DIMARTS DE LA SETMANA XXII / II
Lectura primera 1C 2,10b-16
El que té mires purament humanesno pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu.Però el qui està ple de I'Esperit pot jutjar-ho totLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, l'Esperit s'interna en tot, fins i tot en la profunditat de Déu. ¿Qui coneix un home sinó l'esperit mateix d'aquell home? Igualment, ningú coneix a Déu sinó l'Esperit de Déu. I nosaltres no hem rebut l'esperit del món, sinó el que ve de Déu i, per això, podem conéixer els dons que Déu ens ha concedit.I no parlem d'estos dons amb les paraules que ensenya la saviesa humana, sinó amb les que ensenya l'Esperit, perquè les realitats espirituals cal exposar-les en térmens espirituals.El que té mires purament humanes no pot acceptar res que vinga de l'Esperit de Déu; li sembla un absurd i no ho entén, perquè només ho podria interpretar amb els ulls de l'Esperit. Però el qui està ple de l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentres que a ell no el pot jutjar ningú. Ho diu l'Escriptura: «¿Qui pot conéixer el pensament del Senyor, que puga instruir-lo?» Però nosaltres tenim el pensament de Crist.
Salm responsorial 144,8-9.10-11.12-13ab.13cd-14 (R.: cf. 17a)
El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, gran en l'amor.El Senyor és bo amb tots,estima entranyablementtotes les seues criatures.R. El Senyor és just en tots els seus camins.Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,que vos celebren els vostres fidels;que proclamen la glòria del vostre regne,que parlen del vostre poder. R.Que recorden a tot el món les vostres gestes,la glòria i l'esplendor del vostre regnat.El vostre regnat s'estén a tots ets segles,el vostre imperi, a totes les generacions. R.Totes les paraules del Senyor són fidels,les seues obres són obres d'amor.El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,redreça els qui han entropessat. R.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Lc 4,31-37
Sé qui eres: el Sant de Déu᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i els dissabtes ensenyava. La gent es meravellava de la seua manera d'ensenyar, perquè parlava amb autoritat.En aquella sinagoga hi havia un home que tenia un esperit maligne, i es va posar a xillar tan fort com podia: «Ah, ¿per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Sé qui eres: el Sant de Déu».Però Jesús el va reprendre i li va dir: «Calla i ix d'este home». El dimoni el va tirar al mig i va eixir sense fer-li cap mal.Tots quedaren intrigats i, conversant entre ells, es preguntaven: «¿Què vol dir tot açò? Dona ordes amb autoritat i poder als esperits malignes i els fa eixir». I la seua fama s'escampava per tota la contornada.
* * * * *
Sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església (mem. ob.)
- J.M. Bausset: El papa sant Gregori el Gran (2015)
Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià monsenyor Artur P. Ros Murgadas, bisbe de Santander (2016)
A l'Atzúbia, festa al Santíssim Crist del Miracle
A Geldo, Festa al Santíssim Crist de la Llum
A Quatretonda, festa a Sant Josep
A Rocafort, festa al Santíssim Crist de la Providència
A Gaianes i l'Olleria, festa
MARTIROLOGI ROMÀ
Memòria de sant Gregori el Gran, papa i doctor de l'Església, que sent monjo va exercir ja de legat pontifici a Constantinoble i després, en este dia, va ser elegit Pontífex Romà. Va resoldre problemes temporals i, com a servent dels servents, va atendre els valors espirituals, mostrant-se com a verdader pastor en el govern de l'Església, ajudant sobre manera els necessitats, fomentant la vida monàstica i propagant i reafirmant la fe per totes parts, per a això va escriure moltes i cèlebres obres sobre temes morals i pastorals. Va morir el 12 de març. (604)
2. Commemoració de santa Febe, serventa del Senyor entre els fidels de Cèncrees, a Grècia, que va atendre sant Pau i a molts altres, segons escriu el mateix apòstol en la carta als Romans [16, 1-2].
3. A Nicomèdia, de Bitínia, hui Turquia, santa Basilisa, verge i màrtir. (s. IV)
4. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Sàndal, màrtir. (c. s. IV)
5. A Toul, lloc de la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Mansuet, primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)
6. Al mont Tità, prop de Rímini, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Marí, diaca i anacoreta, portador al poble gentil de l'Evangeli i de la llibertat de Crist. (s. IV/V) [Fundador de la república de San Marino]
9. A l'antiga Caudium, actual Montesarchio, a Campània, també a Itàlia, sant Vitalià, bisbe. (s. VII)
10. A l'abadia de Stavelot, a Brabant, actual França, sant Remacle, bisbe i abat, qui, a més de l'abadia de Solignac, a Llemotges, en va fundar dos més: la de Stavelot i la de Malmedy, en la soledat boscosa de les Ardenes. (c. 671-679)
11. A l'illa de Lerins, a la Provença, de nou a França, sant Aigulf, abat, i companys, monjos, que, segons la tradició, van patir el martiri durant una incursió sarraïna. (c. 675)
13. Al territori d'Astino, a la Val Camonica, a la regió italiana de Llombardia, beat Guala, de l'Orde de Predicadors, bisbe de Brescia, qui va lluitar prudentment i esforçadament per la pau de l'Església i el bé comú, i va patir el desterrament en temps de l'emperador Frederic II. (1244)
14. A Nagasaki, al Japó, beats Bertomeu Gutiérrez, prevere, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i cinc companys*, màrtirs, que foren submergits tots en aigües sulfuroses bullint i després llançats al foc, pels qui odiaven la fe cristiana. (1632)
* Són els noms: beats preveres Vicent Carvalho i Francesc Terrero, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí; Antoni Ishida, de l'Orde de la Companyia de Jesús; Jeroni Jo; i Gabriel de la Magdalena, religiós de l'Orde dels Germans Menors.
15. A Piacenza, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Brígida de Jesús Morello, qui, després d'enviduar, es va consagrar a Déu i va maldar per obres de penitència i caritat. Va fundar la Congregació de Religioses Ursulines de Maria Immaculada, dedicades a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1679)
16. A París, a França, passió dels beats Andreu Abel Alricy, prevere, més setanta-un companys*, màrtirs, la majoria preveres, tots els quals, després de ser reclosos al Seminari de Sant Fermí a manera de presó, i després de viure una matança el dia anterior, van ser assassinats pels qui odiaven l'Església. (1792) [Màrtirs de París]
* Estos són els noms: beats Renat Maria Andrieux, Pere Pau Balzac, Joan Francesc Maria Benoît o Vourlat, Miquel Andreu Silvestre Binard, Nicolau Bize, Pere Bonzé, Pere Briquet, Pere Brisse, Carles Carnus, Bertran Antoni de Caupenne, Jaume Dufour, Dionís Claudi Duval, Josep Falcoz, Gilbert Joan Fautrel, Filibert Fougère, Pere Joan Garrigues, Nicolau Gaudreau, Esteve Miquel Gillet, Jordi Jeroni Giroust, Josep Maria Gros, Pere Guérin du Rocher, Robert Francesc Guérin du Rocher, Iu Andreu Guillon de Keranrun, Julià Francesc Hédouin, Pere Francesc Hénocq, Eloi Herque o du Roule, Pere Lluís Joret, Jaume de la Lande, Gil Lluís Sinforià Lanchon, Lluís Joan Mateu Lanier, Joan Josep de Lavèze-Belay, Miquel Leber, Pere Florenci Leclercq, Joan Carles Legrand, Joan Pere Le Laisant, Julià Le Laisant, Joan Lemaître, Joan Tomàs Leroy, Martí Francesc Aleix Loublier, Claudi Lluís Marmotant de Savigny, Claudi Silvà Mayneaud de Bizefranc, Enric Joan Millet, Francesc Josep Monnier, Maria Francesc Mouffle, Josep Lluïs Oviefre, Joan Miquel Philippot,, Jaume Rabé, Pere Robert Régnet, Iu Joan Pere Rey de Kervizic, Nicolau Claudi Roussel, Pere Saint-James, Jaume Lluís Schmid, Joan Antoni Seconds, Pere Jaume de Turménies, Renat Josep Urvoy, Nicolau Maria Verron, Carles Víctor Véret, tots preveres; a més, Joan Carles Maria Bernard du Cornillet, canonge de l'abadia de Sant Víctor de París; Joan Francesc Bonnel de Pradel i Claudi Pons, canonges de l'abadia de Santa Genoveva de París; Joan Carles Caron, Nicolau Colin, Lluís Josep François i Joan Enric Gruyer, de la Congregació de la Missió; Claudi Bochot i Eustaqui Fèlix, de la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana; Cosme (Joan Pere) Duval, de l'Orde de Germans Menors Caputxins; Pere Claudi Pottier, de la Companyia de Jesús i Maria; i Sebastià Desbrielles, mestre d'escola a París, Lluís Francesc Rigot i Joan Antoni Josep de Villette.
17. També a París, el mateix dia i any, beats màrtirs Joan Baptiste Bottex, Miquel Maria Francesc de la Gardettte, Francesc Jacint Le Livec de Trésurin, que van patir similar situació en la presó de La Force, on van morir martiritzats per la seua fe en Crist. (1792)
18. A Seül, a Corea, passió dels sants Joan Pak Hu-jae i cinc companyes*, màrtirs, que, pel fet de ser cristians, en temps de persecució van ser portats davant del tribunal de criminals, on, després de patir cruels suplicis a causa de la seua fe, van morir finalment decapitats. (1839)
Els seus noms: santes Maria Pak Kun-agi Hui-sun, germana de santa Llúcia Pak Hui-sun; Bàrbara Kwon-hui, esposa de sant Agustí Yi Kwang-hon; Bàrbara Yi Chong-hui; Maria Yi Yon-hui, esposa de sant Damià Nam Myong-hyog; i Ainés Kim Hyo-dj.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada