1 d'octubre de 2024, dimarts: Santa Teresa de Lisieux

DIMARTS DE LA SETMANA XXVI / II

Lectura primera Jb 3,1-3.11-17.20-23

¿Per què Déu dona la llum i a la vida

als qui patixen?

Lectura del llibre de Job

Al final, Job va trencar el silenci

i va maleir el dia del seu naiximent:

«Que muiga el dia que vaig vindre al món,

i la nit que van exclamar: "Acaba de ser concebut un home".

¿Per què no vaig morir en el si de la mare

o no vaig expirar acabat de nàixer?

¿Per què em va acollir una falda

i em van alimentar uns pits?

Ara descansaria en pau,

dormiria un son reposat,

vora els reis i els consellers del país

que alçaren grans mausoleus,

vora els prínceps que, carregats d'or,

ompliren de plata els seus palaus.

Com un avortó colgat, no existiria,

com criatura que no ha vist mai la llum.

Allí els malvats ja no mouen brega,

i els qui estaven rendits reposen.

¿Per què Déu dona la llum i a la vida

als qui patixen i viuen amargats?

Esperen la mort i mai no arriba,

la busquen amb més ànsia que un tresor,

s'alegren quan es veuen vora la tomba,

ho celebren plens de goig.

Hòmens que no troben el camí

perquè Déu els ha tancat l'eixida».

Salm responsorial 87,2-3.4-5.6.7-8 (R.: 3a)

Senyor, Déu, salvador meu

clame davant de vós nit i dia.

Que vos arribe la meua súplica,

estigueu atent al meu lament.

R. Que vos arribe la meua súplica, Senyor.

Són massa els mals que m'afligixen,

ja em sent a les portes de la mort;

tots em veuen amb el peu en la fossa,

com algú que ha perdut les forces. R.

Tinc un lloc entre els morts,

sóc com algú tirat a la tomba,

i deixat de la vostra mà,

que vós ja no recordeu. R.

M'heu afonat en el país dels morts,

en la foscor dels abismes;

el vostre rigor pesa sobre mi,

em cobrixen les vostres ones. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seua vida en rescat per molts.

Evangeli Lc 9,51-56

Jesús va decidir encaminar-se a Jerusalem

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Quan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell va decidir encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns davant d'ell, i ells, fent camí, entraren en un poble de samaritans a preparar la seua arribada. Però no el volgueren acollir, perquè s'encaminava a Jerusalem.

En vore açò, els deixebles Jaume i Joan li digueren: "Senyor, ¿voleu que digam que baixe foc del cel i els consumixca?" Però Jesús es va girar i els va increpar. I se n'anaren a un altre poble.

Santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església

Hui és la memòria de santa Teresa de l'Infant Jesús, verge i doctora de l'Església. Va nàixer a Alençon (França) l'any 1873. Sent molt jove va entrar al monestir de les Carmelites Descalces de Lisieux i va arribar a ser mestra de santedat en Crist per la seua innocència i simplicitat. Va ensenyar el camí de la vida cristiana per mitjà de la infància espiritual, alhora que va demostrar una sol·licitud missionera per l'expansió del coneiximent de Crist. La seua vida va acabar quan tenia vint-i-cinc anys, el dia 30 de setembre de l'any 1897. És patrona de les missions.

• J.M. Bausset: Santa Teresa de l'Infant Jesús (2015)

Fragments de l'autobiografia

I

Considerant el cos místic de l'Església, no m'havia reconegut en cap dels membres descrits per Sant Pau (1Cor 12, 29-31), o més ben dit, em volia reconéixer en tots... La Caritat em va donar la clau de la meua vocació. Vaig comprendre que si l'Església tenia un cos, format per diferents membres, el més necessari, el més noble de tots, no li podia faltar, vaig comprendre que l'Església tenia un Cor, i que este Cor estava encés d'Amor, que l'Amor contenia totes les vocacions, l'Amor ho era tot, que comprenia tots els temps i tots els llocs... en una paraula, que era etern. Llavors, vaig exclamar: Oh Jesús, Amor meu... la meua vocació, al final l'he trobada, la meua vocació és l'Amor!

II

Hi ha en la comunitat una sor que té el talent de desagradar-me en totes les coses; tant les seues maneres com les seues paraules, com el seu caràcter, em semblaven molt desagradables. Amb tot, és una santa religiosa que deu ser molt agradable al Bon Déu; per això, no volent cedir a l'antipatia natural que experimentava, em vaig dir que la caritat no havia de consistir en sentiments, sinó en les obres; llavors em vaig aplicar a fer per a esta sor el mateix que hauria fet per a la persona que més estime. (...) Ella no sospitava els meus sentiments cap a ella. Un dia em digué: "Em voldríeu dir què és el que vos atrau tant de mi, que cada vegada que em mireu vos veig somriure?" Ai! el que m'atreia era Jesús amagat al fons de la seua ànima... Jesús que torna dolç el que és amargant... Vaig respondre-li que somreia perquè estava contenta de vore-la.

III

Sempre he desitjat ser una santa; però, ai!, sempre he comprovat, quan m'he comparat amb els sants, que entre ells i jo hi ha la mateixa diferència que entre la muntanya el cim de la qual es perd entre els núvols i el gra d'arena insignificant que és xafat pels peus dels vianants; en compte de desanimar-me m'he dit: el Bon Déu és incapaç d'inspirar desigs irrealitzables; per tant, a pesar de la meua menudesa puc aspirar a la santedat; fer-me gran és impossible, haig de suportar-me tal com soc amb les meues imperfeccions; però vull buscar la manera d'anar al Cel per un caminet ben dret, ben curt, nou del tot. Som en un segle d'invents, ara ja no cal pujar pels escalons d'una escala; entre els rics un ascensor ho suplix de primera. Voldria trobar jo un ascensor que em pujara fins a Jesús, perquè soc massa xicoteta per a pujar la dura escala de la perfecció. I he trobat estes paraules: "Si algú és xicotet, que vinga a mi" (Pr 9,4) i també: "Com una mare acaricia el seu fillet, així vos consolaré, vos portaré als braços i vos engrunsaré damunt de la meua falda" (Is 66,13). No tinc cap necessitat de créixer. Convé que em quede menuda i que me'n faça cada vegada més.

* * * * *

Aniversari del naiximent de Miquel Batllori i Munné  (Barcelona, 1909)

Venerable valencià Lluís d'Amigó i Ferrer († València, 1934)

Santoral

Sant Piató o Piat, prevere, que és venerat com a evangelitzador de Tournai i com a màrtir. († Seclin, a la Gàl·lia Bèlgica, també en l'actual França. s. III/IV)

Sants Veríssim, Màxima i Júlia, màrtirs. († Lisboa, s. III/IV)

Sant Romà, diaca, que va ser cognomenat "Melode" per la seua sublim perícia artística a compondre himnes eclesiàstics en honor del Senyor i dels sants. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, c. 500)

Sant Niceci o Nicet, bisbe, que, segons el testimoniatge de sant Gregori de Tours, era fort en la predicació, terrible en l'argumentació i constant en l'ensenyament. Va patir el desterrament baix Clotari, rei dels francs. († Trèveris, al territori de Renània, a Austràsia, actual Alemanya, 561)

Sant Bavó de Gant, monjo, el qual, deixeble de sant Amand, va deixar la vida seglar, va distribuir els seus béns entre els pobres i va entrar en el monestir fundat en aquesta ciutat. († Gant, ciutat de Flandes, hui Bèlgica, c. 659)

Sant Wasnulf [o Wasnon], monjo, nascut a Escòcia. († Condé-sud-l’Escaut, lloc d'Hainaut, a Austràsia, actual França, s. VII)

Sant Gerald [o Guerald o Girald] Edwards, prevere i màrtir, qui va ser ordenat a França i, en tornar a la seua pàtria, durant la persecució sota el regnat d'Isabel I, després d'un llarg empresonament, va consumar el seu martiri en el patíbul. Amb ell van ser martiritzats els preveres beats Robert Wilcox i Cristòfol Buxton, per la seua condició sacerdotal, i el beat Robert Widmerpool, per ajudar un sacerdot. († Canterbury, a Anglaterra, 1588)

Beats Rodolf Crockett i Eduard James, preveres i màrtirs, que, formats en el Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats al patíbul, per raó del seu sacerdoci. († Chichester, també a Anglaterra, 1588)

Beat Joan Robinson, prevere i màrtir, el qual, quan era pare de família, en enviduar va rebre, ja ancià, l'ordenació sacerdotal, i per esta causa va ser coronat amb el martiri. († Ipswich, de la regió de Suffolk, de nou a Anglaterra, 1588)

Beats Gaspar Hikojiro i Andreu Yoshida, màrtirs, que, sent catequistes, van ser decapitats per haver rebut a les seues cases uns sacerdots. († Nagasaki, al Japó, 1617)

Beat Joan de Palafox († El Burgo de Osma, 1659)

Beat Lluís Maria Monti, religiós, qui, malgrat mantindre la seua condició laical, va instituir els Fills de Maria Immaculada, congregació que va dirigir amb esperit de caritat cap als pobres i els necessitats, ocupant-se especialment dels malalts i òrfens, i treballant en favor de la formació dels jóvens. († Saronno, prop de Varese, a la Llombardia, regió d'Itàlia, 1900)

Beata Cecília Eusepi († Nepi, 1928)

Beata Florència Caerols i Martínez, verge seglar i màrtir valenciana (memoria a Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beat valencià Àlvar Sanjuán i Canet, prevere salesià, màrtir (memòria a Alcosser de Planes). († Villena, 1936)

Beat Antoni Rewera, prevere i màrtir, que, per la seua confessió en favor de Crist, des de Polònia va ser internat en el camp de concentració de Dachau, on va aconseguir la corona del martiri per mitjà dels turments que va patir. († Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, 1942)