DIMARTS DE LA SETMANA XXIII / II
Lectura primera 1C 6,1-11
¿És que un germà ha de litigar contra el seu germà,i ho ha de fer, a més,davant dels qui no són creients?Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, ¿com és possible que algú de vosaltres, quan té una causa contra un altre, s'atrevix a recórrer a un tribunal pagà i no a altres cristians? ¿No sabeu que el poble sant un dia jutjarà el món? I, si heu de jutjar el món, ¿ara no sou capaços de resoldre estos litigis banals? ¿No sabeu que jutjarem fins i tot els àngels? Per això, amb més raó hem de resoldre els conflictes de cada dia.Per a dirimir estos litigis ordinaris recorreu a persones que no pinten res en la comunitat. ¿No vos cau la cara de vergonya? ¿No hi ha entre vosaltres ningú prou sensat per a fer d'àrbitre entre els seus germans? ¿És que un germà ha de litigar contra el seu germà, i ho ha de fer, a més, davant dels qui no són creients? Ja és del tot un descrèdit que litigueu entre vosaltres. Abans d'arribar ací, ¿no val més patir una injustícia o deixar-se robar? Però no: sou vosaltres els qui feu la injustícia i els qui robeu els vostres mateixos germans.¿No sabeu que la gent injusta no heretarà el Regne de Déu? No vos feu il·lusions! Els immorals, els idòlatres, els adúlters, els delicats, els desviats, els lladres, els usurers, els bevedors, els calumniadors, els estafadors no heretaran el Regne de Déu. Alguns de vosaltres éreu d'eixos, però ara, en el nom de Jesús, el Senyor, i per l'Esperit del nostre Déu, ja heu estat llavats, santificats i fets justs.
Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)
Canteu al Senyor un càntic nou,alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.Que es recree Israel en qui l'ha creat,que els fills de Sió celebren el seu rei.R. El Senyor estima el seu poble.O bé:Al·leluia.Alabeu el seu nom amb danses,acompanyeu els cants amb tambors i cítares.Perquè el Senyor estima el seu poble,coronarà de triomf els humils. R.Que els fidels celebren la seua glòria,que el festegen també de nit,mentre els seus llavis glorifiquen a Déu.És la glòria reservada a tots els fidels. R.
Al·leluia Jo 15,16
Soc jo qui vos he escollit del mónper a confiar-vos la missió d'anar per totes parts i donar fruit,un fruit que durarà per sempre.
Evangeli Lc 6,12-19
Va passar tota la nit fent oració a Déu.Després en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenava també Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume d'Alfeu; Simó, anomenat Zelota; Judes, fill de Jaume; i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.Després Jesús amb els deixebles va baixar de la muntanya i va parar en un pla. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una gran multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats pels esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell una força que els curava a tots.
* * * * *
Beat Jacint Orfanell |
- J.M. Bausset: El beat valencià Jacint Orfanell (2015)
- Enric Benavent, bisbe de Tortosa: El beat Jacint Orfanell (2019)
- Emi Turull Pibernat: Testimoniatge i martiri en les cartes de fra Jacinto Orfanell, O.P., des del Japó (1609-1622), publicat en 2019.
