16 de setembre de 2024, dilluns XXIV

DILLUNS DE LA SETMANA XXIV / II

Lectura primera 1C 11,17-26.33

Si hi ha divisions entre vosaltres,

el resultat és que ja no feu el sopar del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos he de fer una recomanació que no és gens elogiosa per a vosaltres: els dies que vos reuniu, no és en bé vostre, sinó en mal. Primer de tot, he sentit dir que, quan es reunix la vostra comunitat, hi ha divisions entre vosaltres, i en part m'ho crec: certament les inevitables divisions fan vore qui resistix la prova. El resultat és que, quan vos reuniu, ja no feu el sopar del Senyor, sinó que cada u es porta el seu sopar, i mentres uns passen gana, uns altres beuen massa. ¿Que no teniu les cases vostres, si voleu menjar i beure? ¿Com és que avergonyiu els qui no tenen res sense cap consideració per l'Església de Déu? ¿Què voleu que vos diga? ¿Que vos felicite? No és gens d'elogiar això que feu.

La tradició que jo he rebut i que vos he transmés a vosaltres, ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Açò és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu açò, que és el meu memorial».

Igualment, havent sopat, prengué el calze i digué: «Este calze és la nova aliança en la meua sang. Cada vegada que en begueu, feu açò, que és el meu memorial».

Per això, cada vegada que mengeu este pa i beveu este calze anuncieu la mort del Senyor fins que ell torne. Per tant, germans, cada vegada que vos reuniu per a menjar, espereu-vos els uns als altres.

Salm responsorial 39,7.8-9.10.17 (R.: 1C 11,26b)

M'heu dit a cau d'orella

que no voleu sacrificis ni ofrenes,

que no cal holocaust ni víctima.

R. Anuncieu la mort del Senyor fins que ell torne.

Per això vos dic: «Ací em teniu

-com està escrit de mi en el llibre-,

vullc fer la vostra voluntat,

amb la vostra llei en el cor». R.

Anuncie la vostra justícia

en la gran assemblea;

no em mossegue els llavis;

bé que ho sabeu, Senyor. R.

Que s'alegren i vos celebren

els qui vos busquen de veres;

canten a tota hora «El Senyor és gran»,

els qui volen la vostra salvació. R.

Al·leluia Jo 3,16

Déu ama tant el món,

que ha donat el seu Fill únic;

tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Evangeli Lc 7,1-10

Ni dins d'Israel he trobat tanta fe

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, quan acabà de dir aquelles paraules davant del poble que l'escoltava, entrà a Cafarnaüm.

Un centurió tenia un criat que estava malalt, a punt de morir. El centurió l'apreciava molt i, quan va sentir parlar de Jesús, li va enviar uns notables jueus a demanar-li que anara a salvar el seu criat. Quan arribaren a on estava Jesús, li suplicaven amb insistència dient: «Es mereix que li feu eixe favor: és un bon amic del nostre poble, i és ell qui ha construït la nostra sinagoga».

Jesús se'n va anar amb ells. No estava molt lluny de la casa quan el centurió li envià uns amics per a dir-li: «Senyor, no vos molesteu, que jo no soc digne que entreu a ma casa, i per això ni tan sols m'he atrevit a vindre jo en persona, però digueu una paraula i el meu criat es curarà. Perquè també jo, que estic sotmés a l'autoritat d'un altre, tinc soldats a les meues ordes. I a u li dic que se'n vaja, i se'n va; i a un altre li dic que vinga, i ve; i al meu criat li mane que faça una cosa, i la fa».

Quan Jesús ho va sentir, es va omplir d'admiració per aquell home, es va girar cap a la gent que el seguia i va dir: «Vos assegure que ni dins d'Israel he trobat tanta fe». Quan els enviats tornaren a la casa, trobaren que el criat ja s'havia restablit.

* * * * *

 Sant Corneli, papa, i sant Cebrià [o Ciprià], bisbe, màrtirs (memòria ob.)

Recordem hui en una mateixa celebració els sants Corneli, papa, i Ciprià, bisbe de Cartago. Els dos molt units en vida, van ser màrtirs de Crist a mitjan segle III. El primer, mort en el desterrament; el segon, executat per l'espasa.

De sant Ciprià ens han arribat alguns escrits: cartes pastorals i el seu tractat sobre la unitat de l'Església. Però és sobretot un pastor la influència del qual es deixa sentir no sols al nord d'Àfrica sinó també en les Esglésies d'Espanya.

