19 de setembre de 2024, dijous XXIV

DIJOUS DE LA SETMANA XXIV / II

Lectura primera 1C 15,1-11

Açò és el que tots prediquem,

i açò és el que vosaltres heu cregut

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos recorde la Bona Nova que vos vaig anunciar i que vosaltres acceptàreu, i en la qual vos heu mantingut ferms. Per ella obteniu la salvació si recordeu les paraules tal com vos les vaig anunciar; perquè, si no, vos hauríeu convertit en va a la fe.

Primer de tot vos vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: que Crist, com anunciaven les Escriptures, va morir pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com anunciaven les Escriptures, ressuscità. Que s'aparegué a Cefes i després als Dotze. Després s'aparegué a més de cinc-cents germans alhora; molts d'estos encara viuen, però alguns ja han mort. Després s'aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols.

Finalment, el darrer de tots, com a u que naix fora de temps, se m'aparegué també a mi. Perquè jo soc el més menut dels apòstols i ni tan sols meresc el nom d'apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per la gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha sigut infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Per això, tant si soc jo com si són ells, açò és el que prediquem, i açò és el que vosaltres heu cregut.

Salm responsorial 117,1-2.16ab-17.28 (R.: 1a)

Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!

Perdura eternament el seu amor.

Que responga la casa d'Israel:

perdura eternament el seu amor.

R. Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!

O bé:

Al·leluia.

La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor és poderosa.

No moriré, viuré encara,

per a contar les gestes del Senyor. R.

Vós sou el meu Déu, vos done gràcies;

¡Vos exalce, Déu meu! R.

Al·leluia Mt 11,28

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;

jo vos faré reposar, diu el Senyor.

Evangeli Lc 7,36-50

Esta dona estima molt

perquè són molts els pecats que li han sigut perdonats

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un fariseu convidà a Jesús a menjar amb ell. Jesús va anar a casa del fariseu i es va posar en taula.

Hi havia en el poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús menjava en casa del fariseu, hi anà amb un gerret d'alabastre ple de perfum, i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Amb les llàgrimes començà a banyar-li els peus, i li'ls eixugava amb els cabells; després li besava els peus i li'ls ungia amb perfum.

El fariseu que havia convidat a Jesús, en vore això, pensà: «Esta dona que el toca és una pecadora. Si este fora profeta, sabria qui és i quina vida porta».

Jesús li digué: «Simó, t'he de dir una cosa». Ell li contestà: «Mestre, parleu». Jesús continuà: «Dos hòmens devien diners a un prestador: l'un li devia cinc-cents denaris, i l'altre, cinquanta. Com que no tenien res per a pagar, el prestador els perdonà el deute. ¿Quin d'ells et pareix que l'estimarà més?». Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat més». Jesús li diu: «Tens raó».

Després Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus esta dona? Quan he entrat a ta casa, tu no m'has donat aigua per a llavar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha llavat amb les seues llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has donat el bes de benvinguda; ella, en canvi, des que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Per això t'assegure que ella estima molt perquè li han sigut perdonats molts pecats. Aquell a qui se li perdona poc, poc d'amor té».

Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els altres convidats començaren a pensar: «¿Qui és este que fins i tot perdona els pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau».

* * * * *

Sant Gener

Mare de Déu de la Saleta, cotitular d'una parròquia a Aldaia, i també d'una ermita

Sant Genar, bisbe i màrtir (mem. ll.)

Festes patronals a Atzeneta d'Albaida

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 de setembre

Sant Gener [o Giner o Genar o Genari], bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de la ciutat de Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana. (s. IV). Patró principal de Nàpols.

Sant Tròfim, màrtir. († Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, s. inc.)

Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte; Elies, prevere; i Patermuci [o Patermuç]. Tots ells, per la seua fe en Crist, van ser consumits pel foc juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià a Palestina. († 310)

Sant Eustoqui de Tours, bisbe, que, procedent del gremi senatorial, com a home sant i religiós va succeir sant Breç [o Briç o Brici] en la seu episcopal. († 461)

Sant Secuià [o Sequà], prevere i abat. († abadia de Saint-Seine, s. VI)

Sant Marià d'Evaux, eremita, que només s'alimentava de pomes agrestes i a vegades de mel, si la trobava. († Territori de Bourges, Aquitània, s. VI)

Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf [o Arnau], a qui va traslladar amb veneració a esta ciutat. († Metz, c. 642). Venerat a l'abadia de Saint-Goëry d'Épinal.

Sant Teodor de Tars

 Sant Teodor de Tars, bisbe, abans monjo de Tars, que elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra quasi septuagenari, va governar amb fortalesa d'ànim l'Església a ell encomanada. († Canterbury, Anglaterra, 690)

Santa Pomposa de Còrdova, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va eixir d'amagat del monestir cordovés de Peñamelera i va confessar intrèpida a Crist davant del jutge, per la qual cosa va ser immediatament decapitada davant les portes del palau i va aconseguir, així, la palma del martiri. († 853)

• Goigs populars

Sant Lantbert [o Lambert] de Freising, bisbe. († Frisinga, a la regió de Baviera, a Alemanya, 957)

Sant Ciríac [o Quirze], abat. († Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria, Itàlia actual, 1030)

Sant Arnulf de Gap, bisbe, que va patir molt per a restaurar la vida de l'Església. († Gap, lloc de Provença, c. 1075)

Santa María de Cervelló, verge de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè, anomenada popularment "Maria del Socors" per l'ajuda prestada als seus devots. († Barcelona, 1290)

• J.M. Bausset: Santa Maria de Cervelló (2015)

Sant Alonso [o Alfons] d'Orozco, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació en el palau del rei, es va mostrar auster i humil. († Madrid, 1591)

Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir, que, quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per a facilitar l'arribada de missioners al seu país, i finalment, empresonat juntament amb altres cristians, mai va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat a Seül († 1846)

Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de xiquetes i a ajuda per als necessitats. († Villefranche, a la regió de Rodez, França, 1852)

Beat Jacint Hoyuelos González, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. († Ciempozuelos, 1936)

Beata valenciana Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir. († Benifaió, 1936). Memòria a Massanassa.

Beates Maria de Jesús de la Iglesia i de Varo, Maria Dolors i la seua germana Consol Aguiar-Mella i Díaz, verges de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia, màrtirs pel seu testimoniatge de Crist. († Madrid, 1936)