4 de setembre de 2024, dimecres: Mare de Déu de la Consolació

DIMECRES DE LA SETMANA XXII / II

Lectura primera 1C 3,1-9

Treballem en l'obra de Déu,

i vosaltres sou camp de Déu,

edifici de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Jo, germans, no vos vaig poder parlar com a persones d'esperit, sinó com a gent de carn nascuda de poc a la vida cristiana. Vos vaig criar amb llet, no amb menjar, perquè no l'hauríeu pogut digerir. De fet, encara no ho podeu fer, perquè encara sou gent de carn.

Estes enveges i discòrdies que teniu, ¿què són sinó comportaments de gent de carn i massa humana?

Uns diuen: Jo soc de Pau, i d'altres: Jo soc d'Apol·ló. ¿Què vol dir això, sinó que encara sou uns simples humans? ¿Què són Apol·ló i Pau? Uns servidors que vos han encaminat a creure, cada u segons el do que li ha concedit el Senyor. Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer. Ací no compten per a res ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer. Que u plante i un altre regue és igual: cada u tindrà la paga que li correspon pel seu treball; nosaltres treballem en l'obra de Déu, i vosaltres sou camp de Déu, edifici de Déu.

Salm responsorial 32,12-13.14-15.20-21 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

feliç el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

Des de la casa on viu

observa cada habitant de la terra;

ell, que ha modelat tots els cors,

comprén totes les seues accions. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

És l'alegria del nostre cor,

confiem en el seu sant nom. R.

Al·leluia Lc 4,18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat.

Evangeli Lc 4,38-44

També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles,

que per això he sigut enviat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va eixir de la sinagoga i va entrar en casa de Simó. La sogra de Simó tenia molta febra i li pregaren per ella. Jesús se li va acostar, va manar a la febra que la deixara i la febra la va deixar. A l'instant es va alçar del llit i es va posar a servir-los.

A la posta de sol, tots els qui tenien malalts de diverses malalties, li'ls duien. Jesús imposava les mans a cada u i els curava. De molts d'ells eixien també dimonis, que xillaven: «Tu eres el Fill de Déu». Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

En fer-se de dia, va eixir de casa i se'n va anar a un lloc solitari. Mentrestant, la gent anava buscant-lo i, quan el trobaven, el volien retindre per a que no se n'anara. Però ell els va dir: «També he d'anunciar la Bona Nova del Regne de Déu als altres pobles, que per això he sigut enviat». I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.

Mare de Déu de la Consolació

Esta advocació va nàixer durant l’edat mitjana, propagada pels religiosos agustins, els quals des del segle XIII resen a la Mare de Déu de la Consolació la ‘coroneta’: com un rosari basat en els 13 articles del credo. L’advocació convida a mirar Maria com a auxili, socors, refugi, fortalesa, consol dels qui patixen. Per a reforçar-la, la tradició agustiniana ens parla que la mateixa Mare de Déu s’apa­regué a santa Mònica, mare de sant Agustí, el seu fundador, per consolar-la pel seu fill esgarriat. La imatge està dreta, coronada d’estrelles, amb el fill en braços i allargant la corretja als seus devots, per tal que l’agafen, ben fort, com a signe de salvació.

La Mare de Déu del Consol és titular de la parròquia d'Altea

A Sogorb, festa a la Mare de Déu de l'Esperança

A Algemesí, sèptim dia de la novena a la Mare de Déu de la Salut

A Peníscola, quart dia de la novena a la Mare de Déu de l'Ermitana

* * * * *

Beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, màrtir (mem. a Vila-real)

Nascut a Vila-real el 1893, va ser nomenat superior de filosofia al Seminari de Tarragona el 1916. Fou destinat a diversos seminaris a més del de Tarragona: Belchite, Mèxic, Valladolid, Saragossa, València, Burgos i Ciudad Real, on el va sorprendre la revolta. Refugiat en una fonda, el detingueren a l'estació del seu poble. El mataren el 4 de setembre prop d'Orpesa. [font]

Beats valencianas Francesc Sendra Ivars, prevere, màrtir (mem. a Benissa); i Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, màrtir (mem. a Llocnou d'en Fenollet).

Servent de Déu Robert Schuman, pare d'Europa (1886-1963)

Aniversari del naiximent del pensador Ivan Illich (1926-2002)

Aniversari de la mort d'Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 (1965)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de setembre

 1. Memòria de sant Moisés, profeta, a qui Déu va triar per a alliberar el poble oprimit a Egipte i conduir-lo a la terra de promissió. També se li va revelar a la muntanya del Sinaí, dient-li: «Jo soc el que soc», i li va proposar la llei per a regir la vida del poble elegit. Va morir ple de dies al mont Nebo, en terra de Moab, a les portes de la terra de promissió.

2. A Chalon-sur-Saône, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Marcel, màrtir. (s. III-IV)

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, sepultura de sant Bonifaci I, papa, que va treballar per a solucionar moltes controvèrsies sobre disciplina eclesiàstica. (422)

4. A Chartres, de Nèustria, França actualment, sant Caletric, bisbe. (ante 573)

5. A Herzfeld, lloc de Saxònia, actual Alemanya, santa Ida, viuda del duc Ecbert, insigne per la seua assídua oració i caritat envers els pobres. (825)

6. A Mende, a Aquitània, hui França, sant Fresald del Gavaldà, bisbe i màrtir. (c. s. IX)

7. A Colònia, a Lotaríngia, hui Alemanya, santa Irmgard [o Irmgarda], comtessa de Süchteln, que va utilitzar els seus béns en la construcció d'esglésies. (c. 1089)

8. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, santa Rosalia, verge, de qui es diu que va practicar la vida solitària al mont Pellegrino. (s. XII)

9. A Carmagna, al Piemont, regió també d'Itàlia, beata Caterina Mattei, verge, religiosa de les Germanes de Penitència de Sant Doménec, que, vivint amb una salut molt precària, va suportar amb admirable caritat i abundància de virtuts les calúmnies humanes i tota classe de temptacions. (1547)

10. Beat Nicolau Rusca (1563- Thusis, Suïssa 1618). Sacerdot diocesà i arxipreste de Sondrio, màrtir, a qui els enemics de la fe van torturar fins a la mort.

11. En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, beat Escipió Jeroni Brigeat de Lambert, prevere i màrtir, que, sent canonge de la diòcesi d'Avranches, durant la Revolució Francesa va ser tancat, per la seua condició de sacerdot, en una nau ancorada, on va morir d'inanició. (1794)

12. Beat Josep Toniolo (1845- Pisa, Itàlia 1918). Laic, casat i pare de set fills, professor universitari, educador de jóvens, economista i sociòleg, amb una gran fidelitat a l'Església.

13. A Sillery, a la província de Quebec, al Canadà, beata Maria de Santa Cecília Romana (Dina) Bélanger, verge de la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, que, entregada i confiant només en el Senyor, durant no pocs anys va suportar una greu malaltia. (1929)

14. A Orpesa, a la comarca valenciana de la Plana Alta, beat valencià Josep Pasqual Carda Saporta, prevere de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans, que va patir gloriosament el martiri durant la contesa espanyola, en la cruel persecució contra l'Església. (1936)

15. A Teulada, a la Marina Alta, beat valencià Francesc Sendra Ivars, prevere, martiritzat per la fe en la mateixa persecució religiosa. (1936)

16. Prop del Genovés, prop de Xàtiva, beat valencià Bernat (Josep) Bleda Grau, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir gloriós per Crist en la mateixa contesa espanyola. (1936)