• J.M. Bausset: Sant Cebrià (2015)

Hui celebren la festa de la Mare de Déu dels Dolors a Dolores

A Betxí, festa al Santíssim Crist de la Pietat

A Bellús, festa als Sants de la Pedra

A Càrcer, festa al Santíssim Crist de l'Agonia

A Castillo de Villamalefa, festa al Santíssim Crist del Calvari

A Higueruelas, festa a Sant Isidre

Festa a Ibi

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de setembre

Memòria de sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe, màrtirs, sobre els quals el 14 de setembre es relata la sepultura del primer i la passió del segon. Junts són celebrats en esta memòria per l'orbe cristià, perquè, en dies de persecució, tots dos van testimoniar el seu amor per la veritat indefectible davant de Déu i del món. (252, 258)

Santa Eufèmia, màrtir, que, segons tradició, després de patir sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisc nombroses tortures per Crist, al final del seu combat va aconseguir la corona de la glòria a Calcedònia, Bitínia, hui Turquia. († c. 303)

Sants Abundi i companys, màrtirs. (†Muntanya de Soracte, prop de la via Flamínia, al Laci, actualment regió d'Itàlia, 304)

Sants Víctor, Fèlix, Alexandre i Papíes, màrtirs. (†Roma, a la via Nomentana ad Capream, al cementeri major, s. inc.)

Sant Prisc, bisbe i màrtir, a qui sant Paulí de Nola va dedicar lloes poètiques. (†Nocera, lloc de Campània, també a la Itàlia actual, c. s. IV)

Commemoració de sant Ninià de Galloway, bisbe, bretó de naiximent, que va portar el poble dels pictes a la veritat de la fe, i va fundar allí una seu episcopal. († Càndida Casa, actual Whitehorn, a la regió de Galloway, Escòcia, c. 432)

Sants Rogeli [o Roger], monjo ancià, i el jove Servideu (‘Abdallah), que, procedents d'Orient, van predicar amb audàcia a Crist entre els sarraïns, per la qual cosa, condemnats a mort, sense gens de tristesa, amputades cames i mans, van ser finalment decapitats a Còrdova († 852).

Santa Ludmila, màrtir, duquessa de Bohèmia, que, com a responsable de l'educació del seu net sant Venceslau, va procurar infondre en el seu ànim l'amor de Crist, i va perseverar fins a morir estrangulada per la conjuració de la seua nora Drahomira i altres nobles pagans. (†Praga, Bohèmia, 921)

Santa Edit [Edith o Edita] de Wilton, verge, filla del rei dels angles, que des de la seua edat més primerenca es va consagrar a Déu en un monestir, ignorant, més que abandonant, el món. († Wilton, Anglaterra, c. 984)

Beat Víctor III, papa, el qual, després de regir sàviament durant trenta anys el cèlebre monestir de Montecassino i enriquir-lo magníficament, va ser elegit per a governar l'Església romana. († Montecassino, Itàlia, 1087)

Sant Vital [o Vidal], abat, que, deixades les ocupacions seculars, es va entregar en la soledat al cultiu de l'observança rigorosa, i va guanyar molts seguidors per al monestir que ell mateix havia fundat. († Savigny, Normandia, 1122)

Sant Martí de Finojosa, anomenat "el Sacerdot", que, quan era abat cistercenc, va ser ordenat bisbe de Sigüenza, seu des de la qual es va esforçar per reformar el clergat. Finalment es va retirar al seu propi monestir. († Monestir de Santa Maria de Huerta, al regne de Castella, 1213)

Beat Lluís Aleman, bisbe d'Arle, que va viure una vida d'exímia pietat i penitència. (†Selon de Provença, 1450)

Beats Doménec Shobioye, Miquel Timonoya i el seu fill Pau, decapitats a Nagasaki per la seua confessió de fe. († 1628)

Sant Joan Macias, religiós dominic, que, dedicat per molt de temps a oficis humils, va atendre amb diligència pobres i malalts i va resar assíduament el Rosari per les ànimes dels difunts. († Lima, Perú, 1645)

Prop de Sai-Nam-Hte, a Corea, passió de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir, que entregat amb gran zel durant dos anys a la labor sacerdotal, va ser decapitat amb gloriós martiri. La seua memòria se celebra el 20 de setembre. (1846)

Beat Ignasi Casanovas, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir. († prop d'Òdena, Barcelona, 1936)

Beat Pau (Bernardí d'Andújar) Martínez Robles, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores († Torís, 1936)

Beats valencians Salvador Ferrer i Cardet (Laureà Maria de Borriana), prevere, i Josep Manuel Ferrer i Jordà (Benet Maria de Borriana), germà, terciaris caputxins, màrtirs (†Torís, 1936). Memòria a Borriana i a Torrent.