12 de setembre de 2024, dijous: Dolcíssim Nom de Maria

DIJOUS DE LA SETMANA XXIII / II


Lectura primera 1C 8,1b-7.11-13

Gravar la consciència poc formada d'un germà
seria pecar contra Crist

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, la consciència de conéixer la veritat enorgullix, mentres que l'amor edifica. Els qui es fan la il·lusió de conéixer alguna cosa encara no saben com han de conéixer. En canvi, Déu reconeix els qui l'estimen.
Pel que fa a la qüestió de si es pot menjar la carn sacrificada als ídols, tots estem d'acord que els ídols no representen res i que només hi ha un Déu. És veritat que la gent dona el nom de «déus» a molts personatges en el cel i en la terra, com si hi hagueren molts déus i molts senyors. Però, per a nosaltres, només hi ha un Déu, el Pare, origen de tot l'univers, i a qui estem destinats; i només hi ha un Senyor, Jesucrist, pel qual tot existix i pel qual existim nosaltres.
Però no tots trauen les conseqüències d'esta veritat. Alguns, acostumats fins fa poc a la idolatria, mengen la carn dels sacrificis pensant que és oferida als ídols, i això grava la seua consciència, encara poc formada. En este cas, el coneiximent que tu tens farà que es perda el germà més dèbil, pel qual Crist va morir. D'esta manera pecaries contra un germà, gravant la seva consciència poc formada, i així pecaries contra Crist. Per això, si un menjar ha de fer caure en pecat un germà meu, no tastaré carn mai de la vida, per a no fer pecar el meu germà.

Salm responsorial 138,1-3.13-14ab.23-24 (R.: 24b)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,
vós veeu quan m'assente o quan m'alce,
descobriu de lluny el meu pensar,
sabeu bé si camine o si repose,
vos són familiars totes les meues sendes.

R. Guieu-me, Senyor, per camins eterns.

Vós heu creat el meu interior,
m'heu teixit en les entranyes de la mare.
Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,
les vostres obre són portentoses. R.

Déu meu, observeu-me i coneixeu el meu cor,
examineu-me per a saber què desitge.
Mireu si vaig per camins d'idolatria,
guieu-me per camins eterns. R.

Al·leluia 1Jo 4,12

Si ens amem, Déu està en nosaltres,
i el seu amor en nosaltres ha arribat a la plenitud.

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«A vosaltres que m'escolteu, jo vos dic: Ameu els vostres enemics, feu el bé als qui vos odien, beneïu els qui vos maleïxen, pregueu per aquells que vos calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li l'altra. Si algú et lleva la capa, dona-li també la túnica.
Dona a tot aquell que et demane, i no reclames res al qui et lleva allò que és teu. Feu als altres tal com voleu que ells vos facen.
Si ameu els qui vos amen, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors amen aquells que els amen. I si feu el bé als qui vos fan el bé, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors ho fan.
Si presteu diners als qui espereu que vos els tornaran, ¿qui vos ho ha d'agrair? També els pecadors se'ls presten els uns als altres, perquè saben que els recobraran. Vosaltres, en canvi, ameu els vostres enemics, feu el bé i presteu sense esperar res a canvi. D'este modo, la vostra recompensa serà gran, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els roïns.
Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No jutgeu, i no sereu jutjats. No condemneu, i no sereu condemnats. Perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i vos donaran: vos abocaran a la falda una mesura generosa, ben complida, sacsada i plena a caramull.
Tal com mesureu sereu mesurats».

* * * * *

El Dolcíssim Nom de Maria (mem. ll.)

La festa de hui fou aprovada per primera vegada l'any 1513 pel papa Juli II per a la diòcesi de Conca. Més tard, Innocenci XI l'estengué a tota l'Església, en acció de gràcies per la victòria sobre els turcs en el setge de Viena (1683). Innocenci XI assignà la diada el diumenge després del 8 de setembre, i, més endavant, s'establí per al 12 de setembre.

Espigolant els textos dels Pares de l'Església i autors eclesiàstics, un autor contemporani ha trobat 917 encomis, floretes, a la Mare de Déu: auxiliadora, braç defensor, consol, cor nostre, delícia, dolçor, esperança, goig, gràcia, misericòrdia... Un nom, el de Maria, que ho diu tot, ho abraça tot. «La vida de Maria fou la vida d'una dona del seu poble: pregava, treballava, anava a la sinagoga... sempre en unió amb Déu» (papa Francesc). [font

Sota aquesta advocació es pot celebrar l'onomàstica de DolçaMaria, Mariona, Mireia i Míriam.

A la Barraca d'Aigües Vives, festa a la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona canònica de Carcaixent

A la Pobla de Farnals, festa a Sant Josep

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 12 de setembre 

Sant Autònom, bisbe i màrtir.

Visqué al segle IV i fou mort a l'altar dels pagans, gelosos de les nombroses conversions que obrava (B. Dalmau).

Sants Crònides, Leonci i Serapió, màrtirs en temps de l'emperador Maximí, que van ser llançats a la mar a Alexandria d'Egipte, segons es diu, per confessar a Crist. (s. III)

Sant Albeu [Elvis, Ailbe o Alibeu] d'Emly, bisbe, pelegrí i predicador de l'Evangeli a molts pobles. (c. 528)

Sant Guiu [Guidó o Guim] d'Anderlecht, primer sagristà a l'església de la Mare de Déu de Laken, a Bèlgica, que va ser generós amb els pobres, va peregrinar als sants llocs per set anys i, tornat a la seua terra, va morir piadosament a Anderlecht, a la regió de Brabant, actual França, prop de Brussel·les (c. 1012)

Beats Apol·linar Franco, de l'orde dels Germans Menors, i Tomàs Zumárraga, de l'orde de Predicadors, tots dos preveres i màrtirs juntament amb quatre companys, a Omura, al Japó (1622).

Els noms són: beats Francesc de Sant Bonaventura i Pere de Santa Clara, religiosos de l'Orde de Germans Menors, Doménec Magoshichi i Mateu de Sant Tomàs Chiwiato, religiosos de l'Orde dominicà.

Beat Pere Sulpici Cristòfol Faverge, germà de les Escoles Cristianes i màrtiral litoral de Rochefort, a França (1794).

Sant Francesc Ch‘oe Kyong-hwan, màrtirque era catequista, i al no voler renegar de la seua fe cristiana davant del prefecte, va patir la presó, on es va dedicar a la pregària i a la catequesi fins a consumar la seua vida amb el martiri a Seül, Corea (1839).

Beata Maria Luisa Prosperi (1799- Trevi 1847). Religiosa i mística italiana, abadessa de les Benedictinas de Trevi des de 1837 fins a la seua mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

18 de setembre de 2024, dimecres XXIV

Enric Benavent, arquebisbe de València:  L'oració, un desafiament a superar  (2024, setembre 11) DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / II Lectur...

entrades populars