat des del segle VI pel martirologi Jeronimià i el Gelasià.

3. Al territori de Sabina, en la trentena milla des de Roma, sant Jacint, màrtir. (s. inc.)

4. Al monestir de Clonmacnoise, a la vora del riu Shannon, a Hibèrnia, hui Irlanda, sant Ciaran (o bé Querà o Kieran), prevere i abat, fundador d'este cenobi. (s. VI)

5. A Castella la Nova, regió d'Espanya, beata Maria Toríbia (Santa Maria de la Cabeza), esposa de sant Isidre llaurador, amb qui va portar vida humil i recaptosa. (s. XII)

6. A York, a Anglaterra, beat Jordi Douglas, prevere i màrtir, el qual, oriünd d'Escòcia, mestre d'escola i ordenat sacerdot a París, sota el regnat d'Isabel I va patir el patíbul per persuadir uns altres a abraçar la fe catòlica, i va emigrar, així, vencedor al cel. (1587)

7. A Münster, a Alemanya, beata Maria Eutímia (Emma) Üffing, verge de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Mare de Déu dels Dolors, que va passar la seua vida servint els malalts, mostrant la seua exímia pietat, la seua benignitat i l'oblit de si mateixa. (1855)

8. A Gramat, a la regió de Cahors, a França, beat Pere Bonhomme, prevere, que es va distingir per les missions populars i l'evangelització dels llauradors, i va fundar la Congregació de Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari, per a cuidar jóvens, malalts i necessitats. (1861)

9. A Port Louis, de l'illa anglesa de Maurici, a l'Oceà Índic, beat Jaume Desideri Laval, prevere, que, després d'exercir alguns anys de metge, va ingressar com a missioner en la Congregació de l'Esperit Sant, on va portar esclaus negres a la llibertat de fills de Déu. (1864)

10 Beata Alfonsa-Maria (Elisabet) Eppinger, (1814-Niederbronn-les-Bains, França, 1867). Fundadora de la Congregació de les Germanes del Diví Redemptor.

11. A Bilbao, ciutat del País Basc, beat Francesc Gárate Aranguren, religiós de l'orde de la Companyia de Jesús, que es va santificar practicant la humilitat en l'exercici de porter durant quaranta-dos anys. (1929) La Companyia de Jesús el celebra demà.

Al caseriu Errekarte, tocant a Loiola, al País Basc, va nàixer l'any 1857, el germà Gárate. Acabats els estudis elementals, es va dedicar el 1871 als treballs domèstics en el col·legi jesuític d'Ordunya "Nuestra Señora de la Antigua". Ingressà a la Companyia l'any 1874 a Poyanne (França) i va exercir de 1877 a 1888 l'ofici d'infermer i d'ajudant del sagristà en el Col·legi de Sant Jaume Apòstol, a la Guàrdia, Pontevedra. Després, durant quaranta-un anys i fins a la mort es va fer càrrec de la porteria del Col·legi Universitari de Deusto (Bilbao), on per la seua eminent caritat, laboriositat, delicadesa exquisida i d'altres virtuts, fou un gran exemple per a tothom. Morí el 1929. Joan Pau II l'any 1985 l'inscriví en el catàleg dels Beats. [Font]