- Enric Benavent, arquebisbe de València: Pregar amb els salms (2024, setembre 18)
DIUMENGE XXV / Cicle B
Lectura primera Sa 2,12.17-20
Condemnem-lo a una mort vergonyosaLectura del llibre de la SaviesaEls malvats deien: «Posem un parany al just; ens molesta i s'oposa a les nostres accions; ens retrau que no complim la Llei i ens acusa de no ser fidels a l'educació rebuda. A vore si són verdaderes les seues paraules, comprovem com serà el seu final. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defendrà i el salvarà dels seus adversaris. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a vore si es manté seré; comprovem si suporta el mal. Condemnem-lo a una mort vergonyosa, perquè, segons diu ell, Déu l'auxiliarà».
Salm responsorial 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)
Déu meu, ajudeu-me, pel vostre nom;feu-me justícia amb el vostre poder.Déu meu, escolteu la meua súplica,estigueu atent a les meues paraules.R. El Senyor sustenta la meua vida.Uns estranys s'alcen contra mi,uns violents em volen la mort:no tenen temor de Déu. R.Però Déu m'ajuda,el Senyor sustenta la meua vida.De tot cor vos oferiré sacrificis,celebraré la bondat del vostre nom. R.
Lectura segona Jm 3,16-4,3
Els qui procuren la pau estan sembrant la pau,i el seu fruit és la justícia.Lectura de la carta de sant JaumeEstimats, on hi ha recels i rivalitats, hi ha desorde i maldats de tota classe. Però la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. Els qui procuren la pau estan sembrant la pau, i el seu fruit és la justícia.¿D'on venen les baralles i les disputes entre vosaltres? ¿No venen dels desigs combatius que teniu dins de vosaltres? Desitgeu coses que no teniu; arribeu a matar perquè envegeu coses que no podeu aconseguir; i, per això, disputeu i vos baralleu. Però no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu amb mala intenció, per a satisfer les vostres passions.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l'evangeli,ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,el nostre Senyor.
Evangeli Mc 9,30-37
El Fill de l'home serà entregat.Si algú vol ser el primer, que es faça el servidor de tots Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú, perquè anava instruint els seus deixebles. Els deia: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.
Arribaren a Cafarnaüm i, una volta en casa, els va preguntar: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells era el més important. Jesús es va assentar, cridà els Dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots». Després va fer vindre un xiquet, el posà al mig, el va agarrar al braç i els va dir: «Qui acull u d'estos xiquets en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó al qui m'ha enviat».
Jesús és el just que ensenya el camí de la pau en l'amor a Déu i al proïsme. Enfront de la dinàmica mundana de servituds i servilismes injustos, Jesús vol ensenyar el servici servint-nos a tots, perquè esta és la voluntat de Déu pare: mostrar amb el testimoni del seu lliurament la nostra salvació. El servici és una obra d'hòmens i dones lliures que s'entreguen a l'altre des d'un cor lliure i generós. Servir sense interés, servir des de l'amor que s'entrega sense esperar res a canvi. L'exemple del xiquet, que representa el necessitat i el pobre, el que no és important i no compta, ho deixa clar.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Senyor Jesucrist (Lluís Espinal)
* * * * *
A Alcoi, romeria al santuari de la Font Roja, dins dels actes de la Festivitat de la Mare de Déu del Lliris
- M. Bausset: La Mare de Déu dels Lliris (2015)
- Daniel Climent: I la Mare de Déu es va aparéixer en un lliri (2016)
Beats Josep Aparicio Sanz i companys, màrtirs (mem. a la diòcesi de València)
Aniversari de la mort del valencià Andreu Capella, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra († 1609)
- Andreu Capella: Sermó en el primer diumenge de l'Advent (1593).