A Montcada, festa a Sant Jaume Apòstol
A Rafelbunyol, festa a la Mare de Déu del Miracle
L'Arxiconfraria de la Mare de Déu del Consol del barri de Sagunt de la ciutat de València celebra la festa dels Pans de Sant Nicolau de Tolentí
Festa a Torres Torres i Villena
Aniversari del naiximent de Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano (Sueca 1877)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Josep Ignasi Munilla Aguirre, bisbe d'Oriola-Alacant
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 10 de setembre
1. A Alexandria d'Egipte, sant Nemesi, màrtir, que, acusat falsament de lladre, va ser portat a judici i absolt pel jutge, però després, en la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, va ser acusat de nou davant del jutge Emilià de professar la religió cristiana, motiu pel qual el van turmentar amb suplicis reiterats i, en acabant, va ser cremat al costat d'uns lladres, a semblança del Salvador, que va patir la creu entre ells. (251)
2. Commemoració dels sants Nemesià i companys Fèlix, Luci, un altre Fèlix, Liteu, Polià, Víctor, Jaderes i Datiu, tots els quals, com a bisbes, preveres i diaques, en la violenta persecució que es va alçar a Àfrica sent emperadors Valerià i Galié, van ser apallissats per confessar a Crist i després, lligats amb grillons, portats a cavar en mines de metall, on, entretant, rebien cartes exhortatives de sant Cebrià perquè es mantingueren ferms en els preceptes del Senyor i suportaren les cadenes del suplici. (257-258)
3. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, santa Pulquèria, defensora i promotora de la fe ortodoxa. (453)
4. A Novara, al territori de Ligúria, a l'actual Itàlia, sant Agabi (abans Agapi), bisbe. (s. V)
5. A Albi, lloc d'Aquitània, hui França, sant Salvi, bisbe, que, procedent de la vida claustral, va ser promogut a la seu a pesar seu i, en declarar-se una forta epidèmia, com a bon pastor no va voler absentar-se de la seua ciutat. (584)
6. Prop d'Spira, a la Renània, a Germania, actual Alemanya, passió de sant Teodard, bisbe de Tongres i màrtir, que va ser assassinat quan anava a visitar el rei Khilderic. (c. 670)
7. A Avranches, ciutat de Nèustria, hui França, sant Aubert, bisbe, promotor del culte a sant Miquel Arcàngel al Mont Tomba. (c. 725)
8. Al monestir de Locedio, a Vercelli, a la regió italiana del Piemont, beat Ogleri, abat de l'Orde Cistercenc. (1214)
9. A Tolentino, lloc del Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Nicolau de Tolentí, prevere, religiós de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, el qual, frare de rigorosa penitència i oració assídua, sever amb ell i comprensiu amb els altres, s'autoimposava moltes vegades la penitència d'uns altres. (1305)
Va dur una vida contemplativa enmig de les preocupacions pastorals i donà exemple de caritat i penitència. S'adormí en el Senyor el 1305.
10. A Nagasaki, del Japó, beats Sebastià Kimura, de l'Orde de la Companyia de Jesús, Francesc Morales, de l'Orde de Predicadors, preveres, i cinquanta companys*, màrtirs, entre sacerdots, religiosos, matrimonis, jóvens, catequistes, viudes i xiquets, tots els quals van morir per Crist, martiritzats amb cruels turments en un pujol davant d'una gran multitud. (1622)
* Estos són els noms: beats Àngel Orsucci, Alfons de Mena, Josep de Sant Jacint de Salvanés, Jacint Orfanell, preveres dominics, i Doménec del Rosari i Aleix, religiosos del mateix Orde; Ricard de Santa Anna i Pere d'Àvila, preveres de l'Orde de Germans Menors, i Vicent de Sant Josep, religiós del mateix Orde; Carles Espínola, prevere jesuïta, i Gonçal Fusai, Antonio Kiuni, Tomàs del Rosari, Tomàs Akahoshi, Pere Sampo, Miquel Shumpo, Lluís Kawara, Joan Chugoku, religiosos també jesuïtes; Lleó de Satsuma, Llúcia de Freitas; Antoni Sanga, catequista, i Magdalena, cònjuges; Antoni Coreano, catequista, i Maria, cònjuges, amb els seus fills Joan i Pere; Pau Nagaishi i Tecla, cònjuges, amb el seu fill Pere; Pau Tanaka i Maria, cònjuges; Doménec Yamada i Clara, cònjuges; Isabel Fernández, viuda del beat Doménec Jorge, amb el seu fill Ignasi; Maria, viuda del beat Andreu Tokuan; Ainés, viuda del beat Cosme Takeya; Maria, viuda del beat Joan Shoun; Dominica Ogata, Maria Tanaura, Apol·lònia i Caterina, viudes; Doménec Nakano, fill del beat Maties Nakano; Bertomeu Kawano Shichiemon; Damià Yamichi Tanda i el seu fill Miquel; Tomàs Shichiro, Ruf Ishimoto; Clement (Bosio) Vom i el seu fill Antoni.
11. A Londres, a Anglaterra, sant Ambròs Eduard Barlow, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant vint-i-quatre anys va confirmar en la fe i pietat els catòlics de la regió de Lancaster, però capturat, sota el regnat de Carles I, el dia de Pasqua mentre predicava, va ser condemnat a mort i, després d'un temps de presó, va pujar al patíbul a Tyburn. (1641)
12. En aigües marítimes, enfront de Rochefort, en la costa de França, beat Jaume Gagnot, prevere de l'Orde Carmelita i màrtir, que, durant la Revolució Francesa, per raó del seu sacerdoci va ser inhumanament embarcat en una miserable nau, on, ajudant als malalts cocaptius, va defallir consumit i contagiat de malalties. (1794)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada