18 de setembre de 2024, dimecres XXIV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: L'oració, un desafiament a superar (2024, setembre 11)

DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / II

Lectura primera 1C 12,31-13,13

La fe, l'esperança i l'amor subsistixen,

però l'amor és el més gran

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, ambicioneu els carismes més grans. Però ara vos indicaré un camí incomparablement més gran. Ja puc parlar les llengües dels hòmens i dels àngels, que, si no tinc amor, no passe de ser una campana que repica o uns platerets estridents.

Ja puc tindre el do de profecia i arribar a conéixer tots els misteris i a posseir tota la ciència, ja puc tindre tanta fe que fora capaç de moure muntanyes, que, si no tinc amor, no soc res.

Ja puc repartir tots els meus béns als pobres, ja puc vendre'm a mi mateix com a esclau, només per a ser ben vist, que, si no tinc amor, no em servix de res.

L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és grosser ni interessat, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de la injustícia, sinó que troba el goig en la veritat. Excusa sempre, es fia sempre, espera sempre, aguanta sempre.

L'amor no falla mai. Vindrà un dia que les profecies s'acabaran, que el do de llengües cessarà, que la ciència s'acabarà, perquè és curt el nostre coneiximent i precàries les nostres profecies; el dia que vindrà allò que és perfecte, allò que és precari s'acabarà.

Quan jo era un xiquet, parlava com un xiquet, sentia com un xiquet, raonava com un xiquet; quan em vaig fer un home, vaig deixar les coses de xiquet. Ara veem confusament, com en un espill poc clar, però després vorem cara a cara. Ara conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsistixen, els tres; però, dels tres, l'amor és el més gran.

Salm responsorial 32,2-3.4-5.12 i 22 (R.: 12b)

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes;

dediqueu-li un càntic nou,

que sonen les cordes amb el vítol.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 7,31-35

Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si cantem lamentacions, no voleu plorar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:

«¿A qui podria comparar jo la gent del nostre temps? ¿A qui es pareixen? Són com els xiquets que, jugant a la plaça, criden els uns als altres:

"Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si cantem lamentacions, no voleu plorar".

Perquè ha vingut Joan Baptiste, que no és amic de menjar pa ni de beure vi, i dieu que té el dimoni; però ara ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és amic de publicans i pecadors".

Però l'autèntica saviesa ha sigut reconeguda per tots els seus fills».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de setembre

Sant Oceà, màrtir. († Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, s. inc.).

Santa Ariadna [Adriana o Ariana], màrtir. († Prymnesso, a Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Martiri de sant Ferriol de Viena

Sant Ferriol de Viena, màrtir, que, segons la tradició, gaudint de la potestat pròpia dels tribuns, va refusar detindre cristians, per la qual cosa, capturat per mandat del prefecte, va ser cruelment assotat i empresonat. Evadit i capturat de nou pels seus perseguidors, finalment va ser decapitat, i va rebre així la palma del martiri al territori de la Gàl·lia Vienense, França actualment. († s. III)

Sant Eustorgi de Milà, bisbe, a qui sant Atanasi elogia per confessar la verdadera fe contra l'error arrià. († Milà, a la regió italiana de Ligúria, a. 355)

Sant Senari, bisbe. († Avranches, població situada en la costa de Bretanya Menor, França actual, s. VI)

Sant Ferriol de Llemotges, bisbe, que va deslliurar d'un imminent perill a Marc, referendari del rei Xildebert, a qui volia matar el populatxo. († Llemotges, ciutat d'Aquitània, França, c. 591-597)

Sant Eumeni de Gortina, bisbe. († Gortina, a l'illa de Creta, c. s. VII)

Santa Ricarda de Suàbia, emperadriu, que va menysprear el poder terrenal per a servir a Déu en el monestir fundat per ella mateixa. († Andlau, de la Baixa Lotaríngia, actual Alemanya, c. 895)

Sant Josep de Copertino

 Sant Josep de Copertino, prevere de l'orde dels Germans Menors Conventuals, cèlebre, en circumstàncies difícils, per la seua pobresa, humilitat i caritat envers els necessitats de Déu. († Osimo, a la regió Picena, Itàlia, 1663). Patró dels astronautes.

Sant Doménec Trach, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, decapitat en temps de l'emperador Minh Mang per preferir la mort a calcigar la creu. († Nam Dinh, a Tonkín, hui Vietnam, 1840)

Beats David Okelo i Gildo Irwa, catequistes i màrtirs, que, havent-se oferit espontàniament per a anunciar l'Evangeli al poble, van ser llancejats fins a la mort, i així, en el martiri, van manifestar la força de Crist. († Paimol, prop de la missió de Kalongi, a Uganda, 1918)

Beat Carles Eraña Guruceta, religiós de la Companyia de María i màrtir. († Ciudad Real, 1936)

Beats Ferran Garcia i Sendra (memòria a Pego i Sagra) i Josep Garcia i Mas (memòria a Pego), preveres i màrtirs valencians. († Prop de Gandia, 1936)

Màrtirs de Torrent

Beats valencians Salvador Chulià i Ferrandis (Ambrosi Maria de Torrent) i Vicent Jaunzarás i Gómez (Valentí Maria de Torrent), preveres, Josep Maria López i Mora (Recared Maria de Torrent), Vicent Gay i Zarzo (Modest Maria de Torrent) i Just Lerma i Martínez (Francesc Maria de Torrent), germans, terciaris caputxins, màrtirs (memòria a Torrent). († Montserrat, la Ribera Alta, 1936)

Beat Josep Kut, prevere i màrtir, el qual, oriünd de Polònia, mentre estava sotmés a dura custòdia, ben consolidat en la fe va volar al cel, víctima de cruels turments al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1942).