Aniversari de la mort del pare Eduard Vitoria, jesuïta i químic valencià († 1958)
* * * * *
ELS MIGRANTS I ELS REFUGIATS
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat i Festa de la Mare de Déu de la Mercé (2023, setembre 20)
- Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2023
- Papa Francesc: Missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, 2022
* * * * *
Beat Vicent Sicluna
El beat Vicent Sicluna Hernández, nascut a Navarrès i afusellat en 1936 a Bolbait, fou nomenat per la arxidiòcesi de Malta patró dels emigrants maltesos, atés que el seu avi patern Fèlix Sicluna Fenech nasqué a Ghaxaq en 1775. (Memòria a Navarrés i Bolbait)
Pregària
Oh Déu, glòria i corona dels màrtirs,que vau triar per al sacerdoci ministerialel vostre beat Vicent Sicluna Hernándezi li vau concedir assemblar-se al vostre Fill en una mort com la seua:vos demanem aconseguir per la seua intercessióles gràcies que ara vos supliquemi vore'l glorificat per a bé de la vostra Església.Per Jesucrist Senyor nostre.Amén.Parenostre, Avemaria i Glòria.María, Reina dels Màrtirs, accepteu la nostra pregària.(Amb les llicències degudes)
Martirologi Romà
Elogis del dia 22 de setembre
Santa Emèrita de Roma, màrtir. (s. inc.)
Martiri de sant Maurici i els seus companys |
Sants màrtirs Maurici, Exuperi, Càndid, soldats romans, que, en dir de sant Euqueri de Lió, van ser sacrificats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Maximià, juntament amb els seus companys de la mateixa Legió Tebana i el veterà Víctor, i van il·lustrar així l'Església amb la seua gloriosa passió. († Agaune, a la regió de Valais, Helvècia, actual Suïssa, c. 302)
Sepultura de santa Basila a Roma, a la via Salària Antiga, màrtir baix Dioclecià i Maximià. († 304)
Sant Silvà, eremita. († Levroux, al territori de Bourges, a Aquitània, actualment França, c. s. V)
Sant Florenci, prevere. († Muntanya de Glonna, a la vora del Loira, a la regió de Poitiers, a la Gàl·lia, també actual França, c. s. VI)
Santa Salaberga, abadessa, de qui es diu que sant Columbà li va curar la seua ceguesa i la va canalitzar al servici de Déu. († Laon, lloc de Nèustria, així mateix a França, c. 664)
Sant Emmerà de Ratisbona, bisbe, martiritzat per la seua fe en Crist. († Ratisbona, a Baviera, Alemanya, c. 690)
Trànsit del beat Otó, bisbe de Frisinga, a Baviera, mort amb l'hàbit monacal, que mai va abandonar en tot el temps del seu episcopat. († Monestir cistercenc de Morimond, a la Gàl·lia, hui França, 1158)
Sant Ignasi de Santhià (Llorenç Maurici) Belvisotti, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins, assidu a atendre penitents i a ajudar a malalts. († Torí, a la regió italiana de Piemont, 1770)
Beat Josep Marchandon, prevere i màrtir, que, en els dies de la Revolució Francesa, per raó de la seua condició sacerdotal, va ser empresonat en una sòrdida nau, on va morir consumit de fam i malaltia per a volar al Pare. († Enfront de Rochefort, a la costa nord de França, 1794)
Passió dels sants Pau Chong Ha-sang i Agustí Yu Chin-gil, màrtirs a Seül, Corea. Pau va coordinar la primera comunitat de cristians durant vint anys de persecució, i el segon va escriure una carta al papa Gregori XVI demanant-li preveres per a Corea. Tots dos catequistes van ser decapitats a causa de la seua fe, després de cruels suplicis. († 1839)
Beats Josep Aparicio i 232 companys màrtirs, titulars d'una església parroquial a València. Especialment els següents:
Beat valencià Carles Navarro, prevere de l'Orde de Clergues Regulars d'Escola Pia, màrtir. († Montserrat, Ribera Alta, 1936). (Memòria a Montserrat)
Beat valencià Germà Gozalvo i Andreu, prevere i màrtir. († Montserrat, 1936). (Memòria a Torrent i Montserrat)
Beats valencians màrtirs Vicent Pelufo i Corts, prevere, i Josepa Moscardó i Montalvà, verge. († Alzira, 1936). (Memòria a Alzira)
Beata valenciana Maria de la Purificació Vidal Pastor, laica i màrtir. († Corbera, 1936). (Memòria a Alzira)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada