DILLUNS DE LA SETMANA XXVI / II
Des de hui fins al dia 4 d'octubre, en les misses ferials, es fa una lectura contínua del llibre de Job.
Lectura primera Jb 1,6-22
El Senyor dona,el Senyor lleva;siga beneït el nom del SenyorLectura del llibre de JobUn dia la cort celestial es va reunir en presència del Senyor. Hi havia entre ells també Satanàs, el qui té l'ofici d'acusar. El Senyor li preguntà d'on venia, i ell li respongué: «De rondar per la terra i recórrer-la». El Senyor li va dir: «¿T'has fixat en Job, el meu servent? En tota la terra no hi ha ningú com ell: és un home honrat i recte, que tem a Déu i viu apartat de mal». Satanàs va contestar: «¿Creieu que li costa molt a Job ser temerós de Déu? Heu alçat una tanca per a protegir-lo, i també a la seua família i a tots els seus béns. Heu beneït les seues empreses, i els seus ramats s'escampen per tot el país. Però alceu només la mà i toqueu els seus béns; vos jure que a l'instant vos maleirà a la cara». El Senyor li digué: «Deixe en les teues mans tot el que té, però, a ell mateix, no el toques». Satanàs es va retirar de la presència del Senyor.Un dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien en casa del germà gran, va arribar a casa de Job un missatger amb la notícia que, mentres llauraven els bous i les someres pasturaven, una incursió de bandolers de Saba havia mort els treballadors i s'havia endut el bestiar. Només ell s'havia pogut escapar per a contar-li-ho.Encara parlava ell, quan n'arribà un altre dient que un foc del cel havia carbonitzat els ramats i els pastors, i havia quedat només ell per a contar-li-ho.Encara parlava este segon, quan arribà un tercer duent la notícia que tres bandes de caldeus s'havien apoderat dels seus camells, després de matar els camellers, i només ell s'havia escapat per a contar-li-ho.Encara parlava, quan arribà un quart missatger per a dir-li que, mentres els seus fills i les seues filles menjaven i bevien en casa del germà gran, una ventada del desert havia envestit les quatre parets de la casa, la casa s'havia afonat, i tots havien mort, fora d'ell, que venia a portar-li la notícia.Aleshores Job es va alçar, s'esgarrà el vestit i es va rapar el cap en senyal de dol. Després es prosternà i va dir:«De les entranyes de ma mare vaig eixir nu i nu me'n tornaré. El Senyor dona, el Senyor lleva; siga beneït el nom del Senyor».Enmig d'estes desgràcies Job no va pecar dient cap paraula de queixa contra Déu.
Salm responsorial 16,1.2-3.6-7 (R.: 6b)
Escolteu, Senyor, una causa justa,escolteu el meu clam;atén la meua pregària,ix de llavis que no enganyen.R. Vos invoque, Senyor, escolteu les meues paraules.Sentencieu vós mateix la meva causa:que vegen els teus ulls la rectitud.Heu vingut de nit a sondejar-me el cor,m'heu proval al foc i no m'heu trobat fals. R.Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu;estigueu atent, escolteu les meues paraules.Ajudeu-me amb l'amor admirableamb què salveu dels enemicsels qui s'abriguen en els vostres braços. R.
Al·leluia Mc 10,45
El Fill de l'home ha vingut a servir,i a donar la seua vida en rescat per tots.
Evangeli Lc 9,46-50
El més menut de tots vosaltres és el més granLectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els deixebles es posaren a pensar quin d'ells era el més important. Jesús, que sabia què pensaven dints d'ells, va fer vindre un xiquet, el va posar al seu costat i els digué: «Qui acull este xiquet en nom meu, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat, perquè el més menut de tots vosaltres és el més gran». Joan li digué: «Mestre, hem vist a u que es valia del vostre nom per a expulsar dimonis, i hem mirat d'impedir-li-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No li ho impediu. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre».
Papa Francesc: Àngelus (30 de setembre de 2019):
La gran llibertat de Déu en donar-se a nosaltres constituïx un desafiament i una exhortació a modificar les nostres actituds i les nostres relacions. És la invitació que ens dirigix Jesús hui. Ell ens crida a no pensar segons les categories d'«amic/enemic», «nosaltres/ells», «qui està dins/qui està fora», «meu/teu», sinó per a anar més enllà, a obrir el cor per a poder reconéixer la seua presència i l'acció de Déu també en ambients insòlits i imprevisibles i en persones que formen part del nostre cercle. Es tracta d'estar atents més a l'autenticitat del bé, de la bellesa i de la veritat que és realitzada, que no al nom i a la procedència de qui el complix. I –com ens suggereix la part restant de l'Evangeli de hui –en compte de jutjar els altres, hem d'examinar-nos a nosaltres mateixos, i «tallar» sense compromisos tot el que pot escandalitzar les persones més dèbils en la fe.
Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església
 |
| Sant Jeroni penitent, de Josep de Ribera (Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid) |
Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.
Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.
- J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
- Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)
A Benirredrà i Gandia, festa a Sant Francesc de Borja
A Burjassot, festa a la Virgen de la Cabeza
A Massamagrell, festa a la Mare de Déu del Rosari
A Relleu, festa a la Mare de Déu del Miracle
Festa a l'Alqueria d'Asnar, Benferri, Benifallim, Canet lo Roig, Daya Nueva, Énguera, Llíria, San Miguel de Salinas, la Pobla Tornesa, Puebla de San Miguel, la Serratella i Tous
Santoral
Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)
Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)
Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)
Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)
Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)
Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)
Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)
Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)
Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada