15 de setembre de 2024, diumenge XXIV

DIUMENGE XXIV / Cicle B

Lectura primera Is 50,5-9a

He parat l'esquena als qui m'assotaven

Lectura del llibre d'Isaïes

El Senyor Déu m'ha parlat a l'orella i jo no m'he resistit ni m'he fet arrere: he parat l'esquena als qui m'assotaven i les galtes als qui m'arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d'ofenses i escopinyades. Però el Senyor Déu m'ajuda; per això no em done per vençut; per això pare la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit. Tinc al meu costat el qui em fa justícia. ¿Qui vol litigar contra mi? Compareguem a juí. ¿Qui em vol acusar? Que se m'acoste. Déu, el Senyor, em defén: ¿qui em podrà condemnar?

Salm responsorial 114,1-2.3-4.5-6.8-9 (R.: 9)

Ame de tot cor el Senyor:

ha escoltat la meua súplica,

ha escoltat el meu clam

quan l'he invocat.

R. Caminaré en presència del Senyor,

en la terra dels vius.

O bé:

Al·leluia.

Em rodejaven els llaços de la mort,

vaig caure en els paranys de l'infern,

l'angoixa i la tristor m'oprimien.

Vaig invocar el nom del Senyor:

«Senyor, salveu-me la vida». R.

El Senyor és just i benigne,

el nostre Déu és compassiu;

el Senyor guarda els senzills:

jo era dèbil i m'ha salvat. R.

Ha salvat la meua vida de la mort,

els meus ulls, de les llàgrimes,

els meus peus, d'un mal pas.

Caminaré en presència del Senyor,

en la terra dels vius. R.

Lectura segona Jm 2,14-18

Si no l'acompanyen les obres, la fe és una fe morta

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus, si algú diu que té fe i no ho demostra amb les obres, ¿de què li servix? ¿És que esta fe pot salvar-lo? Suposem que un germà o una germana no té res per a posar-se i li falta l'aliment de cada dia, i que u de vosaltres li diu: «Ves-te'n en pau, calfa't i bon profit», però no li dona res del que necessita per al cos; ¿quin profit li fan estes paraules?

Amb la fe passa igual: si no l'acompanyen les obres, la fe és una fe morta. Tu dius que tens fe, jo tinc obres; mostra'm esta fe teua sense obres, que jo, amb obres meues, et mostraré la fe.

Al·leluia Ga 6,14

Déu em guarde de gloriejar-me en res

que no siga la creu del Senyor.

En ella, el món està crucificat per a mi i jo per al món.

Evangeli Mc 8,27-35

Vós sou el Crist. El Fill de l'home ha de patir molt

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, amb els deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «¿Qui diu la gent que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptiste; uns altres, que sou Elies; uns altres, que sou algun dels profetes». Ell tornà a preguntar-los: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?». Pere li va respondre: «Vós sou el Crist». Ell els prohibí severament que ho digueren a ningú.

I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere el va prendre a part i es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà i, de cara als deixebles, va reprendre a Pere dient-li: «¡Fuig d'ací, Satanàs! Tu no penses com Déu, sinó com els hòmens». Després cridà la gent i els seus deixebles i els va dir: «Si algú vol seguir-me, que es negue a si mateix, que carregue la seua creu i em seguixca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi i per l'Evangeli, la salvarà». 

 

Servir a Déu de tot cor per a percebre el fruit de la seua misericòrdia és voler seguir a Jesús carregant la nostra creu. És no amagar el rostre i caminar en presència del Senyor, viure una fe amb obres. Este episodi de sant Marc és el centre de tot el seu Evangeli: Jesús es mostra davant de Pere i els seus companys com un Messies sofrent que vol viure la nostra humanitat fins a les seues últimes conseqüències. La salvació no està en nosaltres mateixos, per això, és millor acceptar el repte de la paradoxa de Jesús i posar-se darrere d'ell: «Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi i per l'Evangeli, la salvarà».

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Què preferixes? (Jacobo Espinos)

Mare de Déu dels Dolors,
patrona canònica de
Castelló (la Ribera Alta)

* * * * *

La Mare de Déu dels Dolors, que dreta al costat de la creu de Jesús, el seu Fill, va estar íntimament i fidelment associada a la seua passió salvadora. Va ser la nova Eva, que per la seua admirable obediència va contribuir a la vida, al contrari del que va fer la primera dona, que per la seua desobediència va portar la mort.

Titular de les esglésies parroquials de Dolores, Los Dolores de Callosa, el Genovés, Las Ventas (Buñol) i una de València; patrona dels poetes valencians; patrona canònica de Castelló (la Ribera Alta), patrona de Canals.

• Josep d'Orga i Pinyana: Stabat Mater (1877)
• J.M. Bausset: La Mare de Déu dels Dolors (2015)

A Càrcer, festa a la Mare de Déu de Gràcia.

A la Pobla de Farnals, festa a Sant Francesc.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de setembre

Sant Nicomedes de Roma, màrtir, el sepulcre del qual va honrar el papa Bonifaci V en la via Nomentana amb una basílica sepulcral. (s. inc.)

Sant Valerià, màrtir, company de san Potí a Lió, va aconseguir fugir de la presó i aparegué a Tournus, Chalons-sur-Saône, on va seguir evangelitzant al poble; fou capturat per segona vegada i decapitat. (s. inc.).

Sants Estrató, Valeri, Macrobi i Gordià, màrtirs, la passió dels quals va tindre lloc, segons sembla, a Tomis, Escítia, regió de l'actual Romania, quan Licini era emperador. (s. IV)

Sant Nicetes el Got, màrtir, a qui el rei arrià Atanaric, que odiava la fe catòlica, va manar cremar a la vora del Danubi, Il·líria oriental, actual Sèrbia-Montenegro (c. 370).

Sant Alpí [o Albí] de Lió, bisbe, successor de sant Just. (s. IV)

Sant Apre de Toul, bisbe. (s. VI)

Sant Aicard o Acard, abat, deixeble i successor, en el càrrec, de sant Filibert. († Monestir de Jumièges, prop de Rouen, a Nèustria, França, s. VII)

Sants màrtirs Èmila, diaca, i Jeremies, que van ser decapitats per la seua fe cristiana durant la persecució sarraïna a Còrdova, després de patir una llarga i dura presó. (852)

Beat Roland [o Rotlà] de Mèdici, anacoreta, que va passar una vida solitària en els abruptes Alps, vivint en gran penitència i conversant només amb Déu. († Busseto, prop de Fidenza, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, 1386)

Beat Carles de Montegranelli (1417)

Santa Caterina Fieschi, viuda, insigne pel menyspreu del mundà, pels seus freqüents dejunis, amor de Déu i caritat envers els necessitats i malalts. († Gènova, a la Ligúria, Itàlia, 1510)

Beat Camil Costanzo, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, enviat a la foguera pel regent suprem Hidetada, no va cessar de predicar a Crist encara en la mateixa pira. († Hirado, Japó, 1622)

Beats Joan Baptista i Jacint dels Àngels, màrtirs, que, quan eren catequistes, en pretendre apartar els ídols per a servir a Crist, van ser apallissats cruelment, i així, imitant la passió del Senyor, van aconseguir el premi etern a Santo Domingo Xagacia, Mèxic (1700).

Beat Antoni Maria Schwartz, prevere, que va fundar la Congregació per als Obrers Cristians sota la protecció de sant Josep de Calassanç, per a cura pastoral de principiants i jóvens obrers i per a la defensa dels seus drets. († Viena, 1929)

Beat Pasqual Penadés i Jornet, prevere i màrtir valencià (†La Llosa de Ranes, 1936). Memòria a Montaverner i a Bèlgida.

Beat Ladislau Miegon, prevere i màrtir, que des de Polònia, dominada pels nazis, a causa de la seua fe va ser portat al camp de concentració de Dachau, on el turment el va coronar de glòria eterna. (1942)

Beat Pau Manna, prevere del Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, que va ser missioner a Birmània, si bé per raons de salut va haver de deixar-ho i es va dedicar a l'evangelització, a la predicació de la Paraula de Déu i a afavorir la unió dels cristians. († Nàpols, 1